Diumenge I d'Advent

Cicle: 
A
Temps: 
Advent
Diumenge, 1 Desembre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Sigueu conscients del moment que vivim!

Ja som a l’Advent. En aquest diumenge comencem el cicle de quatre setmanes que ens prepara per al Nadal i l’Epifania del Senyor.

L’Advent ens situa en una espera activa. Ho podríem comparar al temps d’espera des de la concepció d’un infant fins al seu naixement.

Durant quatre setmanes som cridats a despertar de la nostra somnolència i prendre consciència del que significa per a nosaltres que la Saviesa de Déu Pare vingui a acampar entre nosaltres. Serà per obra de l’Esperit Sant. Ell ve per a salvar-nos! Quan en família s’espera amb il·lusió un proper naixement tot són preparatius perquè el nounat tingui a punt els vestidets i tot el necessari, així com una calidesa d’amor per a embolcallar-lo. Això és l’Advent!

Les lectures d’avui encara es mouen en una boira de pre-anuncis apocalíptics. Però ara prenen un nou gir. El mateix profeta Isaïes que en diumenges anteriors ens suggeria un futur apocalíptic previ al judici final del Senyor, ara el mateix Isaïes gira la mirada cap a un futur lluminós que traspua pau, prosperitat i concòrdia universal. El llenguatge poètic amb què s’expressa és impressionant. El Senyor ve no per a un judici sever sinó per a omplir de llum, goig i d’amor la nostra vida.

L’àpòstol Pau en la carta als romans ens sacseja per a despertar-nos de la nostra somnolència i viure amb els ulls ben oberts. La nit s’està acabant i el dia s’acosta. Comportem-nos dignament com a ple dia... que el vostre vestit sigui Jesucrist el Senyor!

Aquest apressament de Pau respon a la creença que el Senyor tornaria d’un dia per l’altre per al judici final. Però segueix essent urgent avui a nosaltres la crida a despertar-nos de la somnolència en el camí cristià, de vetllar sempre perquè el senyor sempre està venint a les nostres vides i si estem adormits haurà de passar de llarg. Allò que deia Sant Agustí: “Em fa por que Jesús passi de llarg”. Aquesta crida als primers cristians davant la imminent arribada del Senyor té tota l’actualitat en l’arribada de l’Advent davant el Nadal del Senyor. Tinc por que Jesús en la celebració de la seva arribada hagi de passar de llarg si ens troba adormits.

En la celebració de l’Advent no estem esperant un naixement que ja tingué lloc, ni creiem que sigui pròxima la fi del món. El que esperem i ens esforcem per aconseguir és la vinguda de Déu a les nostres vides, avui, aquest any, en la celebració litúrgica del Nadal i en tota la nostra vida.

Despertar de la nostra somnolència, i viure desperts. Ben conscients del moment present. Aquest és el tema. I no n’hi ha prou en restar tant cofois pensant que ja anem fent com cal. Viure desperts des de dintre. Avui en una recerca generalitzada de l’espiritualitat en diverses tradicions religioses, particularment orientals, es parla molt de saber-se aquietar, alliberar-se en estones determinades de tensions i preocupacions, fer silenci en el cos i en el cor, centrar l’atenció sobre un punt central... Són grans i encertades intuïcions d’homes i de dones en camí d’assolir la pau interior. Nosaltres, tu i jo i tots els seguidors de Jesús no podem restar fent la viu-viu a nivells més o menys superficials de la nostra vida. Jesús ho vivia i ens ho va ensenyar: “tu, quan preguis entra en la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats...”. I allò de Sta. Teresa: tracte d’amistat, estant molt sovint en la intimitat amb Aquell que sabem que ens estima... I així tots els que, homes i dones de Déu, han sabut obrir-se sense pors a la foscor del seu interior per a trobar-hi la llum que en sortir a la superfície il·lumina el seu viure.

Hauríem de saber trobar estones i llocs de recolliment, saber fer silenci i si això ho vivim en l’amistat amb el Senyor ens trobem que va surant del fons del nostre inconscient quelcom a què no estem acostumats, descobrim punts foscos del nostre ego i la crida a acceptar-nos tal com som, a fer net, a estar en pau amb nosaltres mateixos, a viure en una serena autoestima, a viure en confiança.

Sigueu conscients del moment que vivim! Pau insisteix. Despertar-nos és fer-nos conscients del moment personal que estem vivint. Deixar-nos mirar pels ulls de Déu, Senyor, aquest sóc jo, tu em coneixes des de les entranyes de la mare. Ja no tinc por ni de mi mateix, m’abandono a tu, m’entrego a tu. Benvingut Senyor Jesús, el Jesús del Nadal, benvingut al més íntim de mi mateix.

Maria, la Mare ens hi espera, ella sabia vetllar els misteris del seu Fill ella ens hi ajudarà.

Ànims, desvetllem-nos
que el Senyor esta arribant.
Escolta de la Paraula
Pregària en el silenci
Confiança
Solidaritat
Tot esperant amb el cor ben despert.
VENIU, Senyor Jesús!

Tipus recurs pastoral: