Lectio divina on line 110 (Setmana del 16 al 22 de març)

Dilluns, 16 Març 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: LES APARENCES ENGANYEN (Siràcida)

Un pobre, si és savi, pot anar amb el cap ben alt
i asseure’s entre els homes importants.
No lloïs cap home per la seva bellesa
ni menyspreïs ningú pel seu aspecte.

L’abella és ben petita comparada amb els altres animals que volen,
però la seva mel és la cosa més dolça.
No et vanagloriïs dels vestits que portes
ni t’enorgulleixis per haver tingut èxit,
perquè el Senyor actua de manera sorprenent
i ningú no pot preveure què farà.

Molts reietons han acabat seient a terra,
mentre un desconegut els prenia la corona.
Molts poderosos han quedat del tot deshonorats,
i homes famosos han caigut en mans dels enemics.

Abans de criticar, informa’t;
observa primer i després blasma.
Abans de respondre escolta atentament,
i no interrompis el qui parla.
No et barallis per coses que no t’afecten
ni t’emboliquis en disputes de mala gent.

(Sir 11, 1-9)

-------------------------

Què diu el text?
¿Coneixes el llibre bíblic del Siràcida, o de Jesús fill de Sira?
És un opuscle dels 76 que integren el volum de la Bíblia, fàcil de llegir...
Què et suggereix la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

El text d’avui, del llibre del Siràcida, té dues parts. La primera part té un seguit de conceptes d’un valor humà ben actual. Una afirmació agraïda per iniciar el paràgraf: la pobresa no està renyida amb la saviesa, és com l’abella que, desapercebuda... En canvi el fer lloances efímeres, menysprear exterioritats sense copsar l’interior, vanagloriar-se pels vestits, fer el pavó quan s’ha tingut un èxit, etc. és superficial, inconsistent i sense massa sentit, tot i que les aparences intentin afirmar el contrari; és una manera de ser dels humans quan no saben viure amb responsabilitat. Com a exemple de la vacuïtat humana el text és contundent en el ridícul dels reietons, la deshonra dels qui presumien poder i el mal final d’individus que cercaven la fama per damunt de tot.

El Senyor, en canvi, és sorprenent i el seu actuar és imprevisible. Si tenim la mirada fina i espontània de l’infant ho podrem entendre: el Senyor, Déu, és etern, mentre que tot el que és humà és limitat, circumscrit a les lleis de l’espai i el temps. Si aquest espai i temps que se’ns dóna el malversem amb vanitats i egos, ens equivoquem de mig a mig i perdem el temps. El Senyor no se’ns farà present.

La segona part del text insisteix en la necessitat d’informar-nos abans d’emetre judici, observar, escoltar i no perdre el temps amb foteses ni embolics de veïnatge...

-EL CONTEXT-

El llibre del Siràcida fou escrit cap els anys 180 aC. Palestina era dominada pels hel·lenistes Selèucides. L’autor està com desenganyat de la gran teologia que proclamava la monarquia davídica, la terra promesa conquerida, el temple, els cerimonials i les processons, etc. i que el Déu dels jueus era més poderós que totes les divinitats dels imperis de l’entorn: Egipte, Mesopotàmia, Anatòlia... L’Exili de Babilònia (597-538 aC) havia purificat els jueus que es mantenien en la fe dels pares. Només era una resta que, amb una experiència històrica duríssima, aparcaven les falses seguretats polítco-religioses de temps anteriors.

Per influència probable de la cultura humanista grega, ara valoren la persona com a individu i vet aquí que redacten textos molt encertats per al bon comportament humà personal i comunitari, més que no pas fer teologies...

-AQUÍ I AVUI-

Un professor de Bíblia dels meus anys d’estudi ens comentava que el llibre de Jesús Fill de Sira, Siràcida, és un dels textos clàssics d’urbanitat. L’original fou escrit en hebreu; el net de l’autor el traduí al grec perquè veia la utilitat de divulgar-lo per les comunitats de la diàspora per la saviesa que contenia. El Siràcida avui ens arriba també a nosaltres amb un flaire d’actualitat sorprenent. Doneu una ullada als titulars en negreta dels seus paràgrafs...

Tipus recurs pastoral: