Lectio divina on line 121 (Setmana del 15 al 21 de juny)

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Dilluns, 15 Juny 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: CORATGE!
Diumenge XII A - Evangeli de Mateu.

-Res de tenir por! Tot això que ara és velat, serà revelat i el que és secret, serà conegut! Allò que ara us dic a la fosca, digueu-ho a plena llum. I allò que sentiu a cau d’orella, proclameu-ho dalt dels terrats. Que la por no us faci fugir d’aquells que poden matar el cos però que no poden matar l’ànima. Més aviat temeu el qui pot perdre ànima i cos a l’infern.

-Oi que es venen dos moixons per quatre xavos? I tanmateix ni un de sol no caurà a terra si no ho vol el vostre Pare. Si fins els cabells del vostre cap són tots comptats. Per això no tingueu por! Vosaltres valeu prou més que tot un esbart de moixons!

-Si un treu la cara per mi davant la gent, jo també la trauré per ell davant del meu Pare del cel. I si algú es desentén de mi davant la gent, també jo me’n desentendré davant del meu Pare del cel.

(Mt 10, 26-33)

-------------------------

Què diu el text?
¿Com entens l’expressió de Jesús: “...perdre ànima i cos a l’infern”?
¿Quines llums i ombres hi ha en la teva vida des d’aquest Evangeli?
Què et demana la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

Punts destacats: Primer –fora la por, coratge! Segon –en aquest món hi ha secrets, foscors, interessos amagats, segones intencions, falsedats... Ben el contrari de la Bona Nova de Jesús on tot és llum, claredat, sinceritat, decisió, transparència, testimoni joiós i amistat sincera. Donar testimoni de Jesús és inevitable que topi amb voluntats ennegrides per l’egoisme. Un seguidor de l’Evangeli això no l’ha d’intimidar per res, no ha de tenir por. Tercer –la corporeïtat de la persona és temporal, limitada, un instrument per a entrar a la vida i poder recercar-ne el sentit, un sentit en profunditat i transcendent on la persona hi és invitada lliurement i on la limitació de la matèria resta superada. Malmetre aquesta possibilitat de transcendència és abocar-se a “l’infern”. Quart: moixons, cabells, etc. són minúcies del viure natural, però conegudes, volgudes i valorades una per una per qui els ha portat a l’existència. Tanmateix una persona val més que totes les petiteses existencials, per enlluernadores que siguin. El deixeble de Jesús ho ha de saber i viure-ho.    

-EL CONTEXT-

Jesús en la seva vida topà fortament contra els poders establerts de jueus, romans i econòmics, tant fou així que la vida li seria llevada en judici falsejat, amb una flagel·lació cruel i mort de crucifixió davant tothom. S’intentà desacreditar-lo radicalment davant la població i molt principalment dels qui l’havien cregut, acceptat i seguit. Però Ell era portador d’una Bona Nova que transcendia la limitació de les realitats humanes, aparences altrament. Transmeté el seu llegat a la comunitat fidel de seguidors, tot advertint-los: també us maltractaran, però no tingueu por!  El Pare, a qui no se li escapa cap realitat minúscula del món, sap qui sou i tot ho portarà a bon terme.

No sabem les paraules i frases que Jesús digué exactament quan parlà durant la seva vida. El text dels Evangelis és elaborat per la comunitat cristiana del segle 1r segons les circumstàncies en que la mateixa comunitat es trobava, perseguida per exemple. Sí que podem tenir per cert que les paraules que els textos evangèlics posen en boca de Jesús responen fidelment a les idees i conceptes que Ell expressà i a les que fou coherent.

Sobre “l’Infern”. La paraula “infern” a l’Evangeli es refereix sempre a l’abocador de deixalles de la ciutat de Jerusalem a la vall del riu Hinnom, o Gehenna. Mentre no han arribat tècniques modernes per a reciclar o aniquilar deixalles, els pobles, viles i ciutats les han cremat als afores, cuidant de que sempre fumegessin i que el foc no s’apagués mai, així s’evitaven infeccions, rates, etc... Jesús diu amb tota claredat: “Si no t’interioritzes i enriqueixes èticament, culturalment, espiritualment... no arribaràs a ser persona plenament, seràs com les deixalles que són posades en un cossi i tirades a la Gehenna per ser cremades. Depèn de tu que això no passi”.

-AQUÍ i AVUI-

Donar testimoni sense por! Fins ben avançat el segle XX alguns cristians pensaven que el “testimoni evangèlic” era exclusiu de persones “consagrades”, de sacerdots, religioses i religiosos, missioneres i  missioners, predicadors, confessors i directors espirituals, etc. Amb el Concili Vaticà II se’ns despertà la consciència de que tota persona batejada està ungida, i per tant identificada, amb Jesucrist com a sacerdot, profeta i rei. Per tant el donar “TESTIMONI EVANGÈLIC” és una peculiaritat essencial i una obligació de tot batejat.

Per donar testimoni de la Bona Nova no cal tenir càrrecs ni distincions eclesials. No és temps de massa discursos ni raonaments, és temps de TESTIMONI. I el TESTIMONI es dóna amb coherència cristiana als entorns on realitzem la nostra vida personal, social, comunitària... Aquest fet requereix una FORMACIÓ PERMANENT treballada en comunitat.

La vida espiritual que vol dependre només del culte i sagraments, és miop i s’esllangueix: NECESSITEM COMUNITATS VIVES, RESPONSABLES, ENTENIMENTADES, COHERENTS I COMPROMESES,  SOM “POBLE DE DÉU”!

Tipus recurs pastoral: