Lectio divina on line 118 (Setmana del 25 al 31 de maig)

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Dilluns, 25 Maig 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:  APARICIÓ ALS DEIXEBLES
Evangeli de la Solemnitat de la Pentecosta, any A.

Cap al tard d’aquell diumenge, els deixebles eren en un lloc amb les portes tancades i barrades per por dels jueus, quan es presentà Jesús i es posà al bell mig, i els digué:

-          Pau a vosaltres!

Tot parlant, els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles es van omplir d’alegria de veure el Senyor. Jesús els tornà a dir:

-          Pau a vosaltres! Com el Pare m’ha enviat, també us envio jo a vosaltres.

Havent dit això alenà cap a ells i els digué:

-          Rebeu l’Esperit Sant! Als qui perdonareu els pecats, els queden perdonats, als qui els retindreu, els queden retinguts.

(Jn 20, 19-22)

-------------------------

Què diu el text?
Què vol dir “portes tancades i barrades”?
¿De què i qui depèn que “els pecats” siguin perdonats o retinguts?
¿Quina aplicació fas d’aquesta Lectio a la teva vida?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

El text d’avui té set punts a considerar. Primer: Diumenge. Joan remarca “aquell mateix diumenge”, és a dir, immediatament després de la sepultura de Jesús, unes 35 hores abans, i haver complert el repòs del Shabat. Segon: portes tancades i barrades. Els seguidors de Jesús s’amaguen de por. Un cop Jesús havia sigut executat temien sortir al carrer. Tercer: Jesús, viu, superant les lleis naturals, se’ls planta al mig. Quart: “Pau” és la primera paraula que Jesús els pronuncia, i la repetirà. Cinquè: Jesús, ara, envia els deixebles així com el Pare, primer, l’havia enviat a Ell al món. Sisè: Els dóna seguretat i poder amb el do de l’Esperit. Setè: La Bona Nova de Jesús serà ben rebuda per uns i rebutjada per altres.

-EL CONTEXT-

Tot el que és escrit en els quatre Evangelis, cada escena i frase, paraules incloses, són considerades en essència i valorades pel seu poder pedagògic i catequètic. Són uns escrits viscuts i gestats lentament en el si de les primeres comunitats i garantides per la predicació i assessorament dels qui havien sigut testimonis directes del que Jesús de Natzaret va ser, fer i dir en la seva vida mortal. La redacció definitiva dels Evangelis és tardana dins el segle primer, i, això és important, fou una redacció dins la mentalitat i manera semítica de pensar i redactar, on la comparació, al·legoria, suggeriment, etc. són per tot. La cultura semítica és ben diferent de la hel·lenística o grecoromana, la nostra, on la paraula té un sentit precís i objectiu, i on el pensament s’expressa amb la frase i construcció gramatical també precisa i objectiva, mirant sempre la realitat de la vida, fets i coses. Els mons culturals semític i grecoromà cristià són diversos, tanmateix complementaris, i aquesta és la gràcia de nostre Nou Testament.

-AQUÍ i AVUI-

La FORMACIÓ PERMANENT és molt necessària per al viure cristià. No podem seguir alimentant-nos de dibuixos, pintures, estampes, escultures, cromos, “biografies” de Jesús, representacions teatrals, pel·lícules, pòsters, sermons poc preparats, etc... Avui que les noves generacions estudien i s’especialitzen en tants aspectes de la vida i relacions humanes, no convencen les interpretacions només literals, imaginatives o moralitzadores des de “textos sagrats”.  L’ESPIRITUALITAT CRISTIANA, AVUI, HA DE SABER TROBAR EL SAGRAT EN TOTS ELS LLIBRES, COMENÇANT PER LA MATEIXA BÍBLIA. ÉS UN NOU HUMANISME IL·LUMINAT DES DE LA FE, I TÉ UN NOM: FORMACIÓ PERMANENT!

Tipus recurs pastoral: