Ascensió del Senyor

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 2 Juny 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Se’n pujà al cel

Ho diem sempre que recitem el credo. Hem caigut en el compte del que hi estem dient? Som en un dels moments cimers en la història de la salvació.

Tampoc aquí les paraules arribarien gaire enllà. Diumenge passat proposàvem un aprofundiment en línia contemplativa. Avui serà bo de deixar-nos amarar del text de Pau als Efesis: que Déu Pare ens concedeixi els dons espirituals d’una contemplació profunda perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat

Ens trobem en el gran moment en què Jesús, acomplerta la seva missió salvadora ho posa tot a mans dels testimonis, l’Església naixent:

. Aneu i anuncieu per arreu del món tot el que heu vist i sentit.

. Com el Pare m’ha enviat a mi així jo us envio a vosaltres.

. Tindreu la força de l’Esperit Sant.

. La nova llei que us farà vius és que us estimeu com jo us he estimat.

. Jo estaré amb vosaltres fins a la fi dels temps.

Des d’ara Jesús seguirà present en forma invisible. La nova presència visible de Jesús serà la comunitat de creients, l’Església.

L’Església esdevé sagrament de la presència de Jesús en el món.

Tot rellegint la meva reflexió de l’any passat sobre el misteri de l’Ascensió no sé fer altra cosa que copiar-me a mi mateix. Als que per aquell temps ja em seguíeu no us vindrà de nou i us ajudarà a aprofundir.

L’Ascensió del Senyor forma part d’una única realitat que celebrem diversificada en tres moments de l’any litúrgic: Resurrecció, Ascensió i Pentecosta. El procés cronològic de les tres celebracions respon a la nostra condició humana, immergits com estem en el temps i en l’espai. En Jesús tot és una sola cosa: la seva glorificació que celebrem en la Resurrecció, que aprofundim en l’Ascensió i que ens envaeix en la Pentecosta.

Podem dir que l’Ascensió és:

* “punt d’arribada” de la missió de Jesús evangelitzador

* i “punt de partença” de la missió de l’Església, la nostra missió.

* Tot dins una mateixa dinàmica de l’Esperit que mou a Jesús en l’activitat de l’Anunci del Regne i que mou l’Església en l’evangelització.

 La glorificació pasqual del Senyor, en els textos del Nou Testament es va formular així en el llenguatge cultural i simbòlic de l’època:

-          “Es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué i deixaren de veure’l”.S’apujà al cel”. El cel blau que els mortals veiem mirant enlaire, i entre núvols, era símbol ancestral de la presència universal de Déu, però el cel de Déu no es dibuixa en vertical ni en horitzontal, és una dimensió que ho engloba tot, que és en tot i que tot ho transcendeix.

-          El núvol és expressió de la Presència de Déu.

-          “Seu a la dreta de Déu, Pare Totpoderós”: significa que Jesús, el Fill, té part en la divinitat del Pare. Déu no està assegut en un seient sobre núvols, amb dretes o esquerres, sinó que Déu Pare és present en tot i pertot: Déu Pare, Déu Fill, Déu Esperit sant.

-          “Jo estaré sempre amb vosaltres fins a la fi del món”: Significa que Crist ens confia per sempre la seva missió evangelitzadora animada pel mateix Esperit que l’animava a Ell.

-           Ell anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir (ho llegim a l’evangeli de Marc uns versets abans del que avui hem sentit). Anar a Galilea significava reiniciar el camí que el Mestre havia fet amb ells, que l’havien seguit i podien donar testimoni.

Galilea, avui per a nosaltres és el món que ens toca viure: som cridats a fer-hi present allò que els apòstols van viure i que avui coneixem a través dels relats evangèlics.

D’aquí a pocs dies sereu batejats amb l’Esperit Sant “, l’Esperit que ell mateix va prometre en el darrer sopar, l’Esperit que ens lliurà en la Resurrecció i que celebrem en la Pentecosta.

En la Glorificació de Jesús, doncs, ens hem trobat amb això: que en la Galilea del nostre entorn som signe de la presència salvadora de Crist. Per l’actuació de l’Esperit.

Allò de la pell o la closca dels fruits: la closca són els relats, però si mirem l’interior ens trobem amb el veritable significat dels textos. Avui ho hem intentat i hem trobat una clau en l’enviament a Galilea, el nostre enviament.

Som convidats a proclamar i celebrar la glorificació del Senyor:

* Tot conreant en els nostres cors les pregàries de glorificació, de lloança, de contemplació. Allò que diem en el Glòria de la Missa: “us beneïm, us adorem, un glorifiquem, us donem gràcies...”.

* En fer el camí de Jesús a la Galilea, l’ anunciem amb els nostres fets, amb la nostra manera d’actuar vers els altres, particularment els més ferits per la vida, tal com feia Jesús, tal com ell vol fer des de nosaltres, empesos pel seu Esperit.

És l’Esperit Sant que ens empeny a participar de l’Ascensió de Crist: la seva glorificació.

I diumenge vinent, PENTECOSTA

Tipus recurs pastoral: