Corpus Christi

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 23 Juny 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Quan ens donem als germans, realitzem en la vida ordinària allò que l’Eucaristia significa

1.- Avui, dia de Corpus Christi, les lectures ens presenten tres estampes molt interessants: el pa que s’ofereix, el pa que es parteix i es comparteix, i el pa que se’ns dóna ell mateix.

2.- Primera estampa: Melquisedec: ¡Quin nom més estrany! Però molt bonic. Vol dir rei de justícia. Era rei de Salem, és a dir, "rei de pau". I a més, com a sacerdot del Déu altíssim, sortí al pas d’Abram victoriós, li oferí pa i vi i el va beneir. Sí, ell beneí Abram en qui serien beneïdes totes les nacions.

3.- Com que no se'n sap ni el pare ni la mare ni cap llista d'avantpassats, Melquisedec és imatge perfecta de Jesús que tot i no pertànyer a la família sacerdotal de Leví, és el gran sacerdot, l’únic mitjancer entre Déu i nosaltres.

4.- Segona estampa: Jesús s’ha retirat amb els deixebles en un lloc solitari i en veure la multitud que el buscava afamada de paraula de Déu i del pa de cada dia, l’alimenta generosament. Ho fa aprofitant els cinc pans i els dos peixos que els deixebles posen a la seva disposició. Pren el pa, el parteix, el reparteix i tota la gentada el comparteix. I també els peixos. Tot un símbol de l’Eucaristia. Els deixebles s’han donat ells mateixos en la petita cosa que tenen i posen a disposició de Jesús. I així el pa partit, compartit i repartit arriba a tothom. Amb això Jesús fa el miracle.

5.- Quan parlem del miracle dels pans i dels peixos, sovint somriem per sota el nas i fins se’ns acut algun acudit graciós. Allò de cinc pans i dos peixos atipant una multitud de 5.000 homes sense comptar-hi dones i criatures... Hem de saber llegir el simbolisme d’aquesta i altres narracions. Jesús tindria al seu davant un grup més o menys nombrós de persones que nodreix fent el miracle de la solidaritat de manera que el poc de cadascun en mans de Jesús arribi a tots i encara en sobra. I és que en aquells pocs o molts del desert hi entrem tots els milers i milions de deixebles de Jesús que, posant generosament i anònimament allò que són i que tenen, continuen alimentant multitud de gens necessitades de paraula i de pa. “Tenia fam, i em donàreu menjar. Tenia set, em vau donar beure...

6.- Tercera estampa: Melquisedec és una ombra d’una gran realitat. Els pans multiplicats i distribuïts, són el símbol del regal meravellós de l’Eucaristia. Sant Pau ens explica com Jesús prengué el pa, el partí i el donà als deixebles tot dient: Preneu-ne i beveu-ne tots. Això és el meu Cos. Això és la meva sang. És dir, sóc jo que em dono a vosaltres i per vosaltres.

7.- Feu això que és el meu memorial. Fent això actualitzareu el que he fet per vosaltres. I ¿què ha fet per nosaltres? Donar-se ell mateix. Com? Posant-se a rentar els peus dels deixebles, prenent una actitud de servei amorós. Amb això eleva a la dignitat de sagrament, signe visible de la seva presència invisible, tot allò que al llarg del dia fem quan donem el nostre temps, allò que sabem, tenim i podem al servei dels germans, especialment als més necessitats. Per això, podem ben dir que la missa comença just quan s’acaba. En la missa Jesús se’ns dóna sacramentalment en el pa i el vi que consagrem. Quan nosaltres ens donem als germans, realitzem en la vida ordinària allò que l’Eucaristia significa.

8.- La diada del Corpus Christi ens recorda tot això. Avui som invitats especialment a una estona de pregària davant el Sagrament units al Papa i a tota l’Església. Podrem recordar allò que diu sant Pau: Com que el pa és un de sol, tots plegats -tot i ser molts- formem un sol cos ja que tots participem d'un mateix pa. Adoració, pregària, lloança i la joia de formar part del Cos de Crist en l’Església.

9.- El P. Claret va rebre la gràcia de conservar misteriosament dintre seu el pa de l’Eucaristia d’una comunió a l’altra. Era un sagrari vivent. Mireu, tots els cristians tenim la mateixa gràcia. En cada comunió Jesús ens converteix en signes visibles de la seva Presència. Ho serem si com Ell passem pel món fent el bé i donant-nos en allò que fem.

Tipus recurs pastoral: