Lectio divina on line 116 (Setmana de l'11 al 17 de maig)

Dilluns, 11 Maig 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: GRAN FESTA A SIÓ

“En aquell temps seré Déu de tots els clans d’Israel,
I ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor”.

Això diu el Senyor:
“En el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de l’espasa;
Israel caminarà cap el seu lloc de repòs”.

...............

Escolteu, nacions, la paraula del Senyor,
anuncieu-la als qui són lluny, a les illes:
com un pastor el seu ramat:
el Senyor ha redimit el poble de Jacob, l’allibera de les mans dels més forts.

Arriben a les altures de Sió cridant de goig, a la llum de l’abundor del Senyor:
blat, vi i oli, i cries dels ramats.
Viuran com els horts amarats d’aigua, no patiran mai més d’escassetat.
Llavors dansaran d’alegria les noies, joves i vells dansaran junts:
canviaré el dol en festa, els consolaré de les penes i els alegraré...”

 (Jr 31, 1-13))

-------------------------

Què diu el text?
La descripció de Jeremies ¿era veritat objectiva o imaginació del profeta?
¿Podem llegir i acceptar aquest text des de la realitat pandèmica mundial d’avui?
Què et demana aquesta Lectio?

-------------------------

Comentari per abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

Aquests versets de Jeremies formen part del grup titulat “Llibre de la consolació” que són els capítols 30 i 31 del seu llibre. Són un raig de llum, entre la varietat d’oracles, cartes, episodis, senyals, amenaces, morts, exilis, males prediccions, abandó irat per part de Déu contra Jerusalem i Judà, i contra totes les nacions del voltant, etc. El seu llibre profètic és un capital de vida convulsa impressionant. Entre mig de tot hi trobem aquests dos capítols que són com un bàlsam esperançador entre la negror de tantes contradiccions. Els versets d’avui anuncien l’arribada dels temps messiànics, un retorn al Paradís, el projecte inicial recuperat de Déu creador.

-EL CONTEXT-

L’any 722 aC. l’imperi assiri entrà al regne del Nord (que monopolitzava el nom d’Israel) i feu desaparèixer les deu tribus que l’ocupaven. L’any 597 aC. l’imperi babilònic envaí el regne del Sud (Judà) i els seus habitants foren deportats a Babilònia. Jeremies visqué plenament aquests desastres històrics. D’aquí la convulsió tremenda dels seus escrits. 

Però la predicació de tot profeta no s’ha de reduir a la sola denúncia i predicció de catàstrofes i càstigs. El profeta també té la missió d’edificar i plantar. La menció del desert evoca el lloc geogràfic que travessà Israel quan sortí d’Egipte per anar a la Terra Promesa. Ara el regne del Nord (Israel) i el del Sud (Judà) estan exiliats i escampats pel món, han de fer de nou l’experiència del desert per a poder retornar a la seva Terra. El desert a la Bíblia té el valor simbòlic de pas obligat per a convertir-se i  retornar a la Terra Promesa.

-AQUÍ I AVUI-

Val a dir que l’idíl·lic temps messiànic anunciat per Jeremies i altres profetes literalment mai no ha sigut realitzable en la nostra terra. ¿Ha sigut doncs un somni tan sols? Molts s’ho han repensat i han abandonat la fe religiosa! Tanmateix la pau messiànica no és una utopia sinó la Plena Veritat. En el cor humà hi ha una doble semença: les lleis naturals d’auto afirmació i conservació, que en la consciència es poden manifestar i refermar en un egoisme sense límits, i la llavor divina de l’amor desinteressat que no apareix en les forces o lleis merament naturals però que s’afirma i es projecta des de la llibertat i coneixement del jo individual com a opció lliure i desinteressada, fins a l’heroisme total de la pròpia immolació com ho feu Jesús de Natzaret. Egoisme o Amor: heus aquí la disjuntiva on es troba la persona humana en venir a aquest món. Per l’egoisme ens tanquem en nosaltres mateixos, i, tard o més d’hora, ens hem ficat en la foscor i el caos. Prendre l’opció de l’amor és projectar-se vers l’eternitat de l’Amor Etern perquè és Ell qui insinua, ofereix i motiva la consciència i el nostre compromís vers la comunitat, la natura, el cosmos, i en definitiva vers tot el que va més enllà de les limitacions de l’espai, el temps i les mateixes lleis naturals... L’AMOR ÉS CAMÍ DE TERRA PROMESA. L’AMOR PERDURA SEMPRE. AVUI, A PLE COVID-19, SOM AL DESERT. EL DESERT ÉS L’ÀMBIT APROPIAT PER A RECONSIDERAR I REPLANTEJAR. ENS CAL CANVIAR MOLTES COSES PERQUÈ LA GRAN FESTA DE SIÓ SIGUI UNA REALITAT. EN TOT CAS, LA PASQUA DE JESÚS SÍ QUE ÉS LA GRAN I DEFINITIVA FESTA. ELS PROFETES L’ANUNCIAREN, JESÚS LA REALITZÀ!

Tipus recurs pastoral: