Diumenge VI de Pasqua

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 17 Maig 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Conèixer Jesús és entrar en una relació personal i viva amb Ell

1.- Jesús, abans d’emprendre el camí cap el Pare per preparar-nos-hi l’estada, ens promet un altre Defensor. El Paràclit, en grec paràcletos, és algú cridat al teu costat

  • per defensar-te davant el tribunal,
  •  per consolar-te en l’aflicció,
  • per aconsellar-te en els dubtes,
  • per ensenyar-te en la teva ignorància. Correspon al mot -advocat, advocada-. Jesús el defineix com l’Esperit de la veritat. Quan Jesús se n’anirà l’Esperit es quedarà per sempre amb nosaltres. No ens deixa pas orfes, no vol que anem sols per la vida.

2.- El món no pot rebre l’Esperit Sant, l’Esperit de la veritat. Té en el seu ADN la mentida i no suporta la veritat. Són incompatibles. El cristià, en canvi, com que té una relació personal i viva amb l’Esperit Sant, el coneix per connaturalitat perquè és hoste seu i viu dins d’ell com a casa. ¿No sabeu que sou temple de l’Esperit Sant que habita dins vostre?

3.- Més endavant l’Esperit ens farà testimonis de Jesús. És el mestre interior que ens mena al coneixement ple i actualitzat de Jesús i del seu ensenyament. Ens fa costat especialment en situacions tèrboles que no ens deixen veure-hi clar, com ara en aquest confinament que vivim pel covid 19. L’exemple de Jesús, que per la creu arriba a la llum, ens farà veure i comprendre el sentit de les coses.

4.- Aprendrem una veritat corprenedora: coneixerem que Jesús està en el Pare, nosaltres en Jesús i Jesús en nosaltres. Hi ha com uns cercles concèntrics: El del Pare que engloba el Fill, el del Fill que ens engloba a nosaltres en Ell.

5.- El misteri de Déu Trinitat es desplega en el cor de cada cristià... Vindrem a ell i hi farem la nostra estada. Cada cristià viu i respira en el cor de la Trinitat. Un poeta pagà Arato ho expressà així: En Ell vivim, ens movem i som! Sant Pau ho comentà als grans savis d’Atenes en una memorable sessió a l’areòpag. És un consol en aquests dies en què el virus letal ens ha privat d’anar a l’església per cap celebració, saber que cada cristià, cada família és Temple de Déu. Una esglesiola.

6.- Tenim la tendència a veure Déu molt lluny. Al cel inabastable. Endemés, és tan immens! Sant Agustí passà anys i panys cercant-lo i no el trobava: en la natura, en la ciència, en la filosofia, en moviments religiosos. Debades. Fins que un dia se n’adonà. “Jo et cercava a fora i el tenia dintre meu”.

7.- El coneixement és qüestió d’amor. Conèixer Jesús és entrar en una relació personal i viva amb Ell, és estimar-lo. I l’amor li obre els ulls per conèixer clarament i coralment el Pare a través de la manifestació de Crist. El cristià -qualsevol cristià- que viu sa vida en connexió amb Jesús, atreu l’amor del Pare i l’amor de Jesús i experimenta com se li manifesten.

8.- El Diaca Felip té un èxit fulgurant en el seu anunci de Jesús als samaritans. Cull el blat que Jesús hi havia sembrat anys enrere amb l’entusiasme de la Samaritana. Per la paraula i l’acció de Felip, Jesús ressuscitat guareix malalts i estructura persones desestructurades que han perdut l’autocontrol. I en bateja molts en el Nom de Jesús. Quan la comunitat de Jerusalem se n’assabenta, envia Pere i Joan a Samaria per completar i conformar l’obra de Felip. Confirmen els batejats: preguen per ells, els imposen les mans i els comuniquen l’Esperit Sant.

9.- Sant Pere ens fa tocar de peus a terra si mai la meravella del Pare i el Fill i l’Esperit Sant vivint en nosaltres ens treu d’aquest món i ens fa viure en una bombolla de misticisme ensucrat. Un bon cristià serà sempre un bon ciutadà. S’instruirà per poder donar raó a qui s’interessi per l’esperança que mou la nostra vida. No calen grans raons. En té prou amb una vida exemplar. Claredat, serenitat i respecte.

10.- I si a les respostes nostres contesten a bufetades? Si hem de sofrir, que sigui perquè obrem bé. No té cap gràcia rebre garrotades per accions punibles. Tenim davant un model i un exemple: just com era, Crist acabà a la creu a mans dels injustos. Així ens obrí el camí cap a Déu: “Avui seràs amb mi al paradís!” L’Esperit que tornà Jesús a la vida ens la retornarà també a nosaltres si la nostra fe i el nostre amor ens porten a ser fidels a la nostra consciència i a l’únic precepte de Jesús: ESTIMEU COM JO HE ESTIMAT.

Tipus recurs pastoral: