Diumenge IV de Quaresma

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 22 Març 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

“Siloè vol dir: enviat”

Ens afanyem amb deler i amb una fe ben animosa a celebrar les fetes de Pasqua que s’acosten: ho demanem en l’oració inicial de la missa d’aquest quart diumenge de Quaresma.

Si diumenge passat se’ns presentava Jesús com a font d’aigua viva, avui se’ns revela com a llum per a la nostra ceguesa.

El relat del cec de naixement, igual com el de la samaritana son catequesis de l’evangelista Joan a les seves comunitats. Volem ser-hi ben atents amb el cor perquè els detalls son flashos de llum que en una lectura superficial ens podrien passar per alt. També avui, com en el relat de la Samaritana, Jesús ens va conduint vers la descoberta del gran regal de Déu, Aigua viva per a la nostra set i Llum per a la nostra ceguesa.

  • El cec de naixement, captaire que volta pels atris del temple, som nosaltres, tant si som culpables de la nostra ceguesa com si no.
  • Jesús li surt a l’encontre i el guareix. L’evangelista té cura dels signes: Jesús fa fang amb la seva saliva i li ungeix els ulls. Contacte del Senyor des de l’interior de si mateix (no cal que ens amoïní un gest que no respon a la nostra cultura). El Senyor diu al cec d’anar a rentar-se a la piscina de Siloè. Aquí l’evangelista s’apressa a dir-nos que aquest nom significa “Enviat”. (Ja d’antic aquesta piscina tenia una referència religiosa amb el Temple). El cec se’n hi va, es renta els ulls i hi veu.

Déu havia fet l’home amb el fang de la terra. Ara aquest fang de la terra, encegat pel pecat, entra en contacte amb l’Enviat. L’home cec ha trobat la llum. Després veurem com en la seva senzillesa, confiança i netedat de cor, arriba a la plenitud de la fe. Es prostrarà i adorarà el Senyor.

  • El cec guarit és sotmès a interrogatori davant la puritana llei religiosa. Comentaris de la gent, si aquell era l’home cec o si era un altre que s´hi assemblava... Entren en joc els responsables religiosos i, amb la sentència ja prèviament decidida, comencen a interrogar-lo. No s’aclareixen, els arguments són taxatius, l’home ha etat guarit per aquell Jesús. No hi volen veure, criden als pares de l’home, aquests els ho compliquen encara més. Finalment tornen a trobar l’home per a sentenciar: Jesús ha profanat el dissabte guarint i amassant fang. Això no pot venir de Déu! Tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons? I el van excloure de la sinagoga. L’Evangeli seria escrit pels anys de la tremenda ferida de les comunitats judeo-cristianes que finalment havien estat excloses de la tradició jueva dels seus pares. Els seguidors de Jesús són exclosos de la religió jueva!
  • Aquells homes religiosos hipòcrites carregats d’ells mateixos, despectius amb persones humils plenes de raó, amb un culte farcit de buidor, resten obstinats amb la seva ceguesa. Guies cecs!
  • L’home guarit, pobre, senzill i coratjós ha perdut la por, ha reconegut Jesús com a enviat de Déu. Aquest home bo i salvat ha estat expulsat de la comunitat jueva. Ara el mateix Jesús li surt a l’encontre i el confirma en la fe. Hi crec, senyor! I l’adorà. 

Aquí tu i jo hi estem implicats.

Tenim la Llum que ens guareix la mirada.

No volem ser els cecs fariseus sinó el cec de Siloè.

Tipus recurs pastoral: