Diumenge XXIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 8 Setembre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Seguir a Crist no és saber-ne coses i adherir-se a unes veritats. És acceptar de viure amb el seu estil de vida.

Una multitud de gent anava seguint Jesús. Ell veia prou bé que el seguiment era superficial. Els encantava veure les meravelles que feia particularment amb els malalts i escoltar la seva forma de parlar. El seguien amb una curiositat superficial.

Es veu clar que a Jesús no li agradava tanta admiració i tants comentaris de la gent.

Com si n’estigués tip es girà i digué: No és això, amics, no és això! Seguir-me és seguir-me! Seguir-me tal com sóc, anar allà on jo vaig i al preu que calgui.

Ens posa ben alt el nivell: que el preferim a ell per sobre de tot: per sobre dels familiars, dels béns materials, dels propis interessos, del propi jo i així carregar la nostra creu!

Renunciar al que calgui per tal que ell ho sigui tot en nosaltres.

La paraula renúncia, de primer cop d’ullens desorienta. No es tracta de renunciar a res, sinó d’elegir la part millor. Jesús sap que el sentit de la nostra vida és el mateix que el de la seva: l’AMOR de Déu als germans, sense condicions. El sentit és tan valuós que si preferim Jesús i ens hi lliurem de debò, acceptarem de deixar tot el que s’hi pugui interferir. En això consisteix la verdadera saviesa.

A la primera lectura, del llibre de la Saviesa, se’ns diu que solament Déu coneix la veritable saviesa. I ens l’envia com a do del seu Esperit.

Saviesa significa saber relativitzar el que és relatiu, per atraient que sigui, i donar lloc al que és veritablement important, tot i que sembli difícil, tal com passa amb els atletes que han de saber imposar-se renúncies per a obtenir els objectius desitjats.

I com que les seves paraules no són buides, com que el seu projecte de seguiment és seriós, proposa dues comparances:

- Qui vulgui construir-se una casa, primer ha de calcular bé els costos de l’obra, no fos que es quedés solament amb els fonaments davant la riota de tothom.

- Qui vulgui defensar la ciutat davant un exèrcit molt més nombrós, cal que enviï missatgers per a un tracte de pau.

Seguir a Crist no és saber-ne coses i adherir-se a unes veritats. És acceptar de viure amb el seu estil de vida. Aleshores el seguiment resulta fascinant perquè toquem de prop la bellesa d’un amor esplèndid, ens trobem amb els preferits de l’evangeli i això omple el cor, ens fa experimentar el veritable sentit de la nostra vida.

Total, que Jesús demana renúncia i compromís. No cal que t’espantis. És cosa d’ell, de la seva gràcia, de l’Esperit que ens hi empeny. A nosaltres ens toca estar atents i deixar que l’Esperit ens vagi modelant segons el model d’aquell que seguim, a qui ens hem lliurat de ple a ell que ha lliurat la seva vida per nosaltres.

Una vida lliurada al Senyor per damunt de totes les coses té com un halo, un no sé què, com una secreta benedicció per a la gent de l’entorn.

Tipus recurs pastoral: