Diumenge XXVIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 13 Octubre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

I els altres nou, on són?

En el camí amb Jesús cap a Jerusalem som en els llindars entre Galilea i Samaria. Ja sabem la fonda hostilitat que hi havia entre jueus i samaritans.

Entra en escena un grup de deu leprosos, A aquesta mena de malalts se’ls feia víctimes de la marginació religiosa i social. Eren tinguts per culpables del seu mal, ells o els seus pares. Recordem el text del llibre del Levític: “El qui està malalt de lepra anirà amb la roba esquinçada, la cabellera deslligada, un tapaboques a la cara i cridarà: Impur, impur!... Com a impur viurà aïllat fora del campament”. Els leprosos havien de viure i conviure en paratges despoblats, lluny de la societat.

En saber que Jesús estava passant per aquells indrets, els deu leprosos es van saltar la llei i se li atansaren per a demanar-li la guarició. Ell se’n compadí i se’ls escoltà tot posant a prova la seva confiança: no els guarí tot seguit sinó que els digué de presentar-se als sacerdots. A aquets pertocava declarar la guarició dels leprosos i la seva reintegració a la societat.

De camí, tots deu es van sentir guarits. Un d’ells va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Jesús l’acollí amb alegria, però li sortí del cor: ¿No eren deu? ¿i els altres nou on són? ¿només aquest estranger ha tornat per donar gloria a Déu?

Agraïment

Jesús celebra el gest del samarità agraït: Aixeca’t, i ves-te’n. La teva fe l’ha salvat. Si ens hi fixem trobem que els deu leprosos han estat guarits i el samarità a més a més ha estat salvat.

Quan diem “gràcies” estem reconeixent i proclamant la gratuïtat de l’altre. Donar gràcies al Senyor significa proclamar-li amb joia el seu amor gratuït. Un amor agraït no s’acontenta en dir “gràcies” i prou, sinó que reconeix i valora els detalls de l’altre. Recordo que un dia passejant per la natura, un ocellet va fe una piulada vora el camí i un company comentà baixet: quin detall. Gràcies, Senyor! La descoberta dels detalls fa créixer el nostre amor agraït.

El samarità proclama a crits la glòria de Déu i es prosterna agraït als peus de Jesús. Des d’ara aquest home creu en Jesús i s’obre a l’Abbà de qui Jesús tant parla.

Entenc que l’agraïment és l’actitud més autèntica de la fe. Sí que cal demanar (Jesús insisteix en que demanem) però aquest demanar floreix si va acompanyat d’agraïment. Una persona avui em deia que sempre que demana ho fa tot agraint per endavant. L’agraïment, l’amor agraït ens desvetlla vers la lloança, l’adoració i el compromís, la misericòrdia.

-          En el glòria de la Celebració Eucarística diem: Us domen gràcies per la vostra immensa glòria! Podem donar gràcies a Déu per tantes coses però donar gràcies per la seva immensa glòria és reconèixer agraïts la immensitat del seu amor. Glòria de Déu és el seu Amor que ens salva.

-          En l’Eucaristia ens unim a l’agraïment de Jesús que en partir el pa i brindar-nos el calze va donar gràcies: Eucaristia és Acció de Gràcies.

I els altres nou?

 Lluc afina molt en els detalls: dels deu que van ser guarits un de sol tornà per agrair i glorificar Déu. Era un samarità, un heretge, indesitjable... A diferència dels altres no samaritans, que se suposa fidels a la tradició jueva.

A les comunitats per les que Lluc escrivia ja hi devia aparèixer el contrast entre els fidels complidors de sempre i per altra banda els sospitosos, poc fidels, de fama irregular. Aquí hi podem veure un crit d’alerta a no oblidar la relació de Jesús amb la gent marginada, els exclosos, els de mala fama, en contrast amb els homes de la llei, fariseus, perfectes complidors de les tradicions religioses.

I un toc d’atenció per a nosaltres: que sapiguem vigilar a no caure en l’etiquetar les persones, mirant a altres des de l’atalaia de la nostra fidelitat de sempre. La clau de lectura en la llei de Jesús és l’amor humil i misericordiós.

Per acabar, voldria retre aquí homenatge als germans i germanes que per arreu del món es fiquen enmig de gent de mal viure per a ser testimonis de la joia de l’Evangeli, amb el seu amor compassiu, proper, comprensiu, i càlid entre persones immergides en la marginació religiosa i social.

Que tingueu un bon diumenge !!!!

Tipus recurs pastoral: