Ascensió del Senyor

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 2 Juny 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

L’Ascensió és el punt d’arrencada de l’expansió missionera de l’Església

1.- L’Ascensió del Senyor és una festa molt consoladora. Més que l’enyorança d’un comiat definitiu, és la garantia de la presència contínua de Jesús entre nosaltres. Mentre Jesús es movia per Galilea, Samaria i Judea, estava com encapsulat en el temps i en l’espai com nosaltres. Amb l’Ascensió trenca aquesta càpsula i així pot estar present a tot espai i a tot temps. No és doncs una absència ni un allunyament sinó una nova forma de presència, una nova manera d’estar entre nosaltres. On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí hi sóc jo.

2.- L’Evangeli i els Fets dels Apòstols –que són la primera i segona part d’una obra única escrita per l’evangelista sant Lluc– ens expliquen uns mateixos esdeveniments però amb matisos diversos: l’evangeli explica el final gloriós de la vida pública de Jesús des de l’encarnació fins a la resurrecció. Jesús ha fet el cim.

3.- En canvi la narració dels Fets marca el punt d’arrencada de l’expansió missionera de l’Església. L’acció de Jesús passant pel món fent el bé s’actualitza amb l’acció dels cristians que continuem la seva obra, ara il·luminats, enfortits i moguts per l’acció de l’Esperit Sant. Sereu batejats en l’Esperit Sant, els promet Jesús. Jesús, fent-se present als apòstols el diumenge de la resurrecció, els ajudà a superar la incredulitat donant-los proves fefaents del seu triomf sobre la mort.

4.- Després els obrí l’enteniment perquè a través de la Bíblia –la Llei de Moisès, els profetes i els Salms– comprenguessin el pla de Déu i el significat de tota la vida de Jesús. I finalment els encarregà una missió: ser testimonis de la seva Resurrecció arreu del món. És així com sant Lluc posa punt i final a la vida pública de Jesús.

5.- El mateix sant Lluc en els Fets dels Apòstols subratlla el sentit de l’Ascensió: és el punt d’arrencada de l’expansió missionera de l’Església. I alhora explica el procés d’aclimatació dels deixebles a la nova manera de relacionar-se amb Jesús Ressuscitat i amb el món. Això demana un temps. Quaranta dies. Els 40 dies representen un temps indeterminat, el temps necessari per assimilar l’ensenyament del Ressuscitat i aprendre a viure la nova relació amb Jesús.

6.- Mentrestant s’acostumen a tractar amb Jesús i a veure’l amb els ulls de la fe i es preparen a la nova missió. Com el Pare m’ha enviat, ara us envio jo a vosaltres. No hi sereu pas sols. L’Esperit Sant us habilitarà per ser els testimonis de Jesús arreu de la terra. Serà com una ona expansiva: Jerusalem, Judea, Samaria, Grècia, Roma, Tàrraco, Lleida… fins a Balàfia.

7.- Per mostrar-nos l’abast de la festa d’avui, sant Pau ens invita a pregar. Primer dóna gràcies pels efesis –i també pels cristians que avui som aquí– perquè creuen vitalment en el Senyor Jesús i s’estimen entranyablement entre ells, el sants, que diu sant Pau. Després demana per a ells un sobreconeixement, una comprensió profunda que ens reveli i ens faci conèixerqui és el Pare de nostre Senyor Jesucrist. Que Ell Il·lumini els ulls del nostre cor, la mirada interior perquè comprenguem què ens prepara: fer-nos participar del mateix amor i de la mateixa glòria del seu Fill que “seu a la seva dreta”, compartint-ne la força d’estimar i la capacitat de fer el bé.

8.- Jesús, amb la seva ascensió ens xucla a tots –el homes i creació sencera– cap amunt, cap al cel. El Pare ens ha regalat el seu fill Jesús perquè sigui el nostre Cap. En Ell esdevenim un sol cos: ell és el Cap d’això que som: l’Església. Amb totes les nostres limitacions, som la prolongació de la seva presència en el món.

9.- Diu sant Pau que el Pare ens estima tant que ens ha fet reviure en Crist. Ens ha ressuscitat amb Crist. Ens fa seure ben a prop seu amb Crist. Ens ha posat al seu mateix nivell. I tot això per pura gràcia, simplement perquè ens estima com estima el seu Fill Jesús. Nosaltres no hi hem fet res: és un regal del Pare.

10.- Deixem-nos endur pel goig d’allò que esperem. En el projecte de Déu la nostra plena humanització és ja cosa feta. L’Ascensió ens promet l’energia per assolir aquesta plenitud: l’Esperit Sant. I sentim el consell de Maria: Feu el que ell us digui. Passeu pel món com Jesús: fent el bé.

Tipus recurs pastoral: