Lectio divina on line 94 (Setmana de l'11 al 17 de novembre)

Dilluns, 11 Novembre 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: EL SAVI I EL NECI.

Qui guarda la llei del Senyor domina els seus pensaments,
i així el temor del Senyor es transforma en saviesa.

No es pot educar algú que sigui incapaç de fer res,
però hi ha gent capaç que ho amarga tot.

El coneixement del savi és abundós com un aiguat,
i els seus consells com una font d’aigua viva.

El cap d’un estúpid és com un vas esquerdat
que no pot retenir cap coneixement.

Si una persona instruïda sent una paraula sàvia,
l’aprova i encara hi aprofundeix;
si la sent un imbècil, li desplau i se la tira a l’esquena.

Les explicacions d’un estúpid són pesades com el fardell quan fas camí,
però les de la persona intel·ligent són sempre agradables.

En les reunions es volen sentir les opinions de qui té seny,
per  a poder reflexionar sobre les seves paraules

(Sir 21, 11-17)

-------------------------

Què diu el text?
¿Quins moments de saviesa assenyada has tingut, o tens, en el teu cada dia?
¿Tens, potser, moments en el teu viure que siguis com un ‘fardell’ per als altres?
Què et suggereix la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

La darrera influència sobre Israel, després de llargs segles de savieses cortesanes i populars de tot l’Orient Mitjà, foren els influxos de la filosofia i cultura gregues, molt principalment des de que Alexandre el Gran (336-323 aC), rei de Macedònia, estengué el seu domini des de Grècia fins a l’Índia, terra d’Israel inclosa. La ciutat d’Alexandria, al nord d’Egipte i port mediterrani, on hi havia una comunitat jueva nombrosa i culta, porta el nom del conqueridor: Alexandre/Alexandria. L’extensió geogràfica de la cultura i manera gregues té un nom: Hel·lenisme. El pensament i cultura hel·lenistes deixaren una empremta notable en els escrits bíblics. Els llibres sapiencials més tardans, com el nostre Siràcida d’avui, Cohèlet i el llibre de la Saviesa, en són uns bons exemples, i també el Nou Testament.

La comunitat jueva d’Alexandria, com altres comunitats de la diàspora, han de dialogar amb el món grec, tot i que no comparteix amb ell ni la cultura ni els costums ni la fe. Tanmateix la relació entre els dos mons determina tota l’època dels segles immediats abans de Jesucrist: avenços científics, ambient cosmopolita, diversitat de sistemes de pensament, recerca constant del sentit del món, constatació de la bellesa de les coses, maneres de viure fortament individuals, doctrines que pretenen oferir la salvació definitiva, etc. És l’humanisme ambiental que envolta la vida i tradicions jueves, però els jueus s’immunitzen d’aquest entorn humà i pagà: deixen clar que l’origen de la saviesa és conèixer el destí de la realitat humana i els seus esdeveniments ja siguin personals, socials i històrics, però, des de la perspectiva d’un Creador, Déu, principi i fi de totes les coses. D’aquí la pregunta subjacent en els Llibres de la Saviesa: ¿On és i com actua avui aquí i ara el Déu dels pares, el Déu d’Israel? Els llibres bíblics de la saviesa van per aquest camí tot suggerint respostes.

Per altra part el cos sapiencial té una certa afinitat amb els nostres refranys populars, textos didàctics o de cultura. El seu propòsit no és la formació intel·lectual ni proposar un catecisme ètic, ni tampoc investigar el lloc de la vida humana en l’ordre còsmic. Haurien de ser per a nosaltres quasi d’una lectura continuada.

La SAVIESA BÍBLICA és una oferta de “SENY”, una guia, no pas una imposició. Per això el text de la Lectio d’avui se’ns fa tan proper, ens convida a reflexionar i a revisar-nos-hi...

Tipus recurs pastoral: