Diumenge XVIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 4 Agost 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses!

Amb una paràbola breu Jesús posa en el seu lloc el tema dels diners.

Sabem que la natura és prou sàvia i generosa per a nodrir tota la humanitat, i que amb un raonable repartiment de béns ens portaria a viure en justícia, amor, pau i llibertat. Però, no! Uns pocs acumulen sens mesura els béns de tots, innombrables famílies viuen en la pobresa i una gran part de la humanitat gemega en situacions insostenibles de fam i de guerra.

Darrere tot això hi ha l’afany d’acumular riqueses al preu que sigui, i caigui qui caigui.

L’evangeli que llegim avui dóna la pauta per a veure-hi clar i saber actuar en la mesura de les nostres possibilitats:

* Primer de tot, ser ben solidaris i amb un infinit agraïment, amb tantíssims homes i dones que arreu del món lluiten i s’ho juguen tot per la justícia en favor dels més pobres i indefensos. El papa Francesc que no para de denunciar en tots els nivells socials i polítics les flagrants injustícies del poder opressiu del capital. Fidel a l’evangeli fa costat a tots els qui s’hi han posat, com per exemple el nostre estimat Pere Casaldàliga i tants d’altres, molts d’ells en l’anonimat, que aporten una llavor d’esperança per a un món més just.

* I nosaltres? Per les nostres mans, per la nostra vida passen els béns que el Senyor ens ha confiat; fruit probablement de les nostres suors i dels teus familiars. Els béns que disposem no són en sí ni dolents ni bons. La bondat o la dolenteria fan niu en el cor: un cor compassiu, generós, conscient de que els béns no son propietat nostra sinó que els Senyor els posa a les nostres mans per tal que els administrem amb criteris d’evangeli: compartir, ajudar, i no perquè toca sinó per amor. La llei és l’amor: els béns a les teves mans són a l’abast del teu amor o del teu egoisme, de la teva generositat o de la teva gasiveria.

Sabem que l’amor és viu en el teu cor, però tal volta aquest no sigui prou net per culpa dels rebrots de l’egoisme.

* Al nostre entorn hi ha organitzacions amb esperit evangèlic que ens poden purificar de les petites compulsions econòmiques i canalitzar-nos la generositat a favor dels més dissortats.

* Un problema que pot inquietar la nostra consciencia és el de donar resposta a les persones que pel carrer o a les portes de les esglésies demanen cèntims. No és fàcil prendre decisions en cada cas: aquella persona que demana és possible que ho necessiti i també és possible que estigui abusant dels bons sentiments de la gent. Sovint la necessitat i la picaresca es confonen. Tant si hi ha una necessitat com si s’està abusant, sempre es pot aconsellar orientar-los cap a centres d’acolliment i de Càritas organitzats en nom de tots nosaltres. Algunes persones que jo conec miren de tant en tant d’aturar-s’hi amablement, preguntar-los què els hi passa, escoltar-los una mica, mantenir-hi una breu franca conversa i si finalment sembla oportú donar-los una petita almoina. En tot cas aquell pobre que veu passar de llarg tanta gent, ha trobat algú que s’ha interessat per la seva persona. Tal volta aquesta sigui la millor almoina que els podem aportat. Tot és qüestió del cor.

L’evangeli és un repte purificador que ens invita a canviar d’enfocament i donar un sentit ple al nostre ús dels béns materials. En la mesura que valorem amb criteri evangèlic els béns materials, la mirada del cor ens fa descobrir uns altres béns més subtils i valuosos com són els béns de dimensió humana i espiritual. La mirada del cor és el sentit amagat que ens il·lumina per a valorar i agrair la bondat, la bellesa, la finor d’esperit, la tendresa, l’amistat... en les persones, en la natura, en el Creador, en Jesús.

La mirada del cor penso que és cosa de l’Esperit Sant que dins nostre actua com un radar receptor i emissor de tots els béns que passen per les nostres vides.

Tipus recurs pastoral: