Ascensió del Senyor

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 24 Maig 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Amb l’Ascensió Jesús no s’ha allunyat de nosaltres sinó que ha inaugurat una nova forma de presència

1.- Quan parlem de l’Ascensió de Jesús, ens l’imaginem pujant físicament al cel. És normal. Però ho entendríem millor si ens fixéssim en frases com ara aquestes: L’han ascendit a cardenal. Ha pujat en l’escala social. No l’ha pujat damunt de cap escambell. Simplement diem que quelcom ha canviat en la consideració del personatge.

2.- Amb l’Ascensió Jesús no s’ha allunyat de nosaltres sinó que ha inaugurat una nova forma de presència. Mentre Jesús es movia per Galilea i Judea estava encapsulat com nosaltres dins el temps i l’espai. Quan era a Betlem a l’any 1 no podia ser a Jerusalem a l’any 30. Amb la resurrecció, Jesús romp la càpsula del temps i de l’espai i per això pot ser present a tot temps i a tot espai d’una manera més viva i més eficaç encara que quan caminava pels camins de Galilea. Jesús deia: Us convé que jo me’n vagi.

3.- L’Ascensió és un misteri frontissa on conflueixen el cel i la terra, Déu i els homes. El Pare ha ressuscitat Jesús d’entre els morts i comparteix amb Ell el seu poder i el seu amor. Tot ho ha posat sota els seus peus. Però aquest nou status que diem ara, no l’allunya de nosaltres, més aviat ens l’atansa.

4.- Jesús en la seva humanitat engloba la nostra, la d’ara i la de tots els temps, de l’Antic Testament i del Nou. Resulta que Jesús i nosaltres formem un sol cos. Ell és el nostre cap i el nostre cor. Nosaltres som els seus membres. En nosaltres ell es fa present al món. El mira amb els ulls nostres i l’estima amb el nostre cor. Cap i Cos, Crist i nosaltres, formem l’Església, el Cos de Crist, que és la continuació, l’expressió y extensió de Crist Ressuscitat.

5.- Avui Jesús ens convoca a Galilea, en una muntanya alta com la de les benaurances o com la del Tabor. Pugem una mica més amunt de nosaltres per veure-hi més i millor. Hi ha els Onze. De sobte Jesús se’ls fa present. La seva reacció -que hauria estat la nostra- és adorar-lo, prosternar-nos fins a terra, com els personatges de l’evangeli d’avui.

6.- Jesús parla. El Pare m’ha donat tota autoritat al cel i sobre la terra: un poder universal. En ell conflueixen el cel i la terra. I ens fa un encàrrec: Aneu, no us quedeu aquí prostrats i adorant. La vida és camí en un món on tot s’hi mou. Aneu al seu ritme. No pas a remolc.

7.- I ensenyeu, feu molts deixebles, deixebles de tota mena de pobles i persones i endolleu-los a la vida de Déu. Bategeu-los! El baptisme, la immersió baptismal, ens capbussa en la vida de Déu, en el Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. Un Déu família, comunicació, vida. No viu lluny de nosaltres. Viu dins nostre. El qui m’estima, el Pare l’estimarà i vindrem a fer la nostra estada en ell, diu Jesús. La nostra vida de batejats hauria de traspuar el sentit de família, comunicació i vida de la Trinitat.

8.- I ensenyeu-los. Els cristians som deixebles, alumnes. Deixeble vol dir aprenent. Alumne, derivat d’alumenos, és l’infant, el nodrissó, el plançó en creixement fins que es fa alt i ben plantat. Alumne i alt tenen la mateixa arrel. Si aprenem, podrem ensenyar amb la paraula i la vida a practicar allò que Jesús ens ha ensenyat i que resumeix en un sol precepte: “Estimeu com jo us he estimat”.

9.- Ens en sortirem? I tant que sí. Ell és Emmanuel, Déu amb nosaltres. És Jesús, Déu que ens salva i fa el nostre mateix camí dia rere dia mentre el món sigui món. Es fa visible en els sagraments, en l’Eucaristia, en la Paraula i en els nostres germans més petits, necessitats o marginats. On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí hi sóc jo.

10.- Demanem a l’Esperit Sant que realitzi en nosaltres i en l’Església el programa que Jesús ens exposa en la seva Ascensió.

Tipus recurs pastoral: