Diumenge IV de Pasqua

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 3 Maig 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El bon pastor ha vingut perquè tinguem vida i la tinguem a desdir

1.-«Aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha ressuscitat i l’ha constituït Senyor i Messies». Sant Pere les etziba pel broc gros, amb parresia que diem en grec perquè s’entengui més bé. Valent, clar i català. Quan la gent ho sent, se sent trasbalsada. Ara s’adonen del que han fet. Han de canviar de xip. I de quina manera! ¡Jesús de Natzaret, mort a la creu com un maleït de Déu és Senyor i Messies. Comparteix el poder de Déu. I és l’alliberador o messies esperat. Hi ha solució? Sí, penediu-vos-en. Adheriu-vos a Jesús submergint-vos-hi pel baptisme. Rebreu el perdó dels pecats i sobretot rebreu un gran regal: l’Esperit Sant que Déu havia promès a vosaltres i a tota persona que invoca el Nom del Senyor.

2.- De sobte la comunitat primera pren cos amb els 3.000 que han fet cas de Pere. Esdevé el ramat que té un únic Pastor. Els ressona al cor i a les orelles el salm: El Senyor és el meu Pastor, no em manca res. Em fa descansar en prats deliciosos; em mena al repòs vora l’aigua. Em guia per camins segurs per l’amor que ens té. La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida.

3.- La cleda és un tancat, un clos, on es guarda el ramat. Té una porta, com és normal. I un porter que vigila. El pastor, qualsevol pastor “homologat”, entra per la porta. El pastor entra i crida les ovelles pel seu nom i les treu fora a pasturar. Va al davant i el segueixen. Entre Jesús i les ovelles s’estableix una relació de mutu coneixement i comunió. Es tracta d’ovelles i de moltons. No pas de borregos. Jesús cerca persones capaces de pensar i decidir. I si no les troba, es dedica a estructurar les desestructurades. Passà pel món fent el bé i guarint.

4.- Jesús es declara la Porta de les ovelles. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no ve al Pare sinó és per mi”. A casa del Pare hi ha lloc per tothom. També per a nosaltres. Qui entra per aquest camí arriba a la vida. Pel camí de la llibertat. I trobarà nodriment sa i agradable. Perquè el bon pastor ha vingut perquè tinguem vida i la tinguem a desdir.

5.- Cal tanmateix estar atent. Quan es presentin gurus o mestres o il·luminats sense comptar amb Jesús, sinó saltant-se la tàpia, hem d’anar alerta. Cerquen una clientela dòcil i si pot ser fanàtica i tot. De fet roben, maten i destrossen. Si tenim l’orella parada al Bon Pastor, sabrem discernir entre el mestre que ens ensenya a pensar o el qui pretén pensar per nosaltres i ens vol sords, cecs i muts, sense sentit crític. Crist ens vol lliures i que ens moguem a la casa del Pare com a casa nostra.

6.- Quins són els trets del bon pastor? Sant Pere ens els descriu amb traços vigorosos. «Anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat al vostre pastor i guardià. Ell ens va al davant. Seguiu-ne les petjades. Poseu els peus on ell els posa. Sant Wenceslau, duc de Bohèmia, anava cada dia a missa fins i tot quan hi havia uns pams de neu. El seguia un guardaespatlles que es congelava de fred. Noi, li diu Wenceslau, fica els peus en el clots que deixo a la neu. Els hi ficava i sentia una escalfor que el deixava caminar com si res. Seguim les petjades de Jesús.

7.- El camí de Jesús fou força aspre. Patí insults, turments. I la creu tan pesant com les culpes del món que ell es carregà perquè visquéssim una vida digna de fills de Déu, com a persones com cal. I com es comportà? No responia insultant. Ni amb amenaces. Confiava en el Pare. Les seves ferides ens curaven. No ens mirava des de fora, sinó del bell dins. Amb empatia, que diuen ara. És el model amb què hem de tractar els germans aquests dies de pandèmia. Són coses que ens afecten a tots. Pan-dèmia és tot el poble. Alguns l’han provocada esgotant per avarícia els recursos naturals. Uns altres deixant-se endur compulsivament a un consum desbocat. Uns altres patint les conseqüències de l’explotació dels poderosos. El clam de les vídues, els orfes i els migrants de tot pelatge arriba al cel.

8.- Fa molts anys, més de setanta, un mossèn ens deia: la natura es venja de tot allò que es fa sense comptar-hi. O també: Déu perdona sempre, els homes de tant en tant, la natura mai. Sigui com sigui, tant de bo que aprenguem a tractar la natura amb la delicadesa i bondat de Jesús, que aprenia del sol i de la pluja, dels ocellics i de les flors boscanes. I que ens deixà el sagrament de la seva presència en el pa i el vi de l’Eucaristia. I continua present en cada persona que sofreix i plora especialment aquests dies de coronavirus.

9.- Que aprenguem a veure la seva presència amb els ulls poètics de sant Joan de la Creu:

Mil gracias derramando
pasó per estos sotos con presura
y yéndolos mirando con sola su figura
vestidos los dejó de su hermosura.

Gaudim del Bon Pastor que tenim: ens estima sempre i ens espera si mai ens esgarriem. I preguem pels pastors que vetllen per nosaltres. No només pel Papa i els bisbes i els mossens, sinó també pels pares i padrins i per tots els qui governen. Que s’emmirallin en Jesús, el Bon Pastor.

Tipus recurs pastoral: