Diumenge IV de Quaresma

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 22 Març 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús és visible als ulls del cor 

1.- “Éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu doncs com persones lluminoses. Els fruits que neixen de la llum són la bondat, la justícia i la veritat”. Bondat, justícia i veritat les veiem en el cec de naixement en el seu difícil camí vers la visió plena. En el seu trajecte troba un conjunt de persones “il·luminades” que curiosament van en sentit contrari: De la llum cap a la foscor. Comencen veient-hi i acaben cecs. Sense bondat, ni justícia ni veritat.

2.- En la cultura del temps qualsevol mal era fruit d’una culpa. Jesús diu que no, que la malaltia és una oportunitat per palesar la bondat de Déu. Durant segles i segles els cecs amb prou feines res més a fer que captar. La bona gent se’n planyia. Fins que un home hi veié clar: el cec no s’hi veu però té un tacte finíssim. I s’inventà el Braille... I més endavant un altre s’empescà la ONCE o equivalents. Mentre els deixebles fan preguntes inútils, Jesús actua. Té un temps limitat i ha de treballar a preu fet. És l’enviat del Pare per a fer el bé. Ungeix els ulls del cex i l’envia a rentar-se a la piscina de Siloè (que vol dir “enviat”!) i en torna veient-hi. Jesús es fa fonedís i en absència és sotmès al judici pel gros pecat que ha comès: ha fet el bé sí, però treballant en dissabte.

3.- Els veïns només saben que aquest noi es retira a aquell cec captaire assegut vora del camí. No, no, sóc jo en persona. «Aquell home que es diu Jesús... però no sé pas on para”. No l’ha vist, però sap que és Jesús, un home bo. Profundament humà.

4.- Els fariseus arrufen el nas. Coneixen la Llei, en són esclaus, els paralitza: si algú fa miracles però se salta la llei, és pecador: ha fet fang en dissabte per ungir els ulls d’un cec. Ha “treballat” en dissabte. No pot venir de Déu. Però ¿com és possible que un pecador faci tals miracles? Com que el fet no els cap al cap, neguen el fet. Noi, tu què hi dius: Què voleu que digui. «És un profeta.» Un home de Déu. No us n’adoneu?

5.-Criden els pares. És clar que és fill nostre. Com és que ara s’hi veu, poc ho sabem. Pregunteu-li. Ja és grandet. Tenen por de ser fets fora de la comunitat jueva si reconeixen Jesús com el Messies. El cec ha perdut el veïns i ara perd la família, els pares. Però ja ha fet un pas més: aquell bon home Jesús i profeta és també el messies.

6.- Segon assalt. Ara va de savis. Sabem que aquest home és un pecador. El noi ha de glorificar Déu reconeixent que és mentida tot el que diu. ¿Jesús és pecador? Ell que no està per gaires teologies ni teories només sap una cosa: no hi veia i ara hi veu. No el creuen. Veiam, què t’ha passat? A veure si el fan caure en contradicció. “És que també us voleu fer seguidors d’ell?» I ara! Nosaltres deixebles d’ell? El nostre mestre és Moisès que parlava amb Déu de tu a tu. Però d’aquest, ni sabem d’on és».

7.- ¡Vaja! No ho saben. Com que no tenen arguments contra el noi, responen amb l’argument dels qui no en tenen. El menyspreu i l’insult. Quina barra la del noi! Un castigat per Déu amb la ceguesa gosa donar-nos lliçons! A nosaltres! Però ell respon amb el seu sentit comú amarat de la fe que Déu dóna als cors senzills: “Déu no escolta els pecadors. Jesús és piadós i compleix la voluntat de Déu. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res». El bon noi ens ha anat perfilant el retrat de Jesús. Es diu Jesús. Un home bo, un profeta, amic de Déu. El Messies, complidor del seu designi d’amor. Res no podria fer res si no venia de Déu.

8.- Mentre el noi va caminant passet a passet de la ceguesa a la llum, els qui saben i hi veuen es van tancant gradualment a la llum. El fan fora de la sinagoga. Ara pla! Els veïns no en saben res, els pares se’n desentenen, els savis i el sants el fan fora de la comunió amb el poble de Déu. És que el camí de la fe l’hem de fer sols. Si tenim gent que el comparteixi, oli amb un llum. Però si no, continuem sols. És ara quan Jesús es fa present. Ha seguit de lluny estant el procés des de Siloè. Ara se li fa present. Només li pregunta: «Creus en el Fill de l’home?» «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» «Ja l’has vist: sóc jo, és el mateix que parla amb tu». «Hi crec, Senyor». I l’adorà. Jesús és visible als ulls del cor, d’un cor humil i generós, capaç de recórrer tot sol el camí de la fe. Des de l’home anomenat Jesús que li ungí els ulls amb fang i l’envià a rentar-se a Siloè fins al FILL DE L’HOME en persona. Literàriament la narració que acabem de llegir s’obre i es tanca amb el mot “home”. L’home anomenat Jesús fins al Fill de l’home. En l’HOME Jesús hi veiem i palpem tot l’amor i la tendresa del Pare.

Avui són molts els qui es confessen agnòstics o ateus o incrèduls o creients però no practicants o creients encarcarats. N’estan convençuts. Hi veuen tan clar que no s’han preocupat d’adquirir o posar-se les ulleres del cor. L’essencial és invisibe als ulls, oi? Faran bé d’escoltar la paraula de Jesús i aplicar-se-la. «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa». La lluita contra la llum té un nom concret: pecat contra l’Esperit Sant. No lluitéssim mai contra la llum. Deixem-nos il·luminar per Jesús quan ens obri els ulls.

9.- El noi que ha viscut aquest camí de la fosca a la llum i que s’ha quedat tot sol, aviat sentí que Jesús, tan humà, es també el Bon Pastor. Ell l’acull a la nova comunitat. N’hi ha molts com ell. Tots l’estimen i el segueixen i se’n deixen estimar. I Ell els dóna repòs, nodriment i energia per continuar el seu camí. Se’ns dóna ell mateix com aliment de vida eterna.

Tipus recurs pastoral: