Diumenge XX de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 18 Agost 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

He vingut a calar foc a la terra!

Potser sí que no ens cal esverar-nos davant aquesta expressió de calar foc. Sí que el foc ens evoca cremades, incendis, devastació,... Però també el foc en cremar foragita les impureses de l’or i el purifica, li dona el seu propi esplèndid resplendor.

 També nomenem foc a l’amor, a l’entusiasme, a l’impuls de superació...

Per on anava Jesús? Sembla que sí, que es proposava desbordar la mentalitat dels oients per treure’ls del confort mental i desvetllar la seva atenció.

De fet, tot seguit en diu una altra també de ben grossa: “Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra?... És la divisió el que he vingut a portar”.

Doncs si Jesús intenta desconcertar la nostra mandra mental i fer-nos parar les oïdes, estiguem atents a la seva Paraula:

És clar que Jesús està parlant del foc que ell porta dins seu i que, com a la màquina de vapor, el mou sempre en la direcció de l’Anunci de l’Evangeli, en fidelitat al Pare... I com voldria encendre aquest foc a la terra! Calar foc, provocar un incendi que cremi tanta brutícia de la humanitat i faci resplendir l’or pur que s’hi amaga i que és la seva grandesa davant Déu i davant tota la creació.

Quin és aquest foc del Cor de Crist que ell voldria escampar per tota la humanitat? L’evangeli ens ho deixa entreveure: l’amor filial a l’Abbà, el seu Pare, l’amor fraternal, amical, amb què ens vol salvats, amb una força que l’impulsa a una donació total, fins a lliurar la vida a la creu.

Aquest és el foc que Jesús porta en el cor i que voldria que cremés en tots nosaltres i arreu del món.

Seguint amb la comparança del foc que purifica l’or, veiem com el mateix Jesús sap que calar el seu foc en el món no és un tema fàcil. Sap que ell mateix ha de passar per la prova purificadora i vitalitzadora, el lliurament per amor a nosaltres: He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada. És el que nomenem “Misteri Pasqual”: la Mort i Resurrecció.

Ell mateix pel seu Esperit ens farà participants d’aquest misteri de mort i vida. Serà en el moment del nostre Baptisme i ens acompanyarà fins que arribem amb Jesús al pas de mort a Vida.

El foc que Jesús ens envia és devorador, tant que en apoderar-se de nosaltres produeix divisions. “Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra; us asseguro que no... Des d’ara en una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: tres contra dos i dos contra tres...”

La transformació que produeix en una persona el foc del Senyor provoca en molts casos violentes oposicions que en forces casos condueix fins al martiri.

L’evangelista Lluc, en el temps d’escriure l’Evangeli al final del segle primer, coneixia bé la sofrença i la violència de què eren víctimes els nous creients perseguits pels seus familiars pagans. Encara avui les situacions de persecució i de martiri es van repetint.

El vell Simeó ho havia profetitzat a Maria el dia de la Presentació de Jesús al temple: Aquest fill serà signe de contradicció i una espasa travessarà la teva ànima.

El foc de l’evangeli és per nosaltres potent i purificador. I és oposat a l’esperit del món.

Però en tot Jesús ens dirà: no tingueu por. Jo he vençut el mon!

Tipus recurs pastoral: