Lectio divina on line 75 (Setmana del 13 al 19 de maig)

Dilluns, 13 Maig 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:
ÉS BO DE LLOAR EL SENYOR

És bo de lloar el Senyor,
de cantar el teu nom, oh Altíssim,
de proclamar al matí el teu amor,
i de nit la teva fidelitat,
amb l’arpa de deu cordes i la lira,
als acords d’interludis de cítara.

Senyor, quin goig que em donen les teves gestes!
aclamo l’obra de les teves mans.
Que en són de grans, Senyor, les teves obres,
els teus designis, que en són, de profunds!
Els ignorants els desconeixen,
els insensats no arriben a comprendre’ls.
Ni que els injustos creixin com l’herba,
ni que arribin a florir els amics de males arts,
acabaran que no se’n parlarà mai més.

Però tu, Senyor, ets excels per sempre!...
Els justos creixeran com les palmeres,
es faran grans com els cedres del Líban,
plantats a la casa del Senyor.
Creixeran als atris del nostre Déu.
Encara donaran fruit a la vellesa,
continuaran plens d’ufana i de vigor,
per proclamar que és recte el Senyor,
la meva roca,
i que en ell no hi ha injustícia.

(Salm 92 (91))

-------------------------

Què diu el text?

¿Has viscut mai un moment de fervor i clarividència espiritual com el del salm 92?

¿Quines dificultats personals o de l’entorn trobes per a fer teu aquest text?

Què et suggereix i demana aquesta Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Aquest és un dels salms que ens revelen la qualitat més autèntica de l’espiritualitat del Judaisme. Judaisme és un mot que pot provocar confusió d’idees si no en tenim el concepte clar. És aquella espiritualitat que els jueus van viure havent passat per la purificació de l’Exili de Babilònia, quan la monarquia havia sigut literalment decapitada per Nabucodonosor i les esperances en reis, successors hereditaris de David, havien desaparegut. Però aquesta espiritualitat depurada només la van viure unes quantes persones: la Resta d’Israel. Val a dir que en aquest moment és quan aparegué el grup fariseu. Els fariseus es comprometien a viure amb tota fidelitat i conseqüència la Torà, la Llei de Moisès. A l’Evangeli els fariseus no queden pas ben parats per una raó senzilla: des de l’aparició del grup en el post-exili fins el temps de Jesús hauran passat uns 500 anys, són molts anys i una degradació progressiva és explicable. Jesús topà frontalment amb un fariseisme decadent. Tot amb tot, hi ha unes excepcions ben detectades en el Nou Testament: Nicodem, Josep d’Arimetea, Gamaliel... que no eren ells sols sinó unes persones representatives dels qui observaven i escoltaven Jesús positivament, i el creien, tot i que per circumstàncies del moment, ben comprensibles, s’ho portaven d’amagat.  

La primera estrofa  del salm presenta  tres verbs exultants: lloar, cantar i proclamar ja el matí l’amor del Senyor. Al Senyor també l’anomena ‘Altíssim’. Vol dir que està per sobre de tots els senyors de la terra perquè, en ser humans, tenen marca de caducitat i en principi no se’ls pot garantir un bon comportament amb els seus familiars i vassalls, com demostra l’experiència històrica. El Senyor, amb majúscula, en canvi, és etern, sobrepassa el temps i l’amor el defineix. Quan la vida ens porta a una nit, ell és fidel sempre encara que no ens sembli. És per això, que des de la nostra fe, la nostra persona, en la seva integritat de matèria i Esperit, pot vibrar i cantar com una arpa, lira o cítara...

Les obres del Senyor són grans: una pedreta, una gota d’aigua, les herbetes i les flors, tots els animalons des dels microscòpics fins els cossos voluminosos de les feres, els continents, els mars, l’univers, el cosmos... I el nostre cos orgànic que crea pulsions, motiva emocions, suporta l’acte lliure i és l’instrument pel qual transcendim a la bellesa, al pensament savi i a l’espiritualitat religiosa més depurada... Naturalment hi ha qui prefereix divinitzar només les realitats limitades d’aquest món sense cap més transcendència, el salm els anomena ignorants i insensats.

Qui viu l’espiritualitat que detecta el salm és nomenat ‘just’ que vol dir ‘sant’, és amic del Senyor i se’l compara a les palmeres i cedres esplendorosos que donarien ombra i frescor a l’esplanada superior del Temple de Jerusalem. Quan aquestes persones arribin a la vellesa viuran el fruit i vigor del seu seguiment del Senyor i seran exemple i suport per a familiars, amics i poble pietós. El Senyor és la roca que els dóna fortalesa i seguretat....

Tipus recurs pastoral: