Diumenge I de Quaresma

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 1 Març 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Ja som en el camí quaresmal cap a la Pasqua

El Misteri Pasqual mereixerà cinquanta dies de celebració. Cal que ens hi preparem amb temps. Quaranta dies ens ofereix la Litúrgia per a anar elaborant una conversió del cor que ens posi en perfecta sintonia amb el Crist lliurat per nosaltres en la Mort i Resurrecció.

Un dia i un altre, la paraula de Déu va arribant a la comunitat com una pluja benèfica que fa grifollar en nosaltres la llavor del Do de Déu, la fa créixer fins que, en el sol de la PASQUA, tinguem nous fruits que ens nodreixin en el camí de la vida vers la Casa del Pare.

En aquest diumenge primer de Quaresma ens arriba el relat de les temptacions de Jesús en el desert, tal com el presenta l’evangeli de sant Mateu. “llavors l’Esperit conduí Jesús desert endins perquè el diable el posés a prova”. Posar a prova és el mateix que temptar. Jesús havia de ser posat a prova? El sentit net d’aquesta expressió és que en la seva realitat d’home veritable calia que ell passés per compartir les nostres situacions humanes, les nostres pobreses, les nostres lluites, les nostres temptacions...

Tot allò que ens pot seduir fins a l’extrem de fer-nos mal i fer-ne als altres, ho podem resumir així: el plaer humà fora de lloc, l’afany de situar-nos per damunt els altres i creure’ns superiors a la nostra condició humana.

Jesús es deixa conduir per l’Esperit cap al desert; allí interioritzarà la missió messiànica que passa per la pobresa, la humilitat, el lliurament a les persones i l’ofrena de la Mort en Creu amb la Vida Nova de la Pasqua.

Tot això ho viurà en contrast a la temptació d’actuar amb criteris de grandesa humana, èxits de multituds i el viure opíparament .

De fet son aquestes les temptacions d’aquells falsos messies que s’aprofiten de la seva situació privilegiada de poder, de fama, dels plaers fàcils. Són també, en un grau o altre, les temptacions insidioses que nosaltres hem d’anar afrontant en el dia a dia.

Jesús passa per les temptacions i, ben d’acord amb la missió que el Pare li ha confiat, sap reaccionar a la llum de la Paraula de Déu:

–      A la temptació de satisfer la fam tot traient-ne pa del rocs, respon: també està escrit que la vida de l´home no depèn només del pa sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu.

–      A la temptació d’enlluernar les multituds amb un fet meravellós, respon: està escrit també:no posaràs a prova el Senyor el teu Déu.

–      A la temptació de domini terrenal, a preu d’adorar el temptador, respon: Ves-te’n, Satanàs! Està escrit: Adoraràs només el Senyor el teu Déu.

L’Esperit que conduí Jesús al desert ens ha estat donat a nosaltres per tal de transformar la nostra vida a imatge de Jesús mateix. Com Jesús, nosaltres al llarg de la vida patim les insídies del Mal, les temptacions que intenten posar entrebancs en el nostre seguiment de Jesús. Però és el mateix Esperit el que ens inspira la reacció: La voluntat del Pare que ens arriba per la seva Paraula.

D’aquí ve que la conversió quaresmal consisteix a deixar-nos il·luminar per la Paraula de Déu que ens va arribant un dia i un altre en les Santes Escriptures.

A la llum d’aquesta Paraula ens cal estar atents sempre al Voler del Pare, viure i actuar per a Ell. Ell és per a nosaltres l’Únic, és el Tot. Ens ho recordava Jesús a l’evangeli del Dimecres de Cendra: fer-ho tot no per a ser vistos dels altres sinó per a Ell que veu tot el que és amagat i que ens te en la seva intimitat en el pregar íntim, senzill i confiat. És a dir: amb una actitud filial vers el Pare.

Tipus recurs pastoral: