Lectio divina on line 79 (Setmana del 10 al 16 de juny)

Dilluns, 10 Juny 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: 
ÉS BO DE CANTAR AL SENYOR

Lloeu el Senyor:
Dóna bo de cantar al nostre Déu,
és agradós de cantar-li lloances.

El Senyor reconstrueix Jerusalem,
aplega els dispersats d’Israel.
Guareix els cors desfets
i embena les ferides.

Té comptat el nombre dels estels,
els crida cada un pel seu nom.
És gran el Senyor, i és molt poderós
és infinita la seva saviesa.
El Senyor sosté els desvalguts,
però abat els injustos fins a terra.

Entoneu accions de gràcies al Senyor,
canteu amb cítares el nostre Déu.
Ell cobreix el cel de nuvolades,
assegura les pluges a la terra,
fa néixer l’herba a les muntanyes.
Dóna l’aliment al bestiar
i a les cries dels corbs que li reclamen.

No es complau en la força dels cavalls
ni en els peus lleugers del guerrer.
El Senyor es complau en els qui el veneren,
en els qui confien en el seu amor.

(Salm 146, 1-11)

-------------------------

Què diu el text?

Llegit per sobre pot  semblar un text bonic i pietós, ¿t’ho sembla també?

¿Hi trobaries motiu per a una contemplació en profunditat...?

Què suggereix aquest text de la Lectio d’avui per a la teva vida?

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

La composició del Salm 146 és paral·lela a la dels capítols del 10 al 22,16 del Llibre dels Proverbis. Son consideracions breus redactades en només dues ratlles, cadascuna de les quals expressa la mateixa idea que l’altra, però en perspectives diverses que, en realitat, es complementen. Situeu els punts i a part del text del salm i tot seguit us adonareu d’aquesta coincidència. Som en el temps d’or del post Exili del judaisme quan havent retornat del captiveri de Babilònia va renéixer un fervorós moviment de fidelitat total a la Llei del Senyor, sense fissures. També correspon a aquest temps la recopilació de proverbis de la saviesa antiga, i moderna d’aquells anys, recopilació que és exactament el Llibre dels Proverbis esmentat. El poble jueu havia retornat de l’Exili l’any 538 aC amb la monarquia davídica estroncada, sense successió, i, per tant, havien de posar la seva confiança només en el Senyor.

Analitzant una mica el text:

1ª estrofa/ Té un context místic total: hom es troba bé, és a dir realitzat com a persona humana, reconeixent el Senyor, les realitats existencials que ha creat i perquè les ha creat. No som fill de l’atzar...

2ª estrofa/  La reconstrucció de Jerusalem evoca el post Exili, el temps del judaisme espiritual però amb dificultats severes per a refer la política, la societat i el mateix Temple... Els ‘dispersats d’Israel’ fan referència a la caiguda del Regne del Nord ‘Regne d’Israel’, sota la maquinària bèl·lica d’Assíria l’any 722 aC. Les deu tribus del Nord havien sigut deportades i dispersades, quan es redactava aquest salm encara no s’havien retrobat. Val a dir que ni avui tampoc, només ha quedat la tribu de Judà.  Per això parla de cors desfets i ferides...

3ª i 4ª estrofes/ S’afirma la saviesa creadora del Senyor, ho coneix tot, i en destaca que, tot i que aquí baix no ho veiem, els desvalguts són els seus preferits i un dia farà justícia. La quarta estrofa recorda els capítols inicials del Gènesi amb la creació. Per tot plegat, cants i cítares han de vibrar en acció de gràcies!

5ª estrofa/ Les seguretats que depenen de l’espai i del temps, és a dir, d’aquest món, no valen gran cosa perquè tenen marca de caducitat i més tard o més d’hora claudiquen i desapareixen. Qui reconeix i viu l’agraïment i la veneració a l’AMOR ETERN haurà trobat el filó d’eternitat que hi ha en el dedins més pregon del seu cor...

Aquesta actitud de fe s’anomena: LLOEU EL SENYOR!

Tipus recurs pastoral: