Jesucrist, rei de l'univers

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 24 Novembre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Sí, sóc rei!

Aquest diumenge amb la festa de Jesucrist Rei s’acaba l’any litúrgic. El diumenge següent serà el primer de l’Advent, inici del nou any litúrgic.

Jesús respongué a Pilat: Sí, sóc rei! però el meu regne no és pas d’aquest món.

Si vas a la catedral de Vic et trobes amb les imponents pintures de Josep Maria Sert. Hi presideix l’escena de la crucifixió on pots veure com el rostre de Jesús es a tocar amb el del lladre; és en el moment que uns homes enlairen la seva creu. Aquí hi podem veure un missatge molt important per a tots nosaltres. Sert havia estat un artista universalment reconegut, home de gran món, que els darrers anys de la seva vida pintà l’escena. Li havia arribat al cor la resposta de Jesús al lladre:

 - Jesús, recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne.

 - T’ho dic amb tota veritat: avui mateix estaràs amb mi en el paradís.

Jo diria que aquest detall fou el testament del pintor Sert: el seu encontre amb el Senyor en l’últim temps de la vida.

És impressionant el relat de Lluc en la descripció del drama del calvari: les autoritats religioses es mofaven de Jesús com a Rei, com a Messies, com a Fill de Déu; i el mateix feien els soldats pagans i un dels lladres. I de sobte apareix el crit d’un del malfactors crucificat tot proclamant la reialesa de Jesús. I com un bat de llum en la foscor de la mort, Jesús li obre les portes del paradís.

En aquest punt podríem aturar-nos i contemplar el missatge que ens hi arriba. No ens volem deixar perdre aquesta paraula del Senyor adreçada també a nosaltres. Siguem el que siguem, Jesús en les nostres foscors ens il·lumina el cor amb la seva misericòrdia i se’ns mostra com a Rei i Senyor, com a Pastor, com a Mestre i Amic...

El lladre, en morir, es trobaria amb el Rei de l’Univers, Paraula del Pare, salvador de la Humanitat. Aquí no sabria afegir paraules millors que les de Pau als Colossencs en la lectura d’avui:

Déu ens ha traslladat al Regne del seu Fill estimat. Ell és Imatge del Déu invisible, Primogènit de tota criatura, perquè tot ha estat creat per Ell i per a Ell, anterior a totes les coses, punt de consistència de tot el cosmos, és cap del seu cos que és l’Església, primogènit entre els morts, el primer en tot. En Ell resideix tota la plenitud.

I també allò del mateix Pau als Filipencs (2,6-11):

Jesucrist, Déu com era no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu... S’abaixà i es feu obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està damunt de tot altre nom. Que tota llengua reconegui que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare.

En el prefaci de la missa d’avui es proclama així la reialesa de Jesucrist:

Regne de Veritat i de Vida, / Regne de santedat i de gràcia, / regne de justícia, d’amor i de pau.

I a punt de rebre Jesús en l’Eucaristia:

Pare... vingui a nosaltres el vostre Regne.

Ah! i no oblidem que el Regne ja és aquí, enmig nostre: l’anem vivint en la mesura que pensem i actuem a l’aire de l’evangeli: amb cor filial vers el Pare i amb misericòrdia vers els germans.

Tipus recurs pastoral: