Lectio divina on line 88 (Setmana del 30 de setembre al 6 d'octubre)

Dilluns, 30 Setembre 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: NOMÉS EN DÉU REPOSA LA MEVA ÀNIMA

Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell em ve la salvació.

Només ell és la roca que em salva, el meu castell de refugi: mai no cauré.

Fins quan us llançareu contra un home per enderrocar-lo?
com una muralla a punt de caure, com una tàpia que s’esfondra?...

Reposa només en Déu, ànima meva; d’ell em ve tota esperança.

Només ell és la roca que em salva, el castell on em trobo segur.

En Déu trobo la salvació i la glòria, és la meva roca inexpugnable;
trobo en Déu el meu refugi. Vosaltres, confieu sempre en ell,
esplaieu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi...

No confieu en els guanys obtinguts amb violència, no us refieu dels bens robats. Si augmentàveu les riqueses, no hi poseu el cor.

Déu ha parlat una vegada, i jo he entès dues coses:
que de Déu és el poder i l’amor del Senyor,

que paga cadascú segons les seves obres.

(Salm 62 / 61)

-------------------------

Què diu el text?

¿Saps distingir el que és essencial del que no ho és en la teva vida?

¿Com valores la societat del teu entorn des d’aquest salm 62?

Què et suggereix la Lectio d’avui ?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Quan viatgem ens adonem aviat que alguns poblets amb un puig o tocom elevat hi tenen sovint edificada l’església parroquial o un castell, potser ambdues coses alhora. És el lloc preferencial de tota la contrada. Això mateix succeïa a Jerusalem, i d’una manera sobresortint, amb notorietat. Al cim geogràfic de Jerusalem hi havia el Temple, avui esplanada de les mesquites.

La geografia de la ciutat antiga de Jerusalem és un bony geològic calcari que puja des de les lleres del rius Cedró i Hinnom (Geena), i per tant és una ciutat ben defensada per l’estructura del paisatge a ponent, sud i llevant. Consulteu els mapes topogràfics de la Bíblia Interconfessional núms. 6 i 8 i ho constatareu. Sobre l’esplanada superior del bony calcari hi foren construïts el Temple i el palau de Salomó. La roca calcària n’era el fonament directe com ho és avui de les mesquites de la Roca i Al-Aqsa. Per això els salms tenen l’expressió freqüent de “El Senyor és la meva roca”, “La roca que em salva”... naturalment la referència a la roca és una referència directa a la presencia vetlladora de Déu sobre el poble des del Temple. I aquest Temple fonamentat sobre la roca és també “el castell on em trobo segur”...

L’espiritualitat del Judaisme, després de l’exili a Babilònia, purificà el concepte de Déu i enaltí el valor individual de la persona. Per això, el Déu d’Abraham, Moisès, Elies, Isaïes... era definitivament únic, fort i poderós des de la seva eternitat indestructible. I no solament els altres deus eren falsos, només treballats escultòricament per mans humanes, estàtues que no hi veien, ni sentien, ni oloraven... sinó que també era fort i poderós per a posar en ridícul tota supèrbia humana, sempre fosca, violenta i destructora, tot el contrari de l’acció de Déu que és per essència llum i gràcia creadora i contínua. De Déu, roca inexpugnable, en ve la salvació del poble, de totes i cada una de les persones. Per això el fidel, tot i les contradiccions i amargueses de la vida, que a voltes, com avui, eren moltes, veu en el Senyor el refugi segur i el jutge que un dia o altra farà justícia i donarà a cadascú el que li correspon...

L’autor del salm arriba a una conclusió que afirma amb rotunditat: “de Déu és el poder i l’amor...” JESÚS DE NATZARET ho corroborà amb la seva persona, vida i doctrina, i definitivament amb la seva Pasqua. Hi som convidats...

Tipus recurs pastoral: