Corpus Christi

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 23 Juny 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Jesús se’ns dóna a si mateix com aliment per a transformar la nostra vida en la seva de Fill de Déu

Cada any en arribar aquesta diada surten amb profusió reflexions entorn a l’Eucaristia. Jo mateix acabo de retrobar-me amb l’homilia que vaig fer ara fa un any i veig que m’hi vaig aplicar força.

Però avui penso anar per un altre camí: la meva vivència personal en la Pregària Eucarística. Sabeu que des del Prefaci fins al Per Ipsum tot és una pregària (no un mer relat) en que Jesús ofereix al Pare i ens dedica a nosaltres el memorial de la seva Mort i Resurrecció. És pregària de tota la comunitat reunida que silenciosament hi està participant.

Quan el prevere agafa el pa i el parteix és el mateix Jesús que fa la fracció del pa i brinda el calze al Pare, i això a les mans del sacerdot. Les mans del sacerdot són les mans sagramentals, visibles, de CRIST, de l’Església. I les paraules ho son de Crist, del seu Cos Místic, és dir de tots nosaltres.

L’Eucaristia és UN SAGRAMENT: sagrament és el símbol visible d’un do invisible que el Senyor ens regala. L’expressió visible aquí és el pa i el vi, amb el gest i la paraula del prevere, tots a l’entorn de la taula. El do invisible és que Jesús se’ns dóna a si mateix com aliment per a transformar la nostra vida en la seva de Fill de Déu. I tot sota l’acció de l’Esperit Sant.

La nostra vida n’està plena d’aquest llenguatge simbòlic. Per exemple: una vivència o sentiment interior no és visible i l’expressem en forma visible: un somriure, una abraçada, un crit, un llàgrima...

Simbolisme del do eucarístic:

* Pa i vi a taula: són aliments. L’aliment, reunits a l’entorn de la taula, uneix i nodreix:

- Ens uneix: ens empeny en l’estimació mútua, en el perdó... ho expressarem en el gest de la pau. Una pau que no pot ser un mer gest. Que ens fa mirar als ulls de l’altre, els ulls de totes les persones que necessiten la nostra pau i amb els mateixos horitzons de Jesús: pau, comunió i compromís d’aportar als altres la pau.

- Jesús ens nodreix d’ell mateix, de la seva forma d’estimar al Pare i als germans... del seu amor que no posa condicions, que es desviu, que dóna la vida.

* La separació del pa i el vi: signe sagramental que ens fa present l’ofrena de Jesús en vessar la sang a la creu. Naturalment que a l’Eucaristia no hi ha vessament de sang ni separació de cos i sang. Fem memorial, això sí, del drama de la creu, tal com Jesús el va viure i l’oferí al Pare. L’ofrena tingué lloc en el seu Cor. Avui ens la brinda i la celebrem.

* La imposició de les mans sobre el pa i el vi, a punt de la consagració: és imploració de la comunitat a l’Esperit Sant, ell que feu possible l’Encarnació del Verb en el sí de Maria, que del pa i el vi en faci sagrament de la donació de Jesús a la creu.

* Preneu i mengeu-ne tots, és el meu cos: AIXÒ SÓC JO queus nodreixo de mi mateix, de la meva forma de ser Fill del Pare, de la forma de ser germà...

Deixeu-ho dir: Prendre i menjar vol dir prendre i menjar: prenem amb les mans i mengem a la boca, no? Quins problemes, Senyor, en aquesta qüestió. Volem ser més respectuosos que el mateix Jesús. Quan jo dono la comunió a la boca em trobo amb llengües de tota mena, netes i brutes, serrades per antics problemes psicològics, els que te la treuen tant com poden o que la mostren tímidament...! No és això, amics, no és això! (Perdoneu, us ho havia de dir).

* És el meu memorial. Memorial ésun fet, un objecte, un lloc, una celebració que ens recorda una realitat passada, important per nosaltres i que no volem deixar que es fongui amb el temps. El Memorial en boca de Jesús, ho és en l’àmbit diví que transcendeix el temps i l’espai, és dir que fa veritablement avui i aquí allò que estem recordant i celebrant. Estem fent present l’ofrena de Jesús que fou des de la seva encarnació fins a la mort en creu. Ofrena que es condensa en les paraules a la Creu: Pare, confio a les vostres mans el meu esperit. Al calvari hi va haver un drama de patíbul, de sang, de mort imposada violentament. Ara el Senyor és glorificat. Tot allò va succeir, el que a l’altar tenim és l’ofrena que Jesús portava en el cor. Una ofrena que té tot el valor del seu lliurament al calvari però que hem de celebrar, no amb sentiments dramàtics, sinó amb Agraïment, que això significa la paraula EUCARISTIA.

Ah, però no podem quedar tan tranquils, perquè el mateix Jesús ja ens va deixar clar que la seva passió i mort ara l’estan vivint molts dels meus germans. No vull fer fantasies devotes, copio sense més algun fragment que acabo de llegir amb motiu del Corpus:

“En el nostre entorn, més o menys proper, ens anem trobant amb famílies obligades a viure de la caritat. Persones amenaçades de desnonament, veïns colpejats per l’atur, malalts sense saber com resoldre els seus problemes de salut o de medicació...”

Les nostres comunitats cristianes hem de descobrir que no és possible seguir Jesús sense sentir nostre el dolor dels germans, arremangar-nos i col·laborar per a una societat més justa i acollidora de les persones febles. D’aquí que aquells que us dediqueu a confortar, donar la mà, alliberar els altres esteu vivint de la vida de Jesús que us és donada en l’Eucaristia. I si aquesta sensibilitat no us escau, potser que deixeu d’anar a combregar. No serveix de res. La tranquil·litat que en teniu és postissa, no s’adequa al projecte salvador de Jesús en l’Eucaristia.

Doncs, donem-nos la mà, i a caminar amb Jesús pels camins de la caritat cristiana enduts pel seu mateix Esperit i amb la vitalitat que ens dona l’Eucaristia.

No significa altra cosa la paraula de Jesús davant la multitud famolenca, i que avui el Toni Daufí ens tradueix amb transparència: “doneu-los menjar vosaltres mateixos”.

Tipus recurs pastoral: