Diumenge III de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 26 Gener 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

“El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum”

Ho recordes? Així començava en la nit de Nadal la lectura d’Isaïes. Avui aquesta exclamació joiosa encapçala l’acció evangelitzadora de Jesús. Mateu ens fa notar que el Senyor comença la seva actuació precisament en un món marginat, que viu a les fosques, lluny de l’activitat religiosa oficial de Jerusalem. Isaïes en el seu temps havia escrit això que avui hem sentit: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per els que vivien al país tenebrós. En temps d’Isaïes el poble que vivia a les fosques, era la zona on les tribus de Zabuló i Neftalí havien caigut a mans dels assiris. Galilea dels pagans, l’anomena el profeta.

Així doncs Jesús començà a moure’s en la perifèria fosca de la Galilea: Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: Convertiu-vos, que el Regne del Cel és a prop. Déu es disposa a inaugurar un nou regnat, la Bona Notícia, l’Alegria de l’Evangeli.

Sovint entenem la paraula conversió com la crida a sortir d’una vida pecaminosa i fer penitència. Parem-hi atenció: en l’original grec “metànoia” del verb metànein” no significa exactament fer penitència, sinó canviar de mentalitat, canviar d’opinió, rectificar. Això ens porta més enllà en el nostre concepte sobre la conversió. Es pot ser un cristià complidor instal·lat en els propis costums religiosos, o bé ser un seguidor de Jesús, obert a deixar-se sorprendre per la novetat de l’Evangeli, novetat quesovint ens empeny a anar més enllà i obrir nous enfocaments a la nostra vida. És el cas de molts sants i santes. Sant Antoni Maria Claret, posem per cas, en plena efervescència de progrés en els seus estudis d’enginyeria tèxtil a Barcelona, en un moment determinat li ve a la memòria aquella paraula de l’Evangeli: “De què serveix a un home guanyar-ho tot si després es perd ell mateix”. El jove Anton Claret reacciona, fa una “metànoia”: Ell cerca un guia espiritual i emprèn el nou camí d’evangelitzador apostòlic.

La conversió a l’Evangeli rau en deixar-se sorprendre per la Paraula de Jesús, oberts a que l’Esperit en vagi fent de nosaltres una imatge viva de Crist.

Maria ens hi estimula amb la seva intervenció a les Noces de Canà: Feu el que Ell us digui!

El relat de Mateu continua: la primera cosa que Jesús fa en la seva activitat evangelitzadora és buscar-se col·laboradors. Els surt a l’encontre a la vora del mar: veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. Ells que sí, ho van deixar tot i el van seguir. Van fer una conversió, un canvi que en el contacte amb Jesús es va dibuixar lentament, enmig de foscors i amb entrebancs, i van reeixir perquè van acceptar la proposta innovadora del Mestre.

També vora l’aigua, en el baptisme, Jesús ens ha cridat a seguir-lo i ser pescadors d’homes. La vocació cristiana és com un arbre que es diversifica en un frondós brancatge: la diversitat de carismes. Tots nosaltres tenim una missió, sigui en família, sigui en el treball, en societat, en la comunitat parroquial... Com a laics, com a ordenats o com a consagrats en vida religiosa.

Cada dia el Senyor ens desvetlla l’oïda per a fer-nos veure què espera de nosaltres en l’acompliment de la missió que ell mateix ens ha confiat.

Per aquí va la conversió: sempre atents a la Bona Nova de l’Evangeli.

Tipus recurs pastoral: