Diumenge VII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 23 Febrer 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Ull per ull i dent per dent!

En aquest diumenge darrer abans de la Quaresma el Senyor segueix entomant la llei antiga i portant-la al seu ple significat en termes sorprenents: Ja sabeu que als antics els van dir: “estima els altres” però no els enemics. Doncs jo us dic: estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Si ens aturem una mica a pensar trobem que Jesús toca el voraviu dels nostres sentiments vers els pròxims. A nivell de família, de companys, de societat, de política és possible que hi hagi qui ens cau malament, que parla contra nosaltres, que ens fa mal. Hem d’estimar-les aquestes persones? És possible?

Jesús insisteix tot afegint alguns exemples concrets: a qui et pega para-li l’altra galta, a qui et pledeja pel teu vestit dóna-li també la capa, si algú t’obliga a portar una càrrega fes-ho més enllà del que ell et demana. Jo us dic que no us hi torneu contra els qui us fan mal (la llei del talió era una norma de justícia, indicant al mateix temps de no anar més enllà).

On és el límit de la generositat en la llei de Jesús: “Sigueu bons del tot com ho és el vostre Pare celestial”. L’argument és simple i contundent:deixeu d’actuar per a vosaltres mateixos i poseu la mirada en Déu el vostre Pare que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos..

Posar la mirada en Déu és posar-hi el cor, la vida. Aquest és el secret: Viure totalment entregat al Senyor. Això solament s’assoleix amb un amor lliurat. No ho assolim, ens és donat per l’Esperit Sant que habita en nosaltres. Ho demanem insistentment, ens hi posem i ho agraïm. En la mesura que ho vivim, en aquesta mesura anem essent misericordiosos amb tothom, també amb els enemics.

  • La primera lectura, de l’antic llibre del Levític, ens sorprèn amb un flash de llum ben en línia amb l’ensenyament de Jesús: “Digues a tota la comunitat dels israelites: Sigueu sants, perquè jo el vostre Déu sóc sant... No tinguis malícia als teus germans. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.”
  • El salm 102 és un cant al a santedat de Déu, el Pare que estima tots i que Jesús ens posa com a referència i com a model: El Senyor et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia. És compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor... Llença les nostre culpes lluny de nosaltres com l’Orient és lluny de l’Occident. Com un pare s’apiada dels fills el Senyor s’apiada dels fidels.

Molta gent hi ha que per a resoldre els problemes amb els contraris només saben actuar amb violència. Ho estem veient en parelles, entre veïns, en la política a nivell de país i a nivell mundial. L’evangeli no ofereix solucions però sí que proposa les actituds amb què s’han d’afrontar. La clau estaria en descobrir que l’enemic no existeix. Que existeixen persones a les que cal respectar i fins i tot estimar, i amb les qui cal discutir amb la força i la serenor que calgui.

Cal fer distinció entre la persona i les seves idees o comportaments. No és tan difícil entendre-ho si ho comparem amb un nen malalt i la seva mare. La mare està en contra la malaltia del seu fill no contra el fill malalt. En les acusacions agressives i insultants si es tingués en compte la persona i com a tal se la respectés, s’aniria pel bon camí. Per a defensar les idees no cal esclafar les persones. 

Jesús ens ensenya a demanar al Pare del cel que perdoni les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors. Iell en donar la vida a la creu prega: “Pare, perdona’ls que no saben el que fan”. Perdonar és estimar com Jesús estima.

Ens hi fan llum tants i tantes que davant els perseguidors i botxins han reaccionat amb serenor, amb perdó, amb amor. Ho llegim en les històries dels màrtirs, també en els del nostre temps.

Tipus recurs pastoral: