Diumenge XIV de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 7 Juliol 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El Déu que ens envia, és també el Déu que ens acompanya

1.- Estem tan acostumats a veure mestres encarcarats i apòstols amb barba o amb gran currículum que el dibuix del G. Daufí ens desconcerta: un xicot enamorat, amb el bastó de caminant en una mà i amb l’altra oferint un colom amb un brot d’olivera al bec a una noia que treu el cap pel balcó encuriosida.

2.- És un missatger armat de bona voluntat i una persona que l’acull. Jesús es deleix perquè el seu missatge arribi a cada racó del món. I ara n’envia 72 com coloms missatgers lleugers d’equipatge amb un missatge de pau i d’amor.

3.- Primer ens obre els ulls: Hi ha molta feina i poca gent que vulgui treballar. Fem dues coses: demanem a l’amo que ens enviï més gent. I una altra: Senyor, sóc gran, estic molt enfeinat, no estic preparat. Jo, jo, jo... Per què no dius: sóc aquí, Senyor? No cal ser gran cosa per ser portador de pau. Acontenteu-vos amb poques coses, aneu per feina i oferiu pau i hospitalitat, humanitzeu-vos i humanitzeu. La nostra fragilitat és màxima però comptem amb la força del Senyor

4.- I sense por, perquè el Déu que ens envia, és també el Déu que ens acompanya. Una pau “viatgera” que va i ve com “arca” de l’aliança. Impregna’t de les actituds de Jesús mostrant la seva tendresa que és la tendresa de Déu. Ens estima: serem alletats amb l’abundància del seu consol, i xuclarem les delícies de la seva llet. Ens porta als braços i ens amanyaga sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré. Quan ho experimentarem el nostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos». Ja ho veieu, si volem ser cristians de debò, necessitem recuperar la nostra ànima d’infant. Les mares i els padrins i padrines que sou aquí ho podreu entendre. Déu us pren per models. Vosaltres li inspireu el seu llenguatge. I el goig de sentir-nos estimats i d’estimar.

5.- Pels camins del món ens sortiran al pas llops ferotges. No tingueu por dels ferotges que es veuen a venir. Aneu més en compte amb els llops amb pell de xai. Guaiteu-los les potetes quan us truquin a la porta. Sant Pau sense dir-ho, hi al·ludeix quan parla dels camuflats que s’han infiltrat en la comunitat imposant-li l’acompliment dels costums jueus per estalviar-se la persecució o la impopularitat i indefensió que comportava confessar-se cristians. Avui serien les mentalitats progres que atempten contra la vida, no respecten la paraula, es riuen de l’amor beneït pel sagrament, neguen la vida eterna. Pau diuquesón uns covards que fugen de la persecució o de la vergonya de ser allò que són com a batejats. I són uns egoistes perquè s’apunten com a èxits personals els qui arriben a apartar de la fe.

6.- Han d’anar armats només de la paraula i la gràcia de Jesús i servir-se’n per humanitzar les relacions oferint hospitalitat i gaudint-ne i fomentant la comensalitat: compartir la taula sense prejudicis religiosos o laics de diverses tradicions o de llibres d’autoajuda.

7.- Potser ens trobarem amb l’oposició tancada a la nostra oferta de llibertat cristiana. No cal entestar-se a picar ferro fred. Els Setanta-dos ho feien amb un gest: espolsar-se les sandàlies o el mantell retornant-los allò que era seu: la pols. Marcava la dificultat d’unes relacions, mai un gest de menyspreu. Ells s’ho perden.

8.- Sant Pau s’entestà molts mesos a anar a evangelitzar a punts diversos de l’Àsia Menor per on es movia. Sempre li sortien entrebancs. Ho va entendre prou bé quan en somnis sentí la veu de l’Esperit en el crit d’un macedoni que el convidava a saltar de l’Àsia a Europa. I així acollit per la família de la senyora Lídia ens arribà l’evangeli.

9.- I quan el diumenge vinent tornem a l’Eucaristia, expliquem a Jesús els nostres petits encerts, les nostres petites victòries, els nostres petits fracassos o desencisos, el molt d’amor que heu trobat en la gent que menys esperàveu i el molt d’amor que heu repartit.

10.- Alegreu-vos d’aquestes victòries sobre la vostra por, sobre un ambient hostil... Jesús s’alegrà de les bones noves dels deixebles. En la seva acció humil i confiada hi veié la derrota de Satanàs i totes les forces del mal. Heu col·laborat a la victòria de bé sobre el mal organitzat perquè heu posat Déu i els germans al centre de la vostra vida. Units a la creu de Crist, gaudiu de la victòria de Crist. Però alegreu-vos sobretot perquè el vostre nom és escrit en el Cor de Déu.

Tipus recurs pastoral: