Diumenge IV d'Advent

Cicle: 
A
Temps: 
Advent
Diumenge, 22 Desembre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Emmanuel

El Nadal del Senyor és imminent. No ens podem quedar en la superficialitat de l’ambient que l’envolta ni tant sols ens hem de quedar en la closca del fruit. Cal obrir-la per a trobar-hi el missatge. L’evangeli de Mateu avui ens ofereix una teologia en forma de relat sobre els orígens del Messies.

El primer anunci de l’Evangeli per part dels apòstols es centrava en el kerigma, o primer anunci: Jesús, Enviat del Pare, lliurà la vida a la creu i ressuscità per a la nostra salvació. Aviat aquesta Bona Nova es va anar revestint dels records que havien deixat els mateixos apòstols i altres deixebles sobre l’activitat evangelitzadora de Jesús. Records escrits i orals que recolliren els evangelis de Marc, Mateu i Lluc. I en època més tardana l’evangeli de Joan.

Com és natural les primeres comunitats començarien a interessar-se pel naixement i la infantesa de Jesús. Mateu i Lluc ho recolliren en els seus evangelis. Més tard l’evangeli de Joan ens parlaria de l’arribada de Jesús, la Saviesa del Pare, que acampà entre nosaltres. Talment com el Déu d’Israel havia significat la seva presència enmig del poble en el camí del desert en la tenda o tabernacle, i els acompanyà fins a la Terra Promesa.

Com en aquesta referència de Joan, els evangelistes de la infantesa de Jesús varen teixir uns relats a partir de figures i profecies de l’Antiga Aliança. Ho podem trobar en les notes a les Bíblies.

Així doncs, els relats de la infantesa de Jesús sorgeixen d’antics textos profètics de l’Antic testament que ara no ens podem entretenir a assenyalar. Només anotar que el relat resta en segon ordre i el que veritablement compta és el missatge que s’hi assenyala.

Una altra font d’informació dels evangelistes podia ser el testimoni personal de Maria. Ella a la Pentecosta hi era present com a mare de Jesús. Ben segur que els primers creients s’interessarien per la infantesa del seu fill. I tot el que Maria els explicaria havia de restar en la memòria de les comunitats fins als primers escriptors d’aquells esdeveniments.

L’Evangeli d’avui, és un ressò de la paraula profètica d’Isaïes: el senyal serà: la noia tindrà un fill i l’anomenaran Emmanuel (Déu és amb nosaltres).

Ho hem sentit bé: Josep, promès amb Maria, ara la veu prenyada. En resta desconcertat. Sembla que no dubtà de Maria sinó que intuïa quelcom de sobrenatural en tot allò i no s’hi sentiria cridat a afrontar-ho. Un àngel en somnis li digué que sí, era cert, que Maria havia concebut per obra de l’Esperit sant i que ell mateix havia de donar al nounat el nom de Jesús (Déu salva).Josepes veié embolcallat en el nou misteri. Igual com Maria, acceptà. Ell fou el primer juntament amb la Mare en celebrar que Déu és en nosaltres i ens salva.

En tot això, afegeix l’evangelista, s’acomplia el senyal: La noia tindrà un fill i l’anomenaran Emmanuel.

Aquest és el missatge. L’Emmanuel: Déu és amb nosaltres. D’ençà de l’Encarnació del Verb en el si de Maria, el Senyor ha acampat enmig nostre i ens acompanya en el camí: “el Verb es feu home i habità entre nosaltres”.

En l’arribada al Nadal celebrem que Jesús és enmig nostre en un camí de desert ple d’inseguretats, de sorpreses, entrebancs, caigudes, decisions, il·lusions, alegries, sofrences, esperances... I ens invita a fer camí juntament amb Ell al costat dels febles, els cecs, coixos i paralítics, els pecadors i els fidels...

Si per Nadal celebrem que Déu és amb nosaltres, sempre és Nadal.

I ara, en aquests dies, en fem festa. En les festes majors dels pobles se celebra que al llarg de tot l’any tothom és d’una mateixa població que va fent camí. Això s’ha de celebrar i és la festa major. Els cristians tot l’any estem de Nadal perquè sempre Déu és amb nosaltres i ho celebrem solemnement en les festes de Nadal, en el naixement del nostre Salvador, Déu amb nosaltres.

BON NADAL !

Tipus recurs pastoral: