Diumenge V de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 9 Febrer 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Vosaltres sou la llum del món. Vosaltres sou la sal de la terra.

Llum i sal són dos símbols universals que apareixen en totes les cultures i tradicions religioses. La llum mostra allò que la foscor no ofereix; la sal preserva els aliments i els dóna consistència i sabor.

Jesús acabava de proclamar les Benaurances. Si les llegim amb atenció ens sorprenen i si les acollim amb el cor ens converteixen, capgiren la nostra mirada i la nostra vida.

Il·luminats per les benaurances, ara Jesús ens defineix com a llum i com a sal del món. No diu que hem de ser llum sinó que som llum, la seva llum. Si ens deixem il·luminar, il·luminem: vosaltres sou la llum del món.

Jesús és la nostra llum i de nosaltres en fa llum, que siguem llum, la seva llum. Observem que no ens diu que hàgim de ser llum, sinó que som llum.

Però quina llum? Som llum en la mesura que ens deixem atrapar per l’esperit de Jesús. Ell que en acabar de rentar els peus dels deixebles digué: Heu vist? Doncs vosaltres feu igual com jo. I ens ho remarcà en el manament nou:Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat.

En la primera lectura d’avui Isaïes ja havia assenyalat cap a la llum de Jesús: Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no te roba vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí.

I el salm 111: L’home just, compassiu i benigne és llum que apunta en la fosca.

Som llum si estimem com Jesús estima, tot ficat en el fang dels més desafortunats, els oprimits, els pobres, els malalts, els pecadors, les dones, els infants... Aquest Jesús que no para de comprometre’s pels germans i que es nodreix de la intimitat filial amb el Pare que l’ha enviat. Acció i contemplació.

Vosaltres sou la sal de la terra. La sal preserva de la corrupció, la sal dóna sabor als aliments, és element vital per a la vida i la salut. És útil i discreta, es dilueix per a ser útil, no li va ni l’excés ni la insuficiència, no vol que la seva contribució en els aliments els faci excessivament salats o insípids. Fa agradable el menjar, no s’hi fa veure, a taula no se’n parla. La sal esdevé símbol de la simpatia, la gràcia, l’alegria en les relacions humanes.

Des de sempre s’ha vist en la sal una dimensió simbòlica entorn a la vida, la saviesa, el gust, la purificació. En l’Antic Testament les víctimes ofertes com a signe d’aliança havien de ser assaonades amb sal... no permetis que a l’aliança amb el teu Déu hi manqui la sal (Levític 2,13). També, com a signe d’hospitalitat i acollida, oferir el pa i la sal era i és acollir amablement a casa el foraster.En el Nou Testament: tingueu sal en vosaltres i tingueu pau els uns amb els altres (Marc 9,50). Que la vostra conversa sigui sempre amanida, assaonada amb sal, sabent respondre a cada un com convé (Colossencs 4,6).

Tots a l’Església som sal de la terra: sal de saviesa humana i cristiana, d’amabilitat i de bon humor. Som cridats a contribuir calladament a aportar dins la família i la comunitat un gust d’evangeli.

L’Esperit de Jesús, discret com la sal i lluminós com la Paraula, doni a les nostres vides el regust de la sal que nodreix, agrada i no es fa notar, i el vigor de la llum que inspira una serena seguretat.

QUE TINGUEU UN BON DIUMENGE DE LLUM I DE SAL.

Tipus recurs pastoral: