Lectio divina on line 114 (Setmana del 27 d'abril al 3 de maig)

Dilluns, 27 Abril 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: SER EL PRIMER, I UN QUE NO ÉS DE LA COLLA.

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntava:

-I doncs, de què discutíeu pel camí?

Però ells callaven: és clar, pel camí havien discutit entre ells qui era el més important. Llavors s’asseu, crida els Dotze, i els diu:

-el qui aspiri a ser el primer, que es faci el darrer de tots i es posi al servei de tothom.

Pren un nen, el posa en mig d’ells, l’abraça i els diu:

-El qui acull un d’aquests infants en atenció a mi, m’acull a mi, i el qui m’acull a mi, no m’acull pas a mi, sinó el qui m’ha enviat.

Joan li va dir:

-Mestre, n’hem vist un que expulsava dimonis en nom teu i li ho volíem impedir, perquè no és de la nostra colla.

Però Jesús digué:

-No li ho priveu! Perquè ningú que faci un miracle invocant el meu nom, difícilment malparlarà de mi després. De fet, qui no va contra nosaltres, està a favor nostre.                                                                                                                                              

(Mc 9, 33-40)

-------------------------

Què diu el text?
En aquest text d’avui, quins defectes s’entreveuen en els seguidors de Jesús?
¿Pots entreveure si aquests defectes també es troben en els seus seguidors d’avui?
Què et suggereix aquest text per a la teva vida?

-------------------------

Comentari per a se llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

Marc ens presenta en aquests versets del capítol novè un tema tant suggestiu com present per tot: l’egoisme. A la primera part del text l’egoisme és personal, i en la segona col·lectiu. L’egoisme té una relació estreta amb l’instint de conservació de l’ individu. L’egoisme personal vol prendre possessió del món, ja siguin objectes, persones o la mateixa natura per a utilitzar-lo en l’afirmació i expansió de la pròpia individualitat. No s’ha d’identificar, però, l’egoisme amb l’instint de conservació individual. És cert que l’egoisme es desenvolupa a partir de l’instint de conservació però és un fenomen que va més enllà. L’instint de conservació és relacionat amb el món exterior i la natura, mentre que l’egoisme es projecta exclusivament sobre els humans.

L’egoisme apareix també en forma col·lectiva. Existeix un orgull col·lectiu amb rivalitat, competència o enfrontament contra altres grups humans, siguin racials, religiosos, socials, polítics, eclesials, esportius, econòmics, culturals, etc. L’egoisme, individual o col·lectiu, només pensa en ell i passa per sobre de qui sigui.

Els deixebles estan encegats per una visió triomfalista sobre Jesús. Esperen que Ell s’imposi als seus enemics i ells, els seguidors que li fan costat, es volen anar organitzant per a manar i dominar quan arribi el moment. Tampoc no accepten les competències d’altri. Jesús els dóna  una lliçó prou clara contra les dues cegueses.

-EL CONTEXT-

Per a descobrir els contextos d’un text cal situar-lo en el temps en què fou redactat. La redacció dels quatre Evangelis, tal com ens han arribat, es realitzà a l´última tercera part del segle primer i principis del segon. Per tant, una mica lluny dels temps de Jesús i de la catequesi directa dels qui van ser testimonis del seu fer i parlar i que en foren els difusors els anys del 30 al 70... Els egoismes també serien presents en les primeres comunitats, com no podia ser menys, i que queda palès en els Fets i Cartes que segueixen als Evangelis. I també reticències i malveures entre les diverses comunitats. Sobre aquestes febleses humanes cal entreveure-hi  també la progressiva organització d’una primera jerarquització eclesiàstica inspirada en el Temple i l’Administració romana que bandejà, per exemple, la dona... Tot plegat faria que l’actitud de servei vers els germans, de la qual Jesús en donà exemple complert en fets i paraules, no fou el més treballat entre ells.

-AQUÍ I AVUI-

Els seguidors de Jesús, des de la perspectiva que dóna Marc al seu Evangeli, representen tots els destinataris als quals els dedica el seu escrit. Nosaltres també hi som. ¿Quins egoismes personals, familiars o col·lectius ens impedeixen de veure clar el que Jesús vol i espera de nosaltres?, doncs uns exemples: ganes de notorietat, diners, vanitat, xerrameques, dominar... etc. ¿Quins egoismes i malentesos estem vivint ara mateix dins les nostres famílies, centres, parròquies, veïns, grups, bisbats, etc.?

AMB LA PERSONA DE JESÚS AL DAVANT, SIGUEM SINCERS I REVISEM-NOS DE TOT ALLÒ QUE ENS TANCA EN EGOISMES AMAGATS I ENS DIFICULTA PODER VIURE EN COMUNITAT...

Tipus recurs pastoral: