Diumenge I de Quaresma

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 1 Març 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La quaresma ens invita a passar un rigorós examen d’humanitat i de sinceritat

1.- Aquest diumenge ens presenta un parell d’Adams: Adam amb Eva posats a una prova d’humanitat al paradís i el nou Adam Jesús, sotmès també, però ara al desert, a un examen d’humanitat: És Fill de Déu? Quines ganes de passar com un home!

2.- El paradís més que un estat és un espai. Adam i Eva viuen en pau i harmonia amb ells i amb el medi ambient i gaudint de la llibertat que Déu els ha donat. Un dia, la serp símbol del diable, mentider i pare de la mentida, i homicida, els desvetlla el desig de ser, saber i posseir més enllà de la seva humanitat. Quan la bombolla es desfà, s’adonen que van nus i s’amaguen de Déu. Com el rei que cuidava anar vestit d’or. Resultat? Es trenca l’harmonia entre l’home i Déu i es trenca també l’harmonia de l’home i la dona entre ells i la creació. Un panorama desolador.

3.- Hi ha gent que es prenen amb un somriure sota el nas l’episodi d’Adam i Eva al paradís. Però mentrestant no s’adonen que descriu la realitat d’ara, la tragèdia de moltes famílies. Adam i Eva són els esposos que tenen la sort de fer una família ideal. Ideals ells i els seus plançons. Harmonia, amor i pau. El noi i la noia creixen. – Fills, ja sou grandets. És hora d’aprendre a volar. Us trobareu amb gent de tota mena. Recordeu qui sou. Sense por, però amb els ulls ben oberts. Tot bé. S’acosta un xicot simpàtic i misteriós. Guaita què tinc. Píndoles de la saviesa. – Ai, no, el pare m’ha dit... I què sap el pare? Xiqueta, divendres anem de festa. Divertidíssim. Véns? És que la mare m’ha dit... I què sap la mare? Tornen a casa: Ja no miren com abans. Amaguen alguna cosa. Al cap d’un temps comencen a faltar cèntims a casa. La nena està tota estranya. Desconfiança i mentida. Es refugien en la mentida fruit de la por. Què ha passat? Un amic, unes amigues els han fets malbé. La família que semblava un paradís... ara és terra erma. I la serp? Tots aquells homes o dones que s’aprofiten de la vulnerabilitat de nois i noies per als seus fins innobles. Aquestes coses no són el pecat original. Són l’origen del pecat.

4.- Ens consta ser persones humanes. Acceptar que la nostra grandesa és dins nostre, no pas fora de nosaltres. Sovint pensem, diem i fem enganyant-nos a nosaltres mateixos. La quaresma ens invita a passar un rigorós examen d’humanitat i de sinceritat.

5.- També Jesús la va passar. Es va a batejar com el bon fuster de Natzaret i surt del Jordà proclamat fill molt estimat del Pare i empès per l’Esperit a emprendre una vida nova. Per pair el canvi, passa una temporada llarga al desert. Recorda els 40 anys del poble caminant desert enllà fins a la terra promesa. I els 40 dies de tracte de Moisès amb Déu al bell cim del Sinaí, els 40 dies d’Elies caminant fins a l’Horeb, la muntanya de Déu. Un llarg i penós èxode.

6.- És Fill de Déu i és home enviat a ensenyar als homes la seva dignitat de fills. Com s’ho farà? El Maligne, mentider i pare de la mentida i homicida, té la fórmula secreta. Dreceres infal·libles per arribar on es vol i passar pel món triomfalment. Primer el miracle fàcil i injustificable: servir-se en profit propi del poder que el fill té a casa seva. Convertint les pedres en pans. O un espectacle de masses, assegurat amb l’ajut dels Àngels que calguin perquè no ensopegui amb cap pedra sense prendre mal. I un altre encara, no tant llampant però més eficaç: aliar-se amb els poders d’aquest món per esdevenir-ne l’amo i el sobirà. La condició és molt simple: agenollar-se davant el “sobirà d’aquest món” i jugar amb les seves regles del joc.

7.- Jesús respon amb sintonia amb la Paraula del Pare. Si vol viure, ha de guanyar-se el pa amb la suor del seu front. No temptar Déu obligant-lo a fer allò que no és digne de Déu ni de l’home. I posar Déu i l’home en el centre. Té davant els ulls dos camins: la vida fàcil que segons els nostres criteris és pròpia de qui té poder per viure-la. O bé una vida com la de tothom: caminar trepitjant la terra, treballant, patint i gaudint com els altres homes. Jesús, el fill de l’home, mostrarà que és Fill de Déu abraçant i duent a coll la pròpia creu i carregant-se la creu de tothom.

8.- També nosaltres tenim dos camins: una vida de pel·lícula coronada amb tota mena d’òscars o una vida viscuda honradament amb un mateix, amb els altres i amb Déu. Essent plenament allò que som com a imatges i semblança de Déu i abraçant i duent la creu de cada dia com Jesús.

9.- Si no som cristians, el diable passarà de llarg. Però si ens diem i som cristians, farà els possibles per desviar-nos del camí fressat de Jesús. Té por a cristians generosos i coherents i fa el possible per “divertir-los”. Si no se’n surt, maldarà perquè sense abandonar el camí dret, s’acontentin amb la mediocritat. Ni freds ni calents. Una veritable plaga. Au, desperta’t. Ja no estimes com la primeria.

10.- Jesús ens diu: Tinc una cosa que no m’agrada de tu: ja no m’estimes com a la primeria. Repensa-t’ho i actua com al començament. Un bon programa per a la quaresma.

Tipus recurs pastoral: