Lectio divina on line 119 (Setmana de l'1 al 7 de juny)

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Dilluns, 1 Juny 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: TANT HA ESTIMAT DÉU EL MÓN... (Evangeli de Joan)
Solemnitat de la Santíssima Trinitat

“...Amb tant d’afecte ha estimat Déu el món, que li ha donat el seu Fill, l’únic, perquè no es perdi ningú que cregui en Ell, sinó que tingui vida eterna. Perquè, si Déu ha enviat el seu Fill al món, no és pas per condemnar el món, sinó perquè el món obtingui pel Fill, la salvació. El qui creu en Ell no és condemnat. En canvi, el qui no Hi creu, ja té la sentència: perquè no ha volgut creure en el Fill únic de Déu”.

(Jn 3, 16-18)

-------------------------

Què diu el text?
Quantes vegades no t’has imaginat, havies imaginat, Jesús, el Fill, com a jutge “terrible”?
Què vol dir que Jesús, el Fill, no ha vingut per condemnar el món?
Què et demana la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

Quatre punts importants en aquest text. Primer: Déu valora i estima absolutament la seva creació, tant és així que li ha donat el seu mateix Fill. Segon: aquells que segueixin i facin cas del Fill trobaran el sentit de la pròpia vida. Tercer: Déu, enviant el seu Fill al món, no vol de cap manera condemnar res ni ningú, sinó oferir a tots i tothom la “salvació”, és a dir, el sentit ple de la vida. Quart: aquesta “salvació” és fruit de la fe i seguiment de la persona del Fill. Qui no tingui la voluntat d’escoltar-lo, i menys de seguir-lo, no trobarà mai el sentit definitiu de la vida, restarà en el seu egoisme particular. Llegiu el complement d’aquest text (Jn 3, 19-20).

-EL CONTEXT-

Podem llegir aquest text d’avui des de tres perspectives: doctrinal, antropològica i l’acció de l’Esperit. 1/ PERSPECTIVA DOCTRINAL: La trobada amb Nicodem, on es troba el nostre fragment d’avui, queda il·luminada amb el capítol 1r de Jn i el discurs del Sant Sopar (Jn 13,1-17,26). El que diuen els versets d’aquests espais de l’Evangeli de Joan és un material que  s’elaborà lentament en la pedagogia catequètica de les primeres comunitats tot recordant, des dels testimonis directes, del que Jesús va dir i va fer. És la doctrina “cristològica” essencial per a motivar la creença i el seguiment de la persona de Jesús de Natzaret, Crist pasqual ressuscitat, el Fill, com diu el fragment d’avui. 2/ PERSPECTIVA ANTROPOLÒGICA: Jesucrist, el Fill, és l’Alfa i l’Omega, el principi i la finalitat de tota la creació. Des d’aquí podem afirmar que dins el nostre cosmos s’hi verifica una evolució que encara no s’ha acabat. La nostra terra inicià el seu vol fa quatre mil cinc-cents milions d’anys, aparegué la vida en un moment concret... ecosistemes... atmosfera... cèl·lula... organismes pluricel·lulars... plantes... animals... amfibis... rèptils... mamífers... etc. i arribaren els fílums humans, dins els quals hi som nosaltres. L’ésser humà té capacitat de pensament racional i d’abstracció, pot sintetitzar el passat i el futur en el present i prendre decisions, algunes ben condicionades i altres lliurement. Tot aquest univers evolutiu, nosaltres inclosos, és condicionat per lleis físiques, químiques, biològiques, metabòliques, etc. L’ésser humà, en grau superior evolutiu, es transcendeix ell mateix en l’estètica, la normativa, la metafísica, la religió... i pot aspirar a un infinit que intueix i necessita. Per això Déu marcà una fita en aquest procés per a fer-s’hi present, acampar entre nosaltres, envià el seu Fill, per obrir les portes de l’Amor Etern a tot aquell que vulgui entrar-hi... superant les lleis concretes i condicionants de temps i espai. 3/ L’ACCIÓ DE L’ESPERIT: Els textos del Nou Testament són la concreció en escrits del mestratge de l’Esperit. Jesús ho havia anunciat, promès i l’envià un cop verificada la seva glorificació pasqual. L’Esperit guià les primeres comunitats al llarg de tot el segle primer per a comprendre, aprofundir i concretar el missatge i missió de Jesús. L’Evangeli de Joan en va ple d’Esperit. No endebades la Litúrgia ha escollit un fragment evangèlic de Joan per a la celebració de la Trinitat.

-AQUÍ i AVUI-

La persona de Jesús avui està prou definida perquè nosaltres ens decidim a seguir-lo amb responsabilitat. Amb Jesús coneixem el Pare i l’Esperit. Tenim el Nou Testament i molts especialistes de primera qualitat que hi treballen estudis i comentaris, una infinitat de persones, dones i homes, que aquests vint-i-un segles han seguit Jesús amb una fidelitat insubornable... On el trobarem avui? Potser que no posem tant l’atenció en escenaris i cerimonials i posem la fixació on Jesús la posaria: en la nostra gent gran... als vius que perden éssers estimats en una pandèmia misteriosa... treballadors que es queden sense feina pels interessos neoliberals... persones i famílies desnonades... comportaments egoistes contra la natura... escoles que no acaben de saber com organitzar-se... un personal sanitari que ha resultat ser l’autèntic celebrant de l’Amor Etern aquesta quaresma, Setmana Santa i Pasqua... problemes de relació pel confinament pandèmic... etc.  

CERTAMENT, AVUI, HI HA PERSONES QUE, EN CIRCUMSTÀNCIES DURES, SABEN TROBAR L’ALÈ DE L’ESPERIT, L’AMOR DEL PARE I EL COMPROMÍS DE JESUCRIST A CADA PAS QUE DÓNA, FEM-LOS HI COSTAT, VAGIN A MISSA O NO HI VAGIN.

Tipus recurs pastoral: