Diumenge XXI de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 25 Agost 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

“Correu, mireu d’entrar per la porta estreta”

Quina porta?

Lluc aprofita els finals del camí a Jerusalem per a acumular sentències importants dites per Jesús, probablement en diverses ocasions. Aquestes darreres setmanes cada diumenge ens hem trobat amb alguna lliçó de Jesús que, si és que ens ho volem prendre seriosament, ens sorprèn o potser ens desconcerta. Ens compromet per a fer-nos créixer.

Aquells savis i religiosos jueus es pensaven que ells i els seus seguidors eren els únics que se salvaven. No devien tenir en compte els profetes, com Isaïes en la primera lectura d’avui: “jo mateix vindré a reunir la gent de totes les nacions i de totes les llengües... Enviaré alguns dels supervivents a les altres nacions, a Tarsís ,a Fud i Alur, i a les illes llunyanes que mai havien sentit parlar de mi... De totes les nacions portaran ofrenes... Diuen els entesos que Tarsís eren les nostres costes mediterrànies... i les illes llunyanes devien ser les Balears. I en el salm aquells religiosos lletrats podien llegir: “Lloeu el Senyor tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions...”.

Algú preguntà a Jesús: Són pocs els qui se salven? Ell no té per què respondre a una qüestió situada entre les discussions tan estimades per alguns mestres de la llei. I aprofita per a recordar-nos una vegada més que no és tan barat viure en línia amb el Regne de Déu, el camí dels salvats. Va directament a l’essencial i decisiu: com hem d’actuar per a no quedar exclosos de la salvació que Déu ofereix a tothom: Diu: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta. Ho deixa clar: hem d’esforçar-nos i treballar per a poder entrar-hi.

Déu vol que tothom se salvi, ell ens estima tots, ell és el nostre Pare i ens mostra el camí per a assolir la seva vida eterna. Cridats a ser fills del Pare en el Fill Jesús; i si fills hereus, cohereus amb Crist. Ho llegim en els versets 14 al 17 de la carta als Romans. Cohereus amb Crist si és que compartim la passió, en compartim també la transformació gloriosa. Compartir els sofriments de Jesús: aquesta és la porta estreta de la salvació. Déu és Amor, i la passió de Jesús és la màxima expressió de l’Amor de Déu. Compartir l’amor de Jesús és la clau per a compartir la seva herència filial, la salvació: aquesta és la porta estreta. Sortosament l’amor amb què Jesús estima es fa ben transparent, ho manifesta en la forma d’actuar amb les persones.

Quan ens parla de la llei amb què serem jutjats ens diu: “veniu a mi tots els qui quan jo tenia fam em donareu de menjar i quan tenia set em donareu de beure, era foraster i em vareu acollir, necessita vestit i em vestíreu, em trobava malat o a la presó i em visitareu”.

Doncs ja tenim la porta estreta.

Sembla que no tots hi podran entrar. Jesús posa la comparança de la casa quan l’amo, en arribar la nit, s’alça i tanca la porta. Després ja serà tard per a entrar-hi. Aleshores alguns des de fora cridaran: senyor, obriu-nos. L’amo dirà: no sé d’on sou. I ells respondran: ”menjàvem i bevíem amb vos i vós ensenyàveu pels nostres carrers”. I la resposta serà: “no sé d’on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal!”.

Per la porta estreta hi entraran els qui han sabut estimar com Jesús els germans, sobre tot els més febles.

I no ens equivoquem. Alguns podrien dir: jo complia bé les pràctiques de pietat, els costums religiosos, tenia un prestigi en el món clerical! Jo tinc el cel assegurat. Què més podria fer per a salvar-me? Mira germà, tu sempre vivies centrat en tu mateix, passaves de llarg pel camí dels humiliats, dels marginats, dels insolvents, oprimies els teus treballadors,... Les pràctiques religioses eren per a enfortir el teu amor cristià, però tu d’amor no en volies saber res. Jesús dirà: no sé qui sou, lluny de mi els qui obràveu el mal.

Els darrers d’ara seran després els primers, i els que us poseu la medalla de ser dels primers, sereu els darrers.

El missatge d’avui, doncs, en dues paraules: CONFIANÇA I COMPROMÍS.

Tipus recurs pastoral: