Diumenge de Pasqua de Resurrecció

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 12 Abril 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Nosaltres som testimonis. De què, de qui?

1.- Pot resultar una mica decebedor l’evangeli d’avui. Aquesta mitjanit passada, vèiem unes dones que tornaven plenes d’alegria i d’esperança per anunciar la gran notícia de la resurrecció de Jesús. Avui ens trobem amb la Maria Magdalena, impacient, i contrariada. Ha trobat obert el sepulcre. I sense entretenir-se a badar, se’n va corrents a comunicar-ho als homes de la casa: Pere i un altre deixeble, l’amic de Jesús: S’han endut el Senyor i no sabem on l’han deixat.

2.- El testimoni de Maria no val. Calen dos testimonis masculins per testimoniar vàlidament el que ha passat. Ells ho troben tot com la Magdalena els ho ha dit. Però observen el sepulcre per dins: el llençol ben plegat, el mocador del cap aplanat al mateix lloc de sempre. D’antuvi exclouen una hipòtesi: no es tracta de cap robatori del cadàver. Els lladres no s’haurien pas entretingut a plegar la roba… Se l’haurien dut amb el llençol i tot.

3.- Hi ha una altra hipòtesi. A l’altre deixeble –en la tradició és Joan, però pot ser qualsevol de nosaltres– se li encén un llum: ressona en el seu cor la paraula de Jesús. El tercer dia ressuscitarà. La fe neix de la paraula. Fins ara, no havien entès res. Ara comença el seu procés de fe. La paraula de Jesús i l’Escriptura –no pas la visió– desvelaran el misteri. És la primera experiència.

4.- De moment Pere i Joan se’n tornen cadascun a casa seva, consirosos i prudents. Ja es farà la llum. Contrasta la seva actitud estàtica amb la mobilitat nerviosa de la Magdalena. Quan ella torna al sepulcre, hi veu dos àngels on els dos deixebles només havien vist al capçal i als peus la roba plegada. Rep d’ells palesament allò que Joan ha mig entès. Va veure i començà a creure.

5.- Més endavant Pere podrà parlar de Jesús ressuscitat amb una experiència directa, amical: hem menjat i hem begut amb Jesús després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. I amb aquesta experiència comprèn el sentit profund de la vida de Jesús: Ungit amb la força de l’Esperit, Jesús passà pertot arreu fent el bé. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Però el Pare l’ha ressuscitat. I ara viu i és present a nosaltres: en som testimonis.

6.- També nosaltres hem menjat i hem begut amb Jesús el Pa i el Vi de l’Eucaristia que són llavor de resurrecció i de vida. Cada diumenge –i especialment avui que renovellem el baptisme– se’ns recorda que hem ressuscitat juntament amb Jesús. Ho vivíem a la vetlla pasqual quan sant Pau ens exhortava: Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, estimeu allò que és de dalt. Morts al món, viviu una vida amagada en Déu juntament amb el Crist.

7.- Som invitats a mirar el nostre món amb els ulls de Jesús i a estimar-lo amb cor de Jesús ressuscitat: Amb el cor al cel –en el món de Déu– i amb els peus ben arrelats a la terra –en el món dels homes– per impregnar els homes i el seu món amb l’amor de Déu. La vida de Crist amagada en nosaltres treballa perfumant el nostre ambient amb la discreció de la llavor petita que germina i creix i floreix sense fer soroll però impregnant-ho tot d’una flaire divina.

8.- Un dia aquesta vida amagada esclatarà en tot els seu esplendor com esclatà en la resurrecció tota la vida divina de Crist. Serà amb raó que parlarem de la Pasqua florida.

9.- En un món tan durament afectat del coronavirus amb el seu seguici de dolor, malaltia i mort, la nostra presència creient, discreta i propera pot ajudar el nombrós estol dels qui treballen amb tanta generositat i valentia en el món de la salut per mantenir viva l’esperança de tantes persones que ho necessiten. Amb ells i elles compta el Senyor ressuscitat.

Tipus recurs pastoral: