Diumenge XXXIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 17 Novembre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Qui no vulgui treballar que no mengi!

Entre es primitives comunitats es creia que el Senyor Jesús havia de tornar d’un dia per l’altre per al judici final. Sembla que alguns fins i tot deixaven de treballar perquè deien que tot estava a punt d’acabar-se. Pau en la carta als de Tessalònica els diu: sentim a dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i a més de no treballar es posen on no els demanen. No crec que avui entre nosaltres hi hagi d’aquets que no treballen perquè ja tot s’acaba. Sí que n’hi ha que per no estar ben centrats en les seves pròpies responsabilitats es dediquen a ficar-se a remenar les coses dels altres. Però aquesta no és la qüestió de l’evangeli d’avui. Sí que ho és la qüestió de l’anunci de Jesús sobre la fi del món.

Els deixebles des de la muntanya de les Oliveres contemplaven admirats la magnificència del Temple de Jerusalem. Jesús els sorprengué dient-los que tot allò seria destruït, que no en restaria pedra sobre pedra. Per als israelites el Temple de Jerusalem era el centre vital de la religió i del país. La destrucció en suposaria la fi de tot, la fi del món. De fet l’evangelista ho unifica tot: la fi del Temple i la fi del món, a la que han de precedir grans catàstrofes. En llenguatge apocalíptic s’està parlant de grans penalitats: guerres, pestes, desastres de tots els temps, també dels nostres dies....

Però el missatge de Jesús no se centra en tot el que està passant sinó en com ens hi hem de posar nosaltres. L’essencial és com hem de reaccionar davant les pors d’un passat o les especulacions sobre el futur;

Estigueu alerta, diu el Senyor, no us deixeu enganyar per aquells que vindran a desviar-vos del camí de l’evangeli... ..

No us alarmeu. Assereneu-vos i mireu com heu de reaccionar i actuar. Us trobareu en situacions difícils, fins i tot amb persecucions violentes...

Se us portaran detinguts als tribunals, acusats de portar el meu nom...

No cal que us hi prepareu la defensa. Jo mateix us hi donaré la meva eloqüència i la meva saviesa.

En Josep A. Pagola ens ho tradueix així: “segons el relat de Lluc, els temps difícils no han de ser temps de lamentacions ni de desànim. No és tampoc l’hora de la resignació o la fugida”. Són invitació a la confiança i al coratge particularment quan calgui donar testimoni de Jesús.

Aquí podríem enumerar situacions difícils en el nostre món, en l’Església, en les comunitats cristianes, en el país, en les relacions socials, en família, en cada u de nosaltres... T’invito a aturar-te en alguna d’aquests situacions i a mirar amb serenor què és el que realment hi podem fer, com ens hi podem posar; demanem, agraïm i confiem. Jo seré amb vosaltres fins a la fi del món, diu el Senyor.

La fi del món: Jesús no ens invita al pànic ni a lamentar-nos, ni a la resignació ni a la fugida, sinó a fer nostre allò de sant Pau: Sé a qui m’he confiat!

Qui ens podrà separar de l’amor del Crist? La tribulació, l’angoixa, la persecució... De tot això en sortim plenament vencedors gràcies a Aquell que ens estima... Res no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist Senyor nostre (Romans 8,35-39).

Bon diumenge

Tipus recurs pastoral: