Diumenge III de Quaresma

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 15 Març 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La samaritana es converteix en apòstol i missatgera de la Bona Notícia per a la seva gent

Bueno es saber que los vasos
nos sirven para beber;
lo malo es que no sabemos
para qué sirve la sed.
(Machado)

1.- Oi que els gots els fem servir per beure? I tant. Sabem, però, per que serveix la set? Quines coses de preguntar! Aquests poetes! Aplicant-ho a l’evangeli d’avui, de què serví a Jesús i a la samaritana la set? La samaritana té set d’aigua, d’amor i de saber. La set la mou a anar al pou de Jacob a ple migdia sota un sol de justícia. I prou que se’n sent.

2.- La set ha dut Jesús al mateix pou. Està esgotat. I seu a l’ombra de l’arbre al brocal del pou. I la set és ocasió d’una trobada imprevista. –Dóna’m beure… –¿TU a MI? ¿Un home, un israelita, un rabbí em demanes beure? Tens molts títols i molt de poder. Però ara jo, dona i samaritana tinc més poder que tu. El pou és fondo i no tens poal per poar.

3.- Continua la conversa: –Jo disposo d’una altra aigua. Te la podria donar. –Ets més gran que el nostre pare Jacob? –Mira, noia. L’aigua que no em vols donar calma la set només de moment. Aviat torna. La que jo et donaria esdevindria dintre teu una font de vida perdurable.

4.- La set que el mestre promet, li desvetlla una pregària: –«Senyor, dóna’m aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou». N’estava tipa. Caminada fes el temps que fes. Carregar-se al cap la gerra... És massa.

5.- –Crida el teu marit, li fa Jesús. La Samaritana té set d’aigua, de l’aigua de vida eterna. Però sobretot té set d’amor. No l’ha sabuda gestionar. Però és sincera. No en té de marit. N’ha tingut cinc i el d’ara no ho és tampoc. És una dona assedegada d’amor. I l’ha cercat on i com ha pogut.

6.- Un parèntesi. La Samaritana és d’una nacionalitat feta d’immigració forçada de cinc ciutats que anà a Samaria cadascuna amb els seus déus. Cinc déus! Més endavant un sacerdot els ensenyà a adorar el Senyor de la terra. Déu és l’espòs d’Israel. Quan el poble o els pobles se’n van rere d’altres déus, són infidels al seu Espòs. Samaria i la Samaritana doncs no té marit. N’ha tingut cinc –cinc déus a la seva mida– i el culte d’ara a Déu no és legítim. Sis, tot plegat. Així s’entén més bé la pregunta de Jesús i la resposta de la samaritana.

7.- Té set d’amor. I té set de saber. Intueix que està davant d’un profeta, un home de Déu, que li podrà satisfer la seva inquietud religiosa. –Nosaltres donem culte a Déu al mont Garizim. Vosaltres a Jerusalem. Qui té raó? –Ni els uns ni els altres. Déu és Pare de tots. Ell vol persones que l’adorin impulsats per l’Esperit que els fa clamar ABBÀ. El Pare revelat per Jesús camí, veritat i vida. Qui ho diria! Encara avui els anomenats cristians i que resem el parenostre ens pensen que Déu està més ben engabiat en un lloc més que en cap altre. No el podem engabiar. És Esperit, lliure com el vent, com l’alè, com la vida.

8.- –Mestre, veig que en saps molt. Sé que ha de venir el Messies, l’Ungit. Quan vindrà, li demanaré que m’ho expliqui ben bé tot això. Jesús li respon: «Sóc jo, que parlo amb tu». Aquest és l'únic cas en què Jesús revela obertament la seva identitat; ho fa a una dona d’un poble menystingut i odiat. Pecadora i no santa, perquè Déu té debilitat pels últims. D'aquesta manera, la dona es converteix en apòstol i missatgera de la Bona Notícia per a la seva gent.

9.- Deixa la gerra i se’n va cuitacorrents a esbombar la notícia. Evangelitzada evangelitza, proclama a tothom la bona nova. I els encomana la seva mateixa set, la set de veure i de sentir aquell mestre ple d’humanitat. La gent surt del poble i va a trobar-lo. I no queden decebuts. Agraeixen a la bona samaritana aquesta oportunitat: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món.

10.- Recorreguem amb la samaritana i els samaritans aquest camí enduts com ells per la set d’aigua, d’amor i de coneixement fins a trobar en Jesús la font d’aigua viva. Gràcies a Ell tenim entrada franca al Pare que amb el seu Esperit ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Tipus recurs pastoral: