Diumenge XII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 21 Juny 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

“Nada te turbe, nada te espante... sólo Dios basta”

Teresa d’Àvila es va anar trobant amb problemes i esculls de gros gruix, entre ells la santa inquisició que d’un moment a l’altre la podia enviar a un instrument de tortura o a la foguera. Però ella, bona llegidora de l’evangeli, tenia les seves raons per a dictar-nos aquesta cançó del cor: “Nada te turbe... sólo Dios basta”.

La por ens pot aparèixer en qualsevol moment. La por és bona quan la podem controlar per a evitar perills, malalties, fracassos o morts evitables. No és bona quan ens paralitza, ens fa entrar en pànic, ens enfonsa...

Jesús no ens va prometre que tot ens sortiria bé ni tot ens seria fàcil. Ben al contrari ens assegurà que tindríem dificultats serioses però ens deia: No tingueu por, confieu; el Pare us estima i vetlla per vosaltres.

La primera lectura ens recorda Jeremies, el noi cridat que es va deixar seduir per Déu. Enviat a proclamar la conversió als israelites, tant les autoritats civils i religioses com a la gent del poble, se sentí incomprès, burlat, maltractat: “Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats... però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible... a vós he confiat la meva causa”.

Inseguretat, inquietud, tots en tenim experiències. I ara més que ens hem trobat amb aquesta pandèmia però no estem sols; ens sabem estimats, sabem a qui ens hem confiat... Hi posem el que està de la nostra part i no perdem la pau.

El salm 68 ens hi fa costat: Per vós, Déu meu, he d’aguantar els escarnis... a vós us prego Senyor en aquesta hora propícia... vós que estimeu tant, vós que sou fidel a salvar els amics...

L’evangeli s’adreçava a comunitats que ho tenien molt difícil: persecucions per part de romans i de jueus, menyspreus i sarcasmes per part de la gent pagana que els envoltava. L’evangelista els recorda que Jesús ja els en va prevenir però que la resposta no és la por, sinó el saber-se estimats del Senyor i obrir-se a la confiança: “Cap dels ocells que volen pels aires cau a terra si no ho permet el vostre Pare. No tingueu por, valeu més que tots els ocells plegats.

Tres vegades en aquest breu text el Senyor diu: “no tingueu por”. Si ens atenim al sentit bíblic dels números, el número 3 com a totalitat, entenem que mai no hem de tenir por ni que ens arribin a matar el cos. La vida posada en mans de Déu no ens la prendrà mai ningú. Així ho han entès i ho han viscut tots els màrtirs.

  • No tingueu por dels homes... Allò que us dic a la fosca, digueu-ho a plena llum. No tinguem por de ser testimonis de Jesús. El testimoniatge el donem amb paraules i fets. En el nostre cas no cal anar cridant pels carrers però sí actuar a imatge de Jesús que per amor sempre es dedica a fer el bé a les persones i particularment els més febles: acompanya, escolta, conforta, ajuda, perdona, guareix...
  • No tingueu por dels qui maten només el cos, però que no poden matar l’ànima. Recordeu els ocells del cel; recordeu que el Pare té comptats tots els vostres cabells.
  • No tingueu por, vosaltres valeu més que tots els ocells plegats...

En el context d’aquesta lectura se’ns està dient: no tingueu por en l’acompliment de la missió que us tinc confiada. Sempre el Pare serà a favor vostre. Jo no us deixaré mai sols. El meu Esperit serà la vostra força!

No tenir por per causa de Jesús significa viure en confiança. En tot, passi el que passi, que l’Esperit Sant ens faci viure en confiança. La confiança és l’altra cara de la fe: viure en confiança és viure en fe, en esperança, en amor.

Mireu com l’Antoni Daufí ens ha traduït l’evangeli d’avui: El claretià beat Germà Saperas donà la vida en defensa de la fe i de la castedat cristiana, ben conscient que se li obria de ple la vida de Déu.

NO TINGUEU POR!!!

Tipus recurs pastoral: