Diumenge XIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 30 Juny 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Cristià és el qui ha optat per Crist i el segueix lliure d’esclavatges

1.- Jesús emprèn decididament l’anada a Jerusalem on es jugarà el tot pel tot. Un camí costerut. Un contratemps i una oposició inesperada: Li tanquen les portes per raons polítiques i religioses. I Jaume i Joan, els fills del tro, amb més rauxa que seny, reaccionen acudint a la violència. Que Déu doni la cara pel seu fill i les seves causes. Anaven ben errats. No els movia l’Esperit de Jesús.

2.- Malgrat tot, encara n’hi ha tres de disposats a seguir-lo. Un és invitat per Jesús. Sí, però no. Té un problema familiar seriós. Atendre el pare. Altres dos se li ofereixen. Et seguiré vagis a on vagis. De debò? Avui ací, demà allà. Les guilles tenen caus. Els ocells nius. Has de ser lliure com ells. Jo no tinc ni un coixí on reposar el cap. I un tercer: Em vols seguir però amb un ull fit en mi i amb l’altre mirant enrere, oi? Ja en farem de feina així! Cap pagès que llaura mira alhora endavant i endarrere. Malaguanyada feina.

3.- Quan llegim aquests textos se’n posa la pell de gallina. On vas a parar? Això és massa! Però Jesús no s’arronsa ni abaixa el llistó. Té una missió a complir i la complirà malgrat els entrebancs que li posaran bons i dolents, persones de bona fe i persones de fe no tan bona. Ell és lliure i vol que els homes i dones que el segueixin, siguin lliures com ell: persones deseixides de les coses. Autònomes i no embolicades amb relacions que esclavitzen. No vol dones com la de Lot convertida en estàtua de sal. Palplantada. Ni davant ni endarrere. Desarrelades del passat com a temps millor, com a paradís perdut. Arrelades al present i lleugeres d’equipatge per al futur. Cristià és el qui ha optat per Crist i el segueix lliure de l’esclavatge de les coses, del poder, del diner, del sexe, i sobretot lliure d’ell mateix.

4.- L’evangeli és un crit de llibertat. És per ser lliure que Crist ens ha alliberat, hem llegit a la carta adreçada als gàlates. És la constitució del cristià: lliures i responsables. Disponibles a tot perquè es posseeixen elles mateixes. Estimen tendrament tothom i per això alliberen. Els mou des de dintre l’Esperit Sant, l’Esperit alliberador. Porten escrites al cor les exigències de la llei que tant esclafa quan és escrita en taules de pedra o en codis de tota mena.

5.- Sant Pau descriu els trets que caracteritzen la persona lliure. Són els anomenats els fruits de l’Esperit: amor, alegria, pau, paciència, afabilitat, esperit de servei, confiança en els altres, tendresa, autodomini. Contra això la llei no hi té res a dir. El cristià és prou humà per ser fràgils i prou fort per controlar per amor amb les seves passions i tendències. Els fruits de l'Esperit que enumera l'Apòstol són les realitats que fan del cristià un membre lliure i solidari d'una comunitat lliure i solidària.

6.- Contra aquest Esperit alliberador, hi ha la xarxa subtil d’allò que en grec diuen “sarx”, la carn i que es pot expressar com l’egoisme amb els seus fils subtils que prims com són priven l’àguila de volar. Quid prosunt alae capto pede? De què serveixen les ales si tens la pota lligada? L’egoisme falseja l’amor amb la falta de respecte a la persona. Falseja la relació amb Déu: idolatria, bruixeria. Enterboleix l’amor: enemistats, baralles i gelosia, rampells d'ira i intrigues, cismes, partidismes, enveges. Falseja el bon ús de les coses amb els excessos de borratxeres, orgies i altres coses per l'estil. Amb gent tan esclava d’ells mateixos, què se’n pot esperar? No tenen remei, perquè per acabar-ho d’adobar, presumeixen de lliures, de progres, d’agnòstics i d’ateus.

7.- Aquesta vocació de llibertat a què som cridats els cristians esquitlla un perill: convertir la llibertat en un punt d'arrencada per a una vida tancada en l'egoisme. Som lliures perquè podem disposar de nosaltres per posar-nos al servei dels altres. Perquè participem de la llibertat de Jesús Mestre i Senyor, que mostra el seu mestratge i la seva senyoria rentant els peus dels deixeble. I resumeix tota la Llei en aquest únic manament: estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.

8.- Jesús estableix unes noves relacions de la persona envers Déu. És relació filial, de fills/filles. Envers la natura: admiració i respecte per la meravella de les flors boscanes i dels ocellics voladors. Envers les persones: la persona que als ulls de la gent no arriben ni a cucs de la terra, als ulls de Jesús són ell mateix. S’hi identifica. I envers la família: fa una família on cada membre depèn dels altres des de la igualtat profunda, llibertat joiosa, la germanor inesgotable perquè pares i mares, germans i germanes, veïns i veïnes són fills i filles de Déu. Tots s’uneixen bo i resant el Pare nostre, donant-se la pau i nodrint-se del pa i del vi de l’Eucaristia que els habilita a passar pel món com Jesús.

Tipus recurs pastoral: