Diumenge VI de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 16 Febrer 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Respecteu la vida, l’amor, la paraula

1.-Comencem amb un crit de llibertat: Si tu vols, guardaràs els manaments: ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. Tens al davant la vida i la mort: et donaran allò que voldràs. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar. Com qui no vol, el Siràcida afirma la nostra llibertat i la nostra responsabilitat. Impressionant. Podem sembrar el jardí de flors o podem deixar sembrat de sal el nostre terrer perquè no hi neixi ni floreixi res de bo.

2.- I amb la llibertat, un pessic de sal de saviesa perquè sapiguem copsar el que Déu vol de nosaltres des del moment que ens posa a l’abast el camí de la creu: ser fins al fons del fons allò que som com a persones humanes sense massa ni massa poc. Cap savi –bo o dolent– d’aquest món no és capaç d’entendre-ho. Per això es desentenen de la creu i del Crucificat i ens entabanen amb coses que ens “diverteixen”, que ens desvien del camí de la plena maduresa humana.

3.- I ens trobem amb full de ruta, el GPS que ens mostra el camí que mena a la plenitud. El Mestre és Jesús. I comença dient que no ha vingut a derogar o desautoritzar l’Antic Testament. La Llei i els profetes, diu. Tota la Bíblia. La Bíblia és una biblioteca de molts llibres que Déu ha posat a la nostra disposició. Hi ha de tot: narracions, lleis, històries, cants, poemes... De tant en tant algun setciències, més o menys cregut, ha tingut la pretensió d’eliminar-ne els volums que trobava escandalosos. Marció, un cristià del segle II eliminava tot l’AT. No li agradava el Déu que hi surt. I del NT es quedava amb evangeli de Lluc i algunes cartes de Pau. Probablement en trobaríem uns quants que farien com Marció.

4.- Ep, diu Jesús. No em toqueu la biblioteca del Pare i apreneu a llegir-ne els llibres amb seny i agraïment. I ens dóna alguns criteris. La Bíblia explica la història humana amb les seves llums i amb les seves ombres. No tot el que hi ha és moralment correcte ni acceptable. Hi ha un progrés evident en la tramesa del pensament. Les accions narrades o les obres de les persones són fets i cal respectar-les tal com són. Però el seu valor moral s’ha de sospesar amb les balances de l’honor de Déu i del respecte a la dignitat de les persones. Segons el criteri de l’Amor. Per això Jesús diu que no ha vingut a anul·lar l’AT sinó a omplir-lo de sentit, simplificant i alhora radicalitzant: anant a la rel i esporgant les branques seques o inútils.

5.- És així com a l’evangeli d’avui, Jesús amb l’autoritat que com a Mestre ha rebut del Pare, puntualitza i complementa i radicalitza –va a la rel– de tres preceptes del Decàleg. En resum ve a dir: Respecteu la vida, l’amor, la paraula. Tres punts cabdals de l’humanisme de tots els temps.

6.- Respecteu la vida. No mataràs. No aniria pas malament que alguna veu valenta, respectuosa i assenyada digués en veu alta als nostres governants aquest elemental No matis. Interrompre voluntàriament una vida en camí o ja massa madur ¿no és també matar? Ja està bé fer lleis per a una mort digna. No valdria més i seria més “constitucional” legislar eficaçment per una vida digna per a tots els ciutadans? “Matar” és el resultat fatal d’una sèrie d’actituds que vénen de lluny: l’odi, la gelosia, el menyspreu que es manifesten en gestos, actituds, en paraules, en insults, en mentides, en la negació dels drets d’altri. No mata només el roc o el punyal o la bala. Quan fem el buit a l’altre o el calumniem... Quan no el deixem créixer ni expressar-se... Ens cal netejar el cor de tot allò que ens porta a no respectar la vida.

7.- Qui no honora el germà no pot honorar Déu. Per això ens donem la pau abans de combregar. Per això diem en el Pare nostre: perdoneu-nos com perdonem. El Pare vol que ens reconciliem i visquem amb harmonia. I sempre amb gran respecte a la persona, qualsevol persona.

8.- Respecteu l’amor. No adulteraràs, no falsificaràs el pa i el vi de la relació amorosa. Ni la dona ni l’home són coses ni es poden tractar com coses. Cap dels dos no posseeix l’altre. Hi ha frases escruixidores: La maté porque era mía. L’amor humà no és cosa d’usar i llençar. L’AT exigia del marit que donés a la dona un document de llibertat perquè ella pogués reorganitzar la seva vida. Perquè el marit la podia fer fora per qualsevol futesa. Però en el projecte de Déu, el matrimoni no és cosa d’adolescents enamoradissos –ni que tinguin 30, 40, 70 anys– sinó de persones madures i conscients de que el matrimoni és un sagrament -signe de l’amor de Déu que es fa visible en l’amor dels esposos. Déu estima la dona i els fills a través del cor de l’home. I estima l’home i els fills a través de la dona. Un amor que té origen en Déu que és AMOR i relació.

9.- Respecta la paraula. Sí, sí. No, no. No jurar ni pel cap ni pel cel ni per la terra. Ni tampoc per la meva consciència i honor. Amb la meva paraula n’hi ha prou. Si no creieu la meva paraula, ¿em creureu encara que ho juri? Sí quan és sí... El maligne, el mentider i pare de la mentida, introduint la mentida en el món ha fet necessari el jurament. Alguns s’escandalitzen quan molts laics o agnòstics o ateus es neguen a jurar davant el santcrist o amb la mà tocant la bíblia i en canvi juren tocant la constitució. D’una banda, s’estalvien de prendre el nom de Déu en va. D’una altra em sabria molt de greu que prenguessin en va l’honor i consciència quan prometen que faran això o allò altre per fer-se amb quatre vots i quan els tenen ja no es recorden ni de l’honor ni de la consciència.

10.- Visitem sovint la bíblia com a biblioteca de Déu. I demanem a Jesús, el Mestre, que ens ensenyi a llegir-la amb seny, amb sentit crític i a la llum del criteri que ens proposa: ESTIMAR. Avui ens dóna una bona lliçó: RESPECTEU I ESTIMEU LA VIDA, L’AMOR, LA PARAULA.

Tipus recurs pastoral: