Diumenge III de Pasqua

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 26 Abril 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ressuscitat és la força que uneix

1.- Dos deixebles. L’un Clopàs. I l’altre o altra? No ho diu. Però el nostre G. Daufí ho suposa. I els artistes tenen una intuïció especial. Com el Maximino Cerezo en el quadre de la nostra parròquia.

2.- Caminen tot conversant. Deu quilòmetres de camí donen per molt. Oi mes si se’ls ajunta amb un personatge que fa el mateix camí que ells. És ben estany. És l’únic que no s’ha assabentat del que ha ocorregut aquest dies. Jerusalem en va ple. Doncs de què va? De Jesús de Natzaret, bon home.

3.- Tota una història: Jesús de Natzaret era un profeta de fets i de paraules. Les autoritats religioses l’han fet a mans dels romans. I ha acabat a la creu. Nosaltres esperaven que alliberaria Israel. Han passat tres dies i... És cert que unes bones dones de la nostra colla han anat al sepulcre i diuen que Jesús es viu! També uns companys nostres hi han anat i res. El sepulcre és buit i a ell no l’han pas trobat.

4.- Si quan anem a missa algun foraster ens preguntés de què enraonàvem veient el posat que fem? Ens veuen preocupats, neguitosos. Home, encara no saps que portem uns quaranta dies confinats a casa per culpa del Covid 19 que ha infectat veïns i amics nostres. I darrerament ha causat la mort d’unes persones molt estimades que ni les hem pogut acompanyar en la malaltia i ni tan sols ens n’hem pogut acomiadar. Els fets són com són. Ja veus. I n’estem ben desconcertats.

5.- El company encara desconegut, els respon a partir de dos elements: l’Escriptura i un sopar. Ben mirat és el que fem a cada missa: lectura primera, segona, evangeli, una homilia. I la fracció del pa. Són els dos focus que il·luminen els fets. Jesús comença explicant-los la història sagrada, que dèiem abans, la història de la salvació que diem ara.

6.- Emmarca tota la seva història dins la història de la salvació. És una conversa amical que els arriba a l’ànima. El cor els cremava, deien els dos d’Emmaús més endavant. Tant de bo que les homilies que sentim ens arribessin al cor!

7.- El camí se’ls ha fet curt. Queda’t amb nosaltres. El dia decau. La nit se’t tirarà a sobre. Accepta la invitació. S’entaulen i, cosa estranya, Jesús els invita. Pren el pa, el beneeix, el parteix i el comparteix. No us sona tot això quan ho sentim en el moment de la consagració? Se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. La fe entra per l’orella, no per la vista o el tacte.

8.- Clopàs i el/la deixeble/a se’n tornen a Jerusalem a comunicar la gran notícia als altres deixebles. Ja la coneixien. Sí, de debò. Realment HA RESSUSCITAT. Veieu com la missa comença quan acaba? Quan Jesús ens ha il·luminat amb la seva Paraula i ens ha invitat a la seva taula, ens sentim “apòstols”, enviats. Us imagineu com canviaria la nostra parròquia i les nostres amistats si ens veiessin contents i joiosos perquè Jesús ens ha fet veure que per entrar a la glòria convé abraçar el fet de ser homes/dones, que per arribar a la plenitud humana hem d’acceptar la vida com Jesús la va viure. Ell parla de la creu. Però és el camí que duu a la VIDA.

9.- Veieu com Jesús ressuscitat és la força que uneix i es propulsa endavant. Força UNIFICATIVA i la força PROPULSIVA. Contemplació i acció. Les dues parts de la missa: la Paraula que ens uneix i ens il.lumina i la participació per la comunió en la humanitat de Crist ressuscitat i amb ell en tota la Humanitat.

10.- Tant de bo que quan ens diuen: germans aneu-vos-en pau poguéssim cantar allò que cantàvem quan acabava l’hora de doctrina, de la catequesi que diem ara: Tan bé que estem aquí, ja ens hem de despedir. Jesús, Maria, doneu-nos bona guia pel camí!

Tipus recurs pastoral: