Diumenge XXV de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 22 Setembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

No podeu servir alhora Déu i el diner

1.- Això de l’escanyapobres i de les portes giratòries i de tràfics d’influències és més vell que l’anar a peu, quan ja hi havia sandàlies que a més de calçar també podien servir de penyora de la compra d’un camp que trepitjaven.

2.- Avui les lectures ens parlen de l’escanyapobres civilitzat que observa religiosament el dissabte, però pensant més en els seus negocis que a compartir amb tothom el descans del Senyor i a gaudir de la llibertat assolida després de caminar anys pel desert.

3.- El profeta Amós els critica severament per la seva religiositat hipòcrita: dediquen el dia festiu de la lluna nova i el dissabte a rumiar què faran l’endemà: com vendran l’excedent de queviures que acaparen avariciosament. I com podran falsejar el pes de les balances a favor seu i com faran més cèntims venent el blat barrejat amb boll. Sense cap escrúpol compren per esclau un pobre que no pot mantenir la família. O compren un camp per un parell de sandàlies.

4.- «No oblidaré mai tot això que fan». Ho diu el Senyor que si té molt amunt el seu tron, s’inclina per veure el cel i la terra. Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos del seu poble. Déu ho té difícil per competir amb els qui tenen per déu el diner.

5.- Somiem tot l’any en les vacances. I tanmateix amb el consentiment general ens hem carregat el descans de diumenges i festes. Vendre i comprar, comprar i vendre és el que compta. El conreu de l’esperit o la convivència amical o familiar no hi caben. Ens omplim de coses i ens buidem d’ànima. I així ens va.

6.- Tenim a Catalunya una novel·la interessant titulada L’escanyapobres. No en conec cap de dedicada a les portes giratòries, als sobres lliurats sota mà, als grans i petits traficants de drogues o de persones. Segur que n’hi ha pertot. Però no calen llibres per explicar allò que sentim i vivim i llegim i veiem.

7.- L’evangeli ens mostra un administrador trampós i poca solta, però espavilat. Que sap com moure a temps les portes giratòries per al dia que l’amo el faci fora de la gerència. Ell que ha viscut sempre amb l’esquena dreta, no es veu amb cor de cavar o fangar o llaurar. Anar a captar o pidolar? Quina vergonya! És més fàcil untar d’amagatotis les mans d’altri i assegurar-se un grapadet d’euros. Corrupció, oi? I tant.

8.- I tanmateix Jesús ens sorprèn i escandalitza. En comptes de fer fora a fum de sabatots el gerent pocadellonses, el lloa. No li lloa la trampa. Lloa el seu enginy per sortir del mal pas. Són molt més espavilats els tramposos i lladres i especuladors i traficants en els seus interessos que els fills de la llum –els cristians– en la causa de Déu i de la justícia, la igualtat i la germanor. Molts germans nostres serien millors que no són si no topessin amb la incoherència entre la bona gent que diu que creu i allò que en realitat fa.

9.- No podeu servir alhora Déu i el diner. No podem servir alhora Déu i el nostre egoisme que ens fa vendre l’ànima per fer o retenir uns béns que si no els posem al servei de la comunitat humana són riqueses injustes. Ens considerem propietaris d’uns béns dels quals som només administradors.

10.- Un bon ajut per centrar-nos ens l’ofereix sant Pau en la seva lletra a Timoteu: Pregar per tothom, especialment pels nostres governants de tots els nivells. Que siguin responsables i lúcids perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, religiosament madura i autèntica i honrada. És una recomanació molt oportuna per als dies que ens toquen viure. ¿Us imagineu avui en les nostres comunitats cristianes de qualsevol signe uns homes –homes, sí, ells!– pregant en qualsevol lloc alçant unes mans netes, netes perquè brollen d’un cor pacífic i pacificador? Un Pare nostre ben resat amb les mans i el cor net ¡com ens ajudaria a viure una vida més plena i profitosa!

Tipus recurs pastoral: