Diumenge III de Pasqua

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 26 Abril 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

L’encontre amb el Crist Vivent ens ho canvia tot de soca-rel

En els bons relats, novel·les, films, etc. hi trobem sovint un clímax o moment de màxim interès que marca el sentit de tot el conjunt. El relat dels deixebles d’Emmaús el podem comentar: o bé en forma narrativa o bé partint d’un moment estel·lar que jo veig aquí:

“No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí?”

És el moment en que els dos deixebles acaben de trobar-se amb l’experiència pasqual del Crist Ressuscitat. Experiència pasqual que ha arribat a nosaltres en forma d’una catequesi de Lluc i amb l’objectiu d’explicar la presència de Jesús enmig nostre.

Als dos deixebles se’ls acaben d’obrir els ulls quan el company de camí ha fet el gest de partir el pa. De cop se’ls il·lumina tot el que acaben d’experimentar:

a) Ells dos eren asseguts a taula amb Jesús: sense saber-ho l’havien acollit a casa com a foraster.

Ell havia dit que sempre que acollim algú en el seu nom l’estem acollint a Ell.

b) Tot fent camí l’havien estat escoltant mentre ell els recordava les Escriptures.

   Quan llegim o escoltem la Paraula, és el Senyor mateix qui està parlant. El lector o el          llibre són instruments de la seva veu .

c)El desconegut els havia preguntat: “de què discutiu entre vosaltres tot caminant?” Ells s’aturaren tot mirant-lo: “Tu ets l’única persona que no sap el que ha passat aquests dies a Jerusalem?” I es posaren a descarregar-li l’angoixa que portaven en el cor amb els fets que acaben de succeir a Jesús el seu mestre.

Què passa quan dins nostre ressona una veu persistent: “per què esteu tan tristos? què us està passant? No ens estiguem de descarregar-l’hi les nostres angoixes.

d) El nou company de camí els interpel·là: Sí que us costa d’entendre!... Llavors els anà exposant tots els llocs de l’Escriptura que es referien a ell...

Les claus de lectura de tot el que ens passa i del que passa en el món les trobem en la Paraula de Déu. D’aquí la importància de reflexionar amb les Sagrades Escriptures, fer-ne pregària i traduir-les en la vida de cada dia. Llavors l’Esperit Sant troba el terreny lliure i ens va transformant.

e) En el fet de la Fracció del Pa l’esperit dels dos deixebles es desperta: “No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ell ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?”

Tot fent camí en les realitats de la vida ens cal anar escoltant per tal que l’Esperit ens il·lumini i el cor se’ns abrusi.

f) Tot comença en un encontre entre dues realitats oposades: el desencís sever dels dos deixebles i l’alegria del Ressuscitat portador de nova vida i esperança.

L’encontre de la nostra persona amb el Crist Vivent ens ho canvia tot de soca-rel.

g) I no tot acaba aquí. Ara tot recomença. Els dos deixebles que es trobaven en dimissió es posen en camí de missió per a anunciar la Bona Nova als seus germans.

La presència del Senyor en les nostres vides és com un foc abrusador que necessita comunicar-se. L’impuls de l’Esperit ens empeny a evangelitzar.

Lluc ens mena a descobrir la presència de Jesús Ressuscitat:

en estar units per causa del Senyor,
en escoltar la seva Paraula,
en acollir el germà,
en celebrar l’Eucaristia,
en ser-ne testimonis.

BONA PASQUA, QUE SÓN 50 DIES! ... I TOT L’ANY!

Tipus recurs pastoral: