Dijous Sant - Cena del Senyor

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Dijous, 9 Abril 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Compartint el pa i el vi de l’Eucaristia ens mantenim units a Jesús i entre nosaltres

1.- Comencem donant gràcies perquè podem celebrar això que celebrem, enmig d’un silenci impressionant, en un ambient de malaltia i confinament, acompanyats d’una solidaritat increïble. I en família, com a església domèstica que som. Som dijous sant. Jesús està a punt de sofrir les conseqüències d’una traïció molt dolorosa. Un que comparteix amb ell la mateixa taula, l’està traint. L’ombra feixuga d’una mort anunciada plana en aquell ambient del sopar pasqual, que tanmateix era ben festiu perquè actualitzava el pas del poble d’Israel de l’esclavatge a la llibertat. Tots compartien en família l’anyell sacrificat.

2.- Jesús està a punt de fer el pas d’aquest món al Pare passant pel tràngol de la mort que culminarà en la resurrecció. En aquest moment solemne i únic, Jesús, abans de separar-se dels seus deixebles i amics, els deixa el signe de la seva presència. Això és el meu cos. Aquesta és la meva sang. Sóc jo qui en el pa i en el vi de l'Eucaristia m'ofereixo a vosaltres. Jesús anticipa i perpetua l’ofrena d’ell mateix que farà a la creu el divendres sant. Compartint el pa i el vi de l’Eucaristia ens mantenim units a Ell i entre nosaltres.

3.- Gràcies per aquest regal exquisit. I gràcies també perquè juntament amb el pa i el vi de l’Eucaristia Jesús ha donat a tants homes d’arreu del món la facultat de fer-lo present en cada comunitat cristiana. Preguem pels nostres capellans: que no es cansin, que es mantinguin fidels, que se sentin estimats i valorats pel poble. I preguem el Senyor Jesús que cada comunitat cristiana sigui prou viva i prou fecunda perquè pugui trobar-hi continuadors de la presència eucarística. I preguem perquè l’Església es decideixi ben aviat a proposar solucions noves a problemes actuals com la manca de preveres. Tradició no és perpetuar el que s’ha fet sempre, sinó a fer assequible als cristians d’avui l’accés de tothom al sagraments, signes visibles de la presència sempre actual de Jesús entre nosaltres. Que no tingui por d’obrir portes i finestres en una nova pentecosta.

4.- Donem gràcies també perquè Jesús ens dóna a entendre el sentit profund de l’Eucaristia: l’amor fratern i el servei generós als germans. Jesús, el Mestre i el Senyor, es posa a rentar els peus dels deixebles. Cap amo israelita no podia exigir al seu esclau jueu que li rentés els peus. Era massa humiliant. Però era del tot impensable que fos l’amo qui rentés els peus al seu esclau. Pere s’adona de l’abast de l’acció de Jesús. I s’hi resisteix. Contradiu la idea que ell i tothom té del Messies i de la seva dignitat. Això és massa. I el bo de tot és que si Pere no l’accepta no podrà mantenir la comunió amb Jesús.

5.- Rentar els peus subratlla el que és essencial en la vida i la Passió de Jesús: l’amor que assumeix el servei més humil per salvar-nos, per fer de nosaltres homes i dones cabals. Sant Pau escriu: Enduts per l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres. Seguint l’exemple i les petjades del Senyor Jesús. Cal ser molt lliure i molt senyor per estimar els altres i servir-los desinteressadament. És aquest precisament el precepte de l’amor que Jesús remarca especialment el dijous sant.

6.- Feu això que és el meu memorial, repetim en cada eucaristia. Fent això fareu present, actualitzareu això que acabo de fer per vosaltres… És per això que la missa comença justament quan s’acaba. Allò que Jesús fa simbòlicament en un instant, ho anem realitzant en la relació fraternal concretada en els petits serveis que fem als altres cada dia. Fem present l’ofrena generosa i salvadora de Jesús, realitzem allò que diem a la missa, quan, com Jesús, nosaltres, mestres i senyors i fills de Déu, som prou lliures per pensar, creure i expressar que, com Jesús, no som en aquest món per ser servits sinó per a servir.

7.- Donem gràcies també per tot el personal dedicat heroicament a atendre els malalts de la pandèmia que ens assota. Una multitud generosa que es desviuen per acollir, servir, cuidar tants de malalts víctimes d’aquest virus coronat, invisible però present arreu amb la seva força letal. Amb quin goig els aplaudim a l’hora vespertina. I no solament al personal sanitari sinó també a tantes famílies que fan el possible i l’impossible perquè els nens i nenes i persones grans no pateixin les conseqüències del confinament a què es veuen forçats.

8.- La sorpresa de molts homes i dones, creients o no, se l’enduran el gran dia que Jesús ens jutjarà: Tenia fam, tenia set, estava malalt de la Covid 19 i em vàreu atendre. Veniu a participar de la Vida que sovint heu arriscada per salvar-ne d’altres. M’ho fèieu a mi!

Tipus recurs pastoral: