Diumenge XXXII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 10 Novembre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

És aquí el cel?

Uns dies després de la mort de la mare, els familiars més propers varem fer una sortida al Mas Claret amb el pare per tal d’alleugerir-lo una mica. Quan escoltàvem atents l’explicació que algú ens feia sobre la casa i la granja, un nebodet de tres anys ens mirà i preguntà: és aquí el cel? Li ressonaria allò que havia estat sentint aquells dies: “l’àvia ha anat al cel”. Més anys enrere, recordo com uns pàrvuls de l’escola parlàvem del cel: cases de xocolata, amb muntanyes de caramels, amb rius de mel ...

I nosaltres, tu i jo, avui, ho tenim més clar que aquells menuts?

Un astronauta dels primers que sortiren fora de l’òrbita terrestre tornà a terra assegurant que allà a fora no havia vist per enlloc el cel.

Uns saduceus feren a Jesús la pregunta enverinada de l’evangeli d’avui per a fer-lo caure en ridícul davant la gent. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar, comenta l’evangelista. Jesús els respongué tot deixant-los clar que la seva pregunta no tenia sentit: La vida després de la mort serà tot una altra cosa. I els afegí: Déu no és Déu de morts, sinó de vius perquè per a ell tots viuen.

Anem a veure: el cel és un lloc i una eternitat? Tots els esforços per a satisfer la imaginació són fora de lloc, com fora de lloc fou la pregunta dels saduceus. El nostre món és tot matèria. Nosaltres també. Per això ens movem sempre a partir dels sentits corporals dins les coordinades de l’espai i del temps. Necessitem una nova llum per a albirar un més enllà i més endins de tot. Ens podem obrir a l’aventura de descobrir que la veritat de tot és oberta a un món immaterial, immensament superior com és el món de l’esperit, el món de Déu. És com el nadó que fins que no passa per l’aventura de sortir del ventre de la mare no podrà obrir-se a la nova i lluminosa realitat de l’escalf dels pares i de l’experiència de tot un nou món.

Sant Pau ja ens adverteix sobre el cel, que ni l’ull humà mai no ho pot veure, ni la oïda sentir, i ni la fantasia humana imaginar ni la intel·ligència ha pogut captar.

El cel és l’àmbit sense límits de Déu. No és un lloc (reduït a la matèria) ni un temps (reduït al procés dels estels). L’aventura d’obrir-nos a la Llum més enllà i més endins de la matèria ens mena a descobrir el món de l’esperit, el món de Déu. Ell és la Llum universal, Ell que ens ha creat i que ens vol salvar la vida, ha enviat al nostre món material la seva Saviesa. La Saviesa de Déu s’ha fet humana en Jesús de Natzaret, nascut de dona, que plantà la seva tenda en el nostre campament al mig del desert, ell és la Paraula de Déu, traduïda al llenguatge humà que ens il·lumina, ens fa conèixer la realitat de Déu, el seu projecte creador, el sentit del món i de la vida. Ell ha arribat a l’extrem inimaginable de morir per a donar-nos la Vida, la Vida de Déu, la Vida del cel.

Per a saber què passarà a l’altra banda de la nostra mort no ens cal veure res. Ens enlluernaria, ens cal confiar que la nostra vida està en mans d’Algú que ens estima, Algú que ens vol salvats per sempre amb ell, més enllà i més endins del món material un Déu no de morts sinó de vius. Ell és la nostra salvació. Ens lliurem ben confiats als seus braços com un nen a la falda de la mare, tot esperant els seus dons.

Aquesta és la nostra alegria i ningú no ens la prendrà.

El cel, doncs, no és un lloc ni té la durada d’un rellotge sense fi. El Cel és Déu mateix, la seva grandesa, el seu esplendor, el seu Amor. Déu és Amor i el nostre cel és la plenitud de Déu, Ell que en una mena d’instant immens ens situa en la seva Eternitat.

Per a mi des de fa anys, en el començament de la meva activitat evangelitzadora, sempre m’ha acompanyat el saber que en morir participem de la Mort de Crist; i si ell ens invita a participar de la seva mort salvadora és que ens vol també participants de la seva Resurrecció. Empeltats en el Misteri Pasqual. Així es connecten la nostra vida temporal i la vida eterna.

No sabem quan morirem però sí sabem que aquell dia sortirem de les entranyes materials de la mare terra per a situar-nos en l’àmbit espiritual de Déu.

Quan la mare dona a llum no abandona el fill. En morir, la nostra vida terrena no desapareix sinó que és sublimada en la infinitud de Déu-Amor.

Bon diumenge!

Tipus recurs pastoral: