Diumenge XVI de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 21 Juliol 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El servei a l’altre i la pregària són necessaris i no es poden separar

1.- El Senyor passa tot sovint a prop nostre i no ens n’adonem. Les lectures ens animen a estar ull viu per detectar-lo. Deia sant Agustí: timeo Dominum transeuntem. Tinc por que el Senyor passi de llarg. Avui trobem el model d’acollida d’unes persones entranyables, molt atentes. És el cas d’Abraham: Senyor, no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent.

2.- Eren tres personatges que venien del desert enllà a ple sol del migdia i ja eren a tocar de l’alzina de Mambré on Abraham acampava. La tradició hi ha vist en els tres personatges una ombra de la Santíssim Trinitat: tres vidit et unum adoravit. En va veure tres i en va adorar un de sol. Senyor, si m’heu concedit el vostre favor… Rublev, el cèlebre iconògraf vers l’any 1400 ens presentà tots tres personatges entaulats i conversant sobre com podrien intervenir per salvar els homes y dones de tots els temps. Abraham s’està al costat a peu dret, sense menjar, pendent del que els hostes puguin necessitar i indicar-ho a Sara, sa muller, perquè ho faci portar per oferir-los-ho. L’acollida tindrà un premi. La repetiran, i, l’any vinent quan tornaran, Sara, que era estèril, haurà donat un fill a Abraham. L’hospitalitat al desconegut sempre té un premi.

3.- Jesús es posa a ca la Marta i la Maria. Jesús no venia tot sol, sinó acompanyat dels deixebles amb més gana que son. Les dues germanes es reparteixen les funcions de l’hospitalitat: Maria fa la funció d’atenció als hostes, com Abraham. I Marta fa el paper de Sara propi de la mestressa que porta el pòndol de la casa. Maria aprofita el temps als peus de Jesús escoltant-lo amb deler: era tan bonic el que deia que el temps se li feia curt. I mentre Jesús enraona ni aigua demana per beure.

4.- Mentrestant Marta no s’hi veu de cap ull preparant una rebuda digna del Mestre i dels seus acompanyants. I ningú no li’n fa cas. Fa el que faria qualsevol mare de família un dia de festa. Home, ja està bé. No em podria ajudar la Maria? Si no surt d’ella, digues-li tu.

5.- La resposta de Jesús és tan plena de seny com desconcertant. Mira, Marta. Fas molt bé amb això que fas. Però no t’atabalis tant ni et posis nerviosa. Ja ens coneixem. No cal que facis coses extres, amb un entrepà farcit del que sigui ja farem prou. I tots contents. Maria, ta germana, fa bé la tasca que li pertoca. I aprofita l’ocasió per amarar-se de la meva doctrina. Ha escollit la part bona de l’hospitalitat. La part que li quedarà per sempre fins quan us quedareu soles.

6.- En la vida cal tenir una escala de valors ben clara. El servei a la persona és prioritari, com en la paràbola del Samarità. Deixar unes pregàries, ni que sigui la missa, per atendre un pobre és “deixar Déu per Déu”, deia sant Vicenç de Paül. Però perquè una màquina funcioni cal un bon motor i un bon grassatge. I el motor és l’amor. Estima Déu amb tot el cor i amb totes les forces. I aprèn a mirar les persones com Déu les mira i a estimar-les com les estima Déu. El treball és necessari, però és un mitjà. Déu i la persona són l’absolut. I tu ets el sagrament, el signe visible d’una realitat invisible: ets la presència visible del cor i de la mà de Déu.

7.- Els savis i els sants de l’església han vessat tones de tinta per treure tot el suc de les paraules de Jesús i se n’han dites de tots colors. En el fons la paràbola del samarità explica el manament de l’amor al proïsme. L’escena de Betània accentua la importància del primer. Però tots dos són necessaris i no es poden separar.

8.- El P. Claret era un home arborat d’amor a Déu i a les persones. No separava Marta i Maria, sinó que las unia. Ell volia ser alhora allò que era cadascuna. I s’inventà la paràbola del compàs. El compàs té dues pues. Com més segura i centrada és al centre la primera, més bé descriu la circumferència la segona. Claret volia fer com el compàs. Centrat en Jesús com Maria. I desplegant tota l’activitat en les obres de Déu, predicacions, missions, llibres. Com més unit a Crist més generosa era la seva activitat i creativitat com Marta.

Tipus recurs pastoral: