La Santíssima Trinitat

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 16 Juny 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Avui l’església ens invita a una jornada de portes obertes per entrar en el misteri de Déu

1.- El Germà claretià Antoni Daufí ens dibuixa una noia amb els ulls oberts, bocabadada i les mans juntes exclamant: Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant. És la primera aproximació al misteri de la Trinitat que celebrem avui. Adoració i lloança. El Trisagi: tres vegades Sant.

2.- Les lectures d’avui ens donen motius per adorar, admirar i lloar. La primera ens diu que la Saviesa existeix des de ben abans que el món fos món i col·labora activament amb el Pare en l’obra de la creació. S’hi mostra contenta i fins juganera: jugava contínuament a la seva presència,jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies. El text ajudà l’evangelista sant Joan a confegir el pròleg del seu evangeli que culmina en el Verb fet un de nosaltres.

3.- La segona lectura ens assegura que «estem en pau amb Déu» i fruïm del «benestar» propi dels amics de Déu. El Pare ens obre a l’esperança que no ens pot defraudar perquè ve avalada pel do que ens ha fet de l’Esperit Sant que ha vessat en els nostres cors el seu amor. Ens ha posat dins nostre un motor poderosíssim: l’Amor.

4.- Jesús ens promet un altre Paràclit, l’Esperit Sant, l’Esperit de la veritat que ens guiarà fins a la veritat sencera i ens anirà il·luminant el camí a mesura que caminem. Déu s’ha implicat i s’implica a humanitzar-nos plenament.

5.- Avui l’església ens invita a una jornada de portes obertes per entrar en el misteri de Déu. Ens hi guia el Noi de la Casa amb un full de ruta: el Crec en un Déu. Apassionant. Som-hi, doncs.

6.- El guia és Jesús de Natzaret, nascut de dona i sota un règim polític concret. Com qualsevol de nosaltres, oi? I ha passat pel món fent el bé i expulsant-ne els dimonis de la corrupció, de la idolatria, del fanatisme, del fariseisme. I fent costat a tots aquells que la societat dels sants i dels savis marginava. Es féu malveure de bons i dolents i acabà a la creu. Però ressuscità el tercer dia i ara el tenim aquí, fent-nos de guia.

7.- Jesús, què ens dius del Pare? - És tot AMOR. Estima entranyablement tot el que ell ha creat. Una mare es pot oblidar del seu fill, però Ell s’oblidarà mai de nosaltres. Cada dia es lleva ben d’hora per fer sortir el sol sobre bons i dolents. I quan plou ruixa tothom, justos i pecadors. Vesteix els lliris boscans com mai no s’ha vestit tan bé el rei Salomó. I alimenta els ocellics del cel que ni sembren ni tenen graners. És gran en les coses grans: el sol i la lluna i els estels… I és infinitament més gran encara en les coses més menudes: el gra de mostassa, el llevat a la pastera, la vídua que només tira a la caixeta cinc cèntims: tot el que tenia. Té una flaca: pels més petits, pels qui no tenen ni veu ni vot, pels pobres, pels malalts, pels exclosos de la societat. Perquè és AMOR i només sap estimar.

8.- Mestre, i de l’Esperit Sant què ens en dius? El full de ruta amb prou feines ens en diu res. Crec en l’Esperit Sant. I punt. Doncs esborreu el punt i llegiu així:

Crec en l’Esperit Sant que viu en l’Església arrelada en els apòstols. És catòlica o universal encara que els catalans la confessem romana. Amb la comunió dels sants –és dir– amb la participació en les Coses Santes –el Cos i la Sang de Crist–, l’Eucaristia, ens nodreix i ens uneix. I perdonant-nos els pecats, ens garanteix la resurrecció i la plena fruïció de la vida eterna amb el Pare i el Fill i l’Esperit Sant. Tot això és obra de l’Esperit Sant.

9.- Res més? - Home, això de tres i u, u i tres? Això és un problema? ¿Oi que Déu creà l’home i la dona a imatge i semblança seva? Doncs mirem la nostra família i hi trobarem el reflex de Déu. Tu ets el pare, oi? I tu la mare… i tu el fill i la filla. El pare és tan ésser humà com ho és la mare i com ho és el fill. Tots tres participen de la mateixa i única naturalesa humana però cadascun té la seva pròpia personalitat. Doncs, així, en un nivell superior naturalment, tant el Pare com el Fill i l’Esperit Sant són un sol i únic Déu i cadascun amb la seva personalitat pròpia. I fan una comunitat d’amor, de comunió i de fecunditat. Tot l’univers és el desbordament de la bondat, de la generositat i de la força efusiva de l’Amor del Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant.

10.- Jesús, el noi de la casa, abans de d’acomiadar-se, ens diu: Estic molt content de l’atenció amb què m’heu seguit. Repasseu el full de ruta –el Crec en un Déu– i feu-ne pregària. Tingueu en compte que aquest « misteri de Déu», aquesta vida del Déu Trinitat, es realitza en el cor de cada cristià: Si algú m'estima, guardarà la meva paraula, i el meu Pare l'estimarà; vindrem a ell i habitarem en ell. Si no ho enteneu ara, l’Esperit Sant serà el vostre mestre i us recordarà tot això que us he dit.

Tipus recurs pastoral: