Diumenge XIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 30 Juny 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Qui vulgui seguir Jesús ha d’estar lliure de traves

 “El Fill de l’home no té on reposar el cap”

Jesús ens diu que el regne de Déu és com un tresor amagat en un camp. L’home que se’l troba se’l pot fer seu, però és a condició de vendre’s tot lo altre que té per a poder comprar el camp.

A la vida també ens passa això, ja ho sabem. Tantes coses importants que ens obliguen a deixar-ne unes altres… Avui el Senyor diu clarament com ha de ser la nostra disponibilitat a acceptar renúncies si veritablement el volem seguir.

Anem per passes:

* Jesús es decideix a marxar cap a Jerusalem. Inicia el camí en que, passant pel seu lliurament a la creu, el menarà fins a la glorificació que ho serà també per a nosaltres si acceptem de seguir-lo.

* Els camins de Galilea a Jerusalem tenien un obstacle seriós: havien de passar per la Samaria, terra de gent renegada, heretge, indesitjable, enemiga. Jesús envia per davant alguns que li preparin hostatge pel camí. Però aquets són mal rebuts. Jaume i Joan s’enfaden molt i, pensant potser en Elies que havia fet baixar foc del cel contra els sacerdots pagans, ara volen demanar que baixi foc del cel sobre aquells samaritans. Però Jesús els renya. Cal seguir camí endavant.

Nosaltres, els seguidors de Jesús, arrisquem de ser menyspreats, refusats, maltractats… Jesús ens invita a la calma i a seguir caminant endavant amb ell. Certament seguir Jesús comporta problemes i situacions difícils, però sabem a qui ens hem confiat.

  • En el camí hi ha tres escenes entorn al seguiment de Jesús. Sembla que l’evangelista fa un muntatge literari per a plantificar-nos tres sentències o màximes del Senyor que ens poden sorprendre però que assenyalen que seguir Jesús no és pas per a passar bonament el temps o per passar-nos-ho tal com a nosaltres ens semblaria més còmode i pot ser de més lluïment al costat del Mestre. Les tres respostes de Jesús sonen a renúncia. El tema no és pròpiament de renúncia sinó d’elecció: si optes decidit per seguir Jesús has de fer el seu camí, un camí que demana renúncies.
  • Les renúncies del seguiment tenen un bon resultat: és el poder estar amb Jesús, sentir-nos estimats, perdonats, confiats, col·laboradors, testimonis de salvació.

+ Primera màxima: Les guineus tenen els seus caus i els ocells els seus nius, però jo no tinc on reclinar el cap.

 Com que això succeïa tot fent camí, sembla que no es refereixi tant a la pobresa com a la disponibilitat. Qui vulgui seguir Jesús ha d’estar lliure de traves. Deixar la llar si cal, deixar-ho tot per a dedicar-se de ple a l’Evangeli. Però no és aquest el nucli de la qüestió. És una qüestió del cor. Els béns materials frenen si el cor hi està enganxat. Si el cor n’està desprès, si estem del tot disponibles, sense viure atrapats per les coses o persones, aquestes resulten ser un mitjà per a la fidelitat en el camí de seguiment. És qüestió del cor. O el Senyor o els diners, diu el Senyor: No podeu servir a dos senyors. 

+ Segona màxima: “Deixa que els morts enterrin els seus morts

No sembla que es refereixi al pare acabat de morir, sinó d’esperar fins que el pare s’hagi mort. Anar donant llargues no entra en el seguiment de Jesús.

+ Tercera màxima: “Qui posa la mà a l’arada i segueix mirant enrere, no val per al regne de Déu.”

Acomiadar-se de la família suposava en aquella societat dies o setmanes a celebrar la partença. Aquesta resposta de Jesús és en la mateixa línia de l’anterior però afegint-hi que la renúncia ha de ser en tot, no solament renunciar als béns materials sinó també a les persones que calgui, fins i tot de la família. Com Jesús, la nostra família per la que comprometre’ns és tota la humanitat, en el lloc i situacions que se’ns demana.

Es tracta doncs, no de renunciar per renunciar, sinó de posar en el centre de la vida la persona de Jesús, de manera que res no pugui passar per sobre d’ell. Primer el Senyor. Ell en tot. I totes les coses i persones les posseïm i en fruïm en la mesura que ens serveix per a aquest fi.

Si caminem amb ell, si el seguim amb amor, tota la resta la valorem i assaborim d’una altra manera.

Tipus recurs pastoral: