Lectio divina on line 82 (Setmana de l'1 al 7 de juliol)

Dilluns, 1 Juliol 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:
LA MULTIPLICACIÓ DELS PANS I ELS PEIXOS

Quan els apòstols van tornar, li explicaven detalladament tot el que havien fet, i Jesús se’ls va endur i es retirà amb ells en una ciutat, anomenada Betsaida. Però la gent, quan van saber-ho, el va seguir. Ell els acollia i els parlava del regnat de Déu i guaria tots els necessitats de salut.

A la caiguda del dia, els Dotze van venir a dir-li:

-Despatxa la gent; que se’n vagin als pobles i a les cases de pagès dels voltants, per allotjar-s’hi i procurar-se provisions. Perquè aquí estem a ple desert.

Jesús els digué:

-Alimenteu-los vosaltres!

-Nosaltres? –li varen dir-, si no tenim, més que cinc pans i dos peixos! Ves si hem d’anar nosaltres a comprar queviures per a tot aquest poble!

Eren, en efecte, uns cinc mil homes. Jesús va dir als seus deixebles:

-Acomodeu-los per colles d’uns cinquanta.

Així van fer-ho, i van acomodar tothom. Prengué els cinc pans i els dos peixos, i, alçant els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles, perquè els servissin a la multitud. Tots en van menjar fins que en van tenir prou i van recollir les sobralles: dotze cabassos de bocins.

(Lc 9, 10-17)

-------------------------

Què diu el text?

¿T’havies adonat que la ‘Multiplicació dels pans’ és l’únic “miracle” repetit als 4 Evangelis?

¿L’has pogut reflexionar a fons alguna vegada?

Què et suggereix aquest text per a la teva vida de fe?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Aquesta escena a Israel es recorda i commemora al nord del llac de Tiberíades, concretament al monestir benedictí d’Heptapegón, entre Cafarnaum i Genesaret. Però la relació de Lluc la situa a Betsaida, junt a la desembocadura del riu Jordà al mar de Galilea o Tiberíades.

Els dotze apòstols venen d’una exitosa campanya missionera als pobles de l’entorn per a preparar-hi l’anada de Jesús. La predicació ha reeixit perquè la gent senzilla i popular compren el nou missatge de valoració de les persones, de cada persona, contraposada a la repressió imperial romana, al control de consciències des de Jerusalem i les prèdiques de rotllo gastat i interessat a les sinagogues cada dissabte. La gent està espiritualment i materialment afamada, per això escolta esperançada a Jesús i, en aquest cas, l’anunci de la seva presència imminent que en fan els apòstols.

Jesús els retira a Betsaida, al nord-est del llac a prop del Jordà, que descansin una mica. Però la gent, desenganyada de tot, els segueix i no els deixa en pau. Està delerosa d’escoltar Jesús.  Es fa tard i els dotze volen dissoldre la gentada perquè es busquin la vida als entorns i passin la nit. Jesús s’hi oposa i els diu que ells mateixos, els dotze, els donin sopar. Però resulta que no hi ha despesa possible perquè no hi ha prou diners a la caixa ni botigues per anar a comprar. I per a repartir només hi ha cinc pans i dos peixos per a cinc mil homes...

Aquí ve la necessitat catequètica de desxifrar aquest relat. Val a dir que cinc mil homes més dones i mainada no els sumaven tots els habitants de la Galilea.  Betsaida no és un desert sinó la frondosa desembocadura del Jordà. És impensable que en aquelles terres i aquells anys entre tanta gent no n’hi hauria molts que portaven algunes provisions als respectius sarrons i bosses. Desxifrem-ho: els 5 pans representen els Cinc Llibres de la Torà, la Llei de Moisès, i els dos peixos els dos Llibres dels Salms i Profetes... La gent, amb aquest patrimoni espiritual mal condimentat, passava fam i misèria espiritual. Però Jesús els fa seus i, des de la seva Persona divina, els transforma en el Nou Aliment d’Ell mateix, i que arribi a tothom. La redacció de Lluc ens  remarca: “Prengué els cinc pans i els dos peixos, i, alçant els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava...”  És la mateixa fórmula que els Evangelistes usen en la Institució de l’Eucaristia. Per tant és Jesús que es fa “Pa baixat del cel” per a donar vida a tothom. Els ‘dotze cabassos’ de l’aliment que en resta indiquen que cada un dels ‘dotze’ apòstols n’agafi un i vagi a repartir-lo per tot el món... Per tant la literalitat de l’escena és clara i purament catequesi de les Primeres Comunitats. Un altre detall: Jesús ordena que es posin en cercles, d’una cinquantena de persones cada grup, és a dir, que es vegin les cares, que comentin, mengin i parlin en Comunitat. En el Nou Regne no hi haurà ni romans, ni temples de Jerusalem, ni institucions d’organització coercitives. Tots, alimentats per Jesús, es senten lliures, plenament realitzats com a persones i integrats en una Nova Comunitat.

Què va succeir realment, històricament? Cap relació ‘miraculosa’ de l’Evangeli és inventada del no res. Sempre hi ha un rerefons que desconeixem, però que intuïm. Podem conjecturar que moltes vegades els que seguien Jesús es trobarien amb la nit a sobre i, pel bon temps de l’àrea geogràfica de Palestina, passarien la nit tots plegats:  Jesús,  apòstols, deixebles, dones esperançades, gent... I tothom sempre menjaria quelcom perquè, tots amb tots, es repartirien les provisions que portaven...

Tipus recurs pastoral: