Diumenge VI de Pasqua

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 26 Maig 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Qui m’estima, farà cas de les meves paraules

No ens podem despenjar del missatge del diumenge passat que es conclou en el d’avui:

Diumenge passat:

* Jesús anuncia la seva mort imminent com a glorificació.

 En ell el Pare és glorificat.

* Ens dóna el manament nou, d’estimar-nos tal com ell ens ha estimat.

Avui:

 * Qui m’estima fa cas de la meva paraula.

 * El meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell.

 * Ens ho fa entendre i viure l’Esperit Sant.

 * Jesús ens dóna la seva Pau.

 * Ens vol asserenats. Que no ens acovardim!

 * Si l’estimem ens alegrarem.

Els Evangelis ens porten la bona notícia de Déu. Però ¿quina és la clau de lectura per a no anar divagant com les papallones i sí per a ser com les abelles sempre amatents a captar la mel per a la vida pròpia i de la seva comunitat? O si voleu, on podem trobar “el disc dur” que configura tot el missatge de Jesús? Jo ho veig en el text d’avui, com a moment fort del seu comiat-testament.

No m’atreveixo a fer-ne un comentari doctrinal, que les paraules podrien quedar massa curtes, però sí a acompanyar-vos en una estoneta de reflexió contemplativa:

L’amor i la felicitat: son cara i creu del sentit de la nostra vida. La felicitat autèntica(no quincalla sinó or pur) és fruit de l’amor. Sense amor l’alegria és superficial, vaporosa i escadussera. Nosaltres sabem que l’amor té nom en majúscules: Déu és Amor!

Tu i jo i tothom n’estem assedegats. Tot i bevent sovint en aigües brutes o enverinades, tots, tots, tenim set d’un amor net i sense límits, amor que és font d’alegria i de pau. Ho diem en el salm 62:

Tot jo tinc set de vos. Per vós es desviu el meu cor com terra eixuta sense una gota d’aigua.

I una cançó de Taizé inspirada en St. Joan de la Creu: De noche iremos de noche, que para encontrar la Fuente, ¡sólo la Sed nos alumbra! La Font és Jesús, font d’aigua viva. I la set és el delit de saciar-nos-en.

Així en plena foscor la set ens il·lumina el camí. La set d’Amor, de Déu Amor. I aquesta set, sabeu què? és l’atracció per la Paraula Vivent de l’Estimat: Qui m’estima farà cas de la meva paraula.

Llavors El meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Sense comentaris!

“ENTORN A LA PARAULA” és el títol d’aquestes reflexions setmanals. En escoltar la seva Paraula l’estimem a ell, i en estimar-lo l’escoltem.Escoltar la Paraula amb amor agraït. Així la Paraula ens va transfigurant en la persona de Jesús, fins a viure dins nostre els seus sentiments i que la nostra relació amb els altres sigui la de Jesús. Això és per l’acció de l’Esperit Sant que ens mena a estimar els altres tal com Jesús ens estima. Actuem, com Jesús i en ell, amb un amor generós, desinteressat, ple de comprensió i misericòrdia, amor més gran com més ens sentim febles, pecadors, perdonats, estimats, salvats.

En l’escolta enamorada de la Paraula, el mateix Esperit que impulsava a Jesús ens impulsa a nosaltres; l’Esperit que ens envia cap als pobres, que ens dóna un olfacte evangèlic per a captar les sofrences, les soledats, les marginacions, els enfonsaments morals, la baixa autoestima, la desesperança. I també ens mena a fruir de la bondat i de les delicadeses que ens arriben dels germans. Tot és batec de l’Esperit Sant que ens va nodrint amb els seus fruits: amor, alegria, pau...

La pau! L’Esperit Sant de Jesús fa que visquem amb la mateixa pau que Jesús vivia com a fruit de la seva unió íntima amb el Pare. És la pau que hem d’aportar sempre que arribem a un lloc, a un col·lectiu, a una persona... i sempre que ens mirem a nosaltres mateixos.

És la pau que Jesús ens dóna particularment en els moments difícils: Que els vostres cors s’asserenin, no us acovardiu. Tal comse’ns diu en la Celebració Eucarística, a punt de la consagració del Cos i la Sang de Crist: Amunt els cors!

Que tingueu un bon diumenge en el camí de la Pasqua vers la Pentecosta.

Tipus recurs pastoral: