Lectio divina on line 89 (Setmana del 7 al 13 d'octubre)

Dilluns, 7 Octubre 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: ELS CAMINS DEL SENYOR

Vosaltres dieu: “La manera d’obrar del Senyor no va ben encaminada.” Escolta’m bé, poble d’Israel: Quina manera d’obrar va desencaminada, la meva, o la vostra? Si el just deixa de fer el bé, comet el mal i mor, mor per culpa del mal que ha comès. Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, salvarà la vida. Si reconeix les seves infidelitats i se’n converteix, no morirà pas, sinó que viurà. I el poble d’Israel encara dirà que la manera d’obrar del Senyor és desencaminada! ¿Que no és encertada la meva manera d’obrar, poble d’Israel? El que no és encertat és com obreu vosaltres.

Per tant, poble d’Israel, jo jutjaré a cada un segons la seva conducta. Us ho dic jo, el Senyor Déu. Convertiu-vos i aparteu-vos de totes les infidelitats, si no voleu que les vostres culpes us facin caure de nou. Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. Poble d’Israel, per què hauríeu de morir? Jo no desitjo la mort de ningú. Convertiu-vos i viviu! Us ho dic jo, el Senyor Déu.

(Ez 18, 25-32)

-------------------------

Què diu el text?

En aquest text, què vol dir l’expressió “Convertiu-vos i viviu...?

¿Quins ídols malmeten en nostre cor en el viure personal, familiar i social d’avui?

Què et suggereix aquest text de la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

El profeta Ezequiel és el profeta de l’Exili de Babilònia. Aquest Exili començà el 597 aC. amb Nabucodonosor rei de Babilònia, i s’acabà amb el retorn d’una part dels jueus a Judà i Jerusalem l’any 538 aC. per decret de Cir el Gran de Persia que posà fi a l’imperi babilònic. Per tant l’exili durà uns 59 anys, que equivalia a un canvi de generació. Ezequiel era de família sacerdotal i va ser deportat de molt jove. La major part de la seva vida fou a l’exili babilònic.

La paraula Israel en aquest text es refereix a tots els descendents de Jacob, als components de les dotze tribus d’Israel, Judà i totes les altres, i no pas al Regne del Nord o Regne d’Israel exclusivament. El mot Israel s’ha d’interpretar sempre en el seu context. Aquí es refereix a tot el poble escollit.

Ezequiel és el profeta de la ‘Responsabilitat Individual’. La creença popular dels jueus exiliats pensava que el mal o el bé dels avantpassats percudia en els descendents. En la situació desesperada d’exiliats aquesta creença tenia un ressò molt fort i els servia d’excusa dels mals presents. Es pensaven que la situació de desterrats, allunyats de la seva terra, era per culpa de la vida idolàtrica i dissoluta dels seus avantpassats. Ells en patien les conseqüències. Ezequiel els surt al pas i els deixa ben clar que la responsabilitat moral davant de Déu és sempre individual, personal. No valien les excuses que els mal justificaven. Els calia una revisió i conversió individual a fons. Amb la conversió obtindrien la benedicció de Déu, perduda pel seu mal comportament anterior; Déu només vol donar vida però exigeix que hom retorni a l’Aliança del Sinaí. Això és decisiu per a recuperar l’esperança i per a motivar a aquests desterrats, els fills dels quals un dia retornaran al seu país i reconstruiran el ‘Poble de Déu’ sobre el fonament sòlid d’una fidelitat renovada i autèntica...

¿Com podem aplicar aquest text bíblic a la nostra situació d’avui? Al nostre Occident una part important de fidels ha abdicat de la fe, i un bon nombre potser no passen de ser mig cristians. La fe sempre és un risc i un abandó en quelcom que els nostres sentits no copsen directament. La persona de Jesús demana un seguiment decidit, incondicional i entusiasta, però no sembla que en tastem els fruits i que tot no passa de ser pura teoria, o pitjor, una farsa històrica. Avui hom desitja resultats immediats, consumir...

El fenomen modern del ‘populisme’ ha entrat al nostre àmbit religiós tot ofegant els valors de ‘persona’ i de ‘comunitat’ més autèntics. Som com mandrosos i resignats en la mediocritat, i no solament en l’àmbit religiós, també laboral, polític, escolar, social... Ens entossudim a no fer plantejaments bàsics i preferim mantenir-nos en una tebior confortable per a viure amb els menys conflictes possibles, no arriscar-nos gaire, que la vida ja és prou complicada... Però és una pau de cementiris, enemiga del creixement personal i comunitari, molt ben aprofitada pels qui s’apropien dels poders polítics, econòmics, esportius, i també religiosos... Les incerteses i mentides de la postmodernitat ens han envaït i encegat, ens semblen normals i ens semblen confortables. Ens cal reaccionar, escoltem Ezequiel i RETROBEM ELS CAMINS DEL SENYOR: LA PERSONA DE JESÚS...

Tipus recurs pastoral: